El TC contra el procés

El mateix Tribunal Constitucional (TC) que va actuar de big bang de l’independentisme generalitzat amb la retallada de l’Estatut el 2010 intenta ara per tots els mitjans curtcircuitar el procés català rivalitzant –o més aviat complementant-se– amb el Tribunal Suprem en qüestió d’ingerència política, com si es poguessin dirimir als jutjats els anhels de llibertat catalans. Avui fa dos anys que els magistrats del carrer de Domenico Scarlatti van aparcar les vacances per reunir-se de manera extraordinària i tombar per unanimitat les conclusions de la comissió d’estudi –mer estudi– del procés constituent, aprovades quatre dies abans. Aleshores el tribunal era presidit per l’exmilitant del PP Francisco Javier Pérez de los Cobos, aquell a qui el Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar en no haver pogut acreditar anglès suficient i germà del coronel repressor del referèndum de l’1-O.

Ja abans, l’11 de novembre del 2015, el TC va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la resolució del Parlament del 9 de novembre sobre l’inici del procés, que va suspendre el mes següent. El juliol del 2016 hi va afegir una interlocutòria a partir del primer incident d’execució de sentència presentat pel govern espanyol per la creació de la comissió d’estudi del procés constituent.

Amb l’anul·lació de les conclusions, el TC va aprofundir en una campanya política antisobiranista que ha inclòs la suspensió de la declaració d’independència del 27 d’octubre i les lleis de desconnexió prèvies aprovades el 6 i el 7 de setembre de l’any passat (del referèndum i de la transitorietat). Inclús va arribar a imposar multes diàries de 12.000 euros als síndics de la Junta Electoral del referèndum, malgrat que després del vendaval va renunciar a cobrar-les.

L’octubre del 2016, en un gest sense precedents, els magistrats van sol·licitar a la fiscalia que prengués testimoni a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell –avui empresonada al Catllar–, per un possible delicte de desobediència en considerar que no havia acatat les seves resolucions. Sovint el TC les acompanyava amb advertiments a Forcadell, a la resta d’integrants de la mesa i al govern sobre les conseqüències penals d’incomplir els seus mandats.

El segon incident d’execució de sentència va arribar el febrer del 2017, per anul·lar la resolució del Parlament del 6 d’octubre del 2016 per convocar el referèndum. Els magistrats també van donar pals de cec amb el pressupost, mirant que no es desviés ni un cèntim per a l’1-O. En aquest sentit, el TC va admetre a tràmit l’abril del 2017 el recurs de La Moncloa contra els comptes i va suspendre’n les partides per a processos i consultes populars i processos de participació ciutadana. En l’afany d’aturar una votació que malgrat tot no van poder evitar, els magistrats van suspendre el juliol del 2017 la reforma del reglament del Parlament amb què es volia fer una tramitació exprés del referèndum.

Però l’alt tribunal no es va aturar després de destruir l’arquitectura legal de la desconnexió. Més tard va continuar amb la suspensió de la reforma de la llei de presidència, que hauria permès la investidura a distància de Carles Puigdemont. En coordinació amb el jutge del Suprem Pablo Llarena, els garants de la constitucionalitat van vetar presidenciables a tort i a dret.

Després va venir Pedro Sánchez, i va enviar al TC, igual que el seu predecessor, una resolució del Parlament, la del 5 de juliol passat, que reafirmava els objectius polítics de la del 9 de novembre del 2015 per avançar cap a la independència. Va quedar, és clar, suspesa.

Enguany el Constitucional se n’ha anat de vacances amb l’admissió a tràmit de tot un seguit de recursos dels presos polítics i els exiliats. No en va, el TC és l’últim tap espanyol abans que s’enviï la persecució del procés a la justícia, és a dir, a la justícia europea.