Casado promet “reconquesta”
El nou president del PP s’imposa a Sáenz de Santamaría amb un 57% dels vots
El partit escull desterrar l’etapa de Rajoy i aferrar-se a un discurs nítidament de dretes que reivindica fer realitat Tabàrnia
Reconquerir els catalans convertint la ficció de Tabàrnia “en realitat”; reconquerir “el cor dels espanyols” per recuperar l’espai electoral que se li ha anat cruspint Cs, i reconquerir un discurs de la dreta desacomplexada que parla “de vida i família” i que exhibeix amb orgull una ideologia situada nítidament en un extrem de l’espectre polític ha estat el projecte guanyador del congrés extraordinari que el PP va clausurar ahir, després d’un mes de veure com volaven els ganivets. La improvisació a corre-cuita de la successió de Mariano Rajoy per refer-se del cop de veure’s fora de La Moncloa s’ha saldat amb l’elecció del candidat a través del qual els delegats van voler castigar l’etapa que ara es tanca.
Pablo Casado, doncs, ha sabut col·locar en l’imaginari conservador que un dels grans fracassos del PP de Rajoy és haver cedit la bandera contra l’independentisme a Cs, posant en dubte l’èxit del setge institucional, policial i judicial contra el procés que la seva rival, Soraya Sáenz de Santamaría, havia intentat presentar com un dels seus avals per aspirar al lideratge del partit.
El ja nou president del PP, però, aconseguia ahir fer aixecar el ple i arrencar llargues ovacions prometent que enarboraria la bandera d’Espanya i la del Codi Penal –assegurant que té intenció de reformar-lo per endurir-lo– perquè “caigui el pla de Torra” i que darrere seu caigui “l’engany independentista” i s’imposi la Tabàrnia “hipotètica” arreu de Catalunya. Casado va tenir paraules per al PP de Xavier García Albiol –un dels territoris on s’ha imposat clarament– assegurant que el partit estatal no els deixarà sols. “No permetrem que us enviïn bales per correu i que es facin escarnis” i “no permetrem que la policia demani perdó per complir la llei”, reblava.
Casado, de 37 anys, es va erigir en nou president del PP en una votació que va ser molt menys ajustada del que s’esperava. El fins ara vicesecretari de comunicació va vèncer amb un 57% de suports dels gairebé 3.000 compromissaris que van acudir a les 25 urnes instal·lades en la cimera. Així doncs, i malgrat que prèviament s’albirava una situació d’empat, finalment Casado va obtenir 1.701 vots contra els 1.250 de Sáenz de Santamaría.
Arraconar una etapa
La derrota de l’exvicepresidenta arracona l’herència de Mariano Rajoy –en què el pragmatisme i el afany per exhibir obra de govern s’havia imposat a la redefinició de la ideologia– i torna a col·locar el PP a l’escena política amb un discurs que sovint recorda els estirabots de José María Aznar. Casado, en tot cas, garantia que comptaria amb tots els seus antecessors proclamant-se per igual dipositari del llegat de Rajoy, però també d’un exlíder que durant anys havia estat proscrit dels discursos del partit i que ahir el nou líder conservador va voler reivindicar. I recordava, precisament, que en els seus inicis en política havia estat un col·laborador d’Aznar.
La cara de pomes agres de Rajoy quan va tornar al ple i ja es coneixia el resultat de la votació resumia el sentiment general de l’entorn de l’expresident de l’executiu espanyol i del PP, si bé ell mai no va explicitar quines eren les seves preferències. La seva mà dreta al govern ha pagat, doncs, el desgast de set anys de gestió al capdavant de La Moncloa i dels successius casos de corrupció dels quals Rajoy sempre s’ha desentès. I, en tot cas, el front de tots contra Sáenz de Santamaría no ha passat factura a Casado, sinó que li ha atorgat la presidència.
Hi ha qui assegura que si a dia d’avui el nou líder popular és Casado és, en part, conseqüència dels greuges que durant anys ha anat acumulant una part del partit per la manera d’exercir el poder de l’ex-vicepresidenta. I en aquest punt hi ha tingut un paper destacat la influència de la ja ex-secretària general del PP perquè la seva rival sortís derrotada. Els de Sáenz de Santamaría, doncs, havien menystingut la capacitat de maniobra de María Dolores de Cospedal i hores abans de la votació encara insistien que els números els eren del tot favorables, sobretot perquè disposaven del suport d’alguns dels aparells territorials més forts, com ara el d’Andalusia.
“El PP torna després d’un mes de campanya. I ja no perdrem ni un minut més parlant de nosaltres”, exclamava. Tot i arrossegar la motxilla d’Aznar, Casado s’ha venut com la veritable “renovació” del partit i, havent tingut càrrecs orgànics de relleu, ha estat capaç de convèncer que era el candidat de les bases i que en aquest duel s’enfrontava a l’aparell. I, en tot cas, el PP li ha perdonat el cas del màster. Una altra cosa és si en un futur immediat la justícia enterbolirà el triomf d’ahir.
