La Comissió Bilateral Estat-Generalitat es reunirà l’1 d’agost a Barcelona per primer cop després de 7 anys
L’ordre del dia inclou tractar sobre vies de participació sobre el futur de Catalunya i la situació de drets i llibertats
La Comissió Bilateral Estat-Generalitat es reunirà el pròxim 1 d’agost a la tarda Barcelona. Serà la primera reunió d’aquesta comissió des de l’any 2011. L’1 d’agost era la data que la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va proposar al conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, en la reunió que van mantenir dilluns a Madrid. Maragall i Batet encapçalaran les respectives delegacions dels governs català i espanyol.
Segons ha pogut saber l’ACN, dins de l’ordre del dia s’inclourà, com a “consideracions de la Generalitat”, parlar sobre la situació política a Catalunya, en concret d’aspectes com drets i llibertats, i sobre vies de participació per decidir sobre el futur de Catalunya.
Després de reunir-se amb Batet, Maragall va condicionar la celebració de la reunió a incloure parlar de la situació dels presos i dels polítics a l’estranger i també del dret a l’autodeterminació. Finalment, dins de l’ordre del dia s’ha admès un punt recollint “consideracions de la Generalitat sobre la situació política a Catalunya”, en concret, “en matèria de drets i llibertats” i “en relació amb les vies de participació democràtica dels ciutadans catalans en les decisions sobre el futur polític”.
L’última reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat es va celebrar l’any 2011. Per part del govern espanyol, a més de Batet, a la reunió hi assistirà la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i quatre secretaris d’estat.
La ministra Batet va afirmar dilluns que la reunió d’aquesta comissió ha de servir per posar fil a l’agulla i que de manera “immediata” es posin a funcionar tots els grups de treball i comissions mixtes que pengen d’aquesta. A més, va afegir que caldrà posar sobre la taula temes de “conflictivitat” com els recursos que tots dos governs han portat davant del Tribunal Constitucional (TC), avançar en matèria de traspassos i transferència i també sobre inversions “estratègiques” en infraestructures.
