Un lloc on deixar les flors

En Josep Maria Ruestes Preixens va veure moviment de terres al cementiri vell del Soleràs i va anar a cercar l’alcalde per dir-li que ell hi tenia el padrí enterrat, segons li havien explicat la padrina i la mare. “Doncs ara és l’hora si t’interessa recuperar les seves despulles”, el va animar el batlle. I tant que li interessava. El seu avi, Leandro Preixens Torrebadella, tenia 60 anys quan el va matar l’onada expansiva causada per un obús el Nadal de 1938 mentre treballava en una casa veïna amb qui tenia molta amistat per construir-hi un refugi i resguardar-se dels bombardejos. Era pagès, supervivent de la guerra de Cuba i la política no li interessava.

En Josep Maria no va conèixer l’avi. Recorda, però, que quan era petit anava amb la padrina al cementiri a visitar-lo. “Per què no li portes flors”, li havia preguntat a l’àvia. Ella s’hi resistia: “On les deixaré? Aquí? Allà?” Per bé que a en Leandro el van enterrar al cementiri vell, hi havia diverses fosses i la família no sabia amb exactitud en quina hi havia les seves restes.

L’octubre passat es va posar en contacte amb el departament de Raül Romeva i al febrer va anar a l’hospital Vall d’Hebron a deixar una mostra d’ADN. Els fills l’instaven a arribar fins al final. Dijous va rebre la visita de la consellera de Justícia, Ester Capella, que li va portar una carta i un certificat amb l’estudi d’ADN que confirma amb un 9,91 sobre 10 les coincidències genètiques amb els ossos desenterrats. No hi ha dubte, és el seu padrí.

És el primer resultat positiu del programa d’identificació genètica del govern. La família ho va rebre amb gran satisfacció. “Penso en la padrina, que vivia amb nosaltres. Me l’estimava molt”, recorda amb emoció.

Al final ha resultat que l’avi era en una rasa amb vuit enterraments, tres dels quals podrien ser soldats atesos en un hospital de campanya proper, ja que presenten evidències de tractaments mèdics. De seguida els arqueòlegs ja es van adonar que els altres cinc, entre els quals en Leandro, eren d’origen civil perquè els ossos no corresponien a persones que per edat o sexe poguessin pertànyer a l’exèrcit. A banda d’en Leandro, hi ha quatre casos més del Soleràs amb possibilitats elevades de ser identificats. Es tractaria de dos altres civils i de dos soldats, un de cada bàndol.

La gent del poble explica que en Leandro se sabia fer estimar i que era molt de la broma. En Josep Maria no té cap fotografia d’ell, només una acta de compravenda d’una parcel·la d’ametllers. Hi ha una creu a la signatura. Ho té tot preparat per, quan rebi les despulles, enterrar-les definitivament i digna al nínxol familiar: “Tancarem un capítol i ell podrà descansar.” I li podrà deixar les flors que la seva àvia no va poder.