Política

L’ideòleg de l’atemptat de l’Hipercor surt de la presó

Santi Potros abandona el centre penitenciari de Topas després de 31 anys empresonat

L’exlíder etarra ha complert la pena màxima que preveu la llei

L’històric dirigent etarra Santiago Arrospide Sarasola, més conegut pel seu sobrenom, Santi Potros, va sortir, ahir, de la presó de Topas, a Salamanca, després d’haver passat 31 dels seus 70 anys en presons de l’Estat espanyol i francès. Ideòleg d’alguns dels atemptats més sagnants de l’organització, com ara el d’Hipercor de 1987 a Barcelona, que va causar 21 morts, Potros va sortir del centre penitenciari a un quart de nou del matí i va ser rebut per la seva dona i dos familiars més.

L’exdirigent etarra va estar envoltat de càmeres de televisió i periodistes que van intentar arrencar-li algunes declaracions, però va romandre callat. Vestit amb roba d’esport i una gorra blanca, va recórrer els 200 metres que separen la presó de la sortida del recinte, va fer un petó a la seva dona i es va ficar, de seguida, al cotxe en què havien vingut els seus acompanyants.

Potros va ser excarcerat després de passar 13 anys empresonat a l’Estat francès i 18 a l’Estat espanyol i superar el compliment màxim de privació de llibertat, fixat en 30 anys. Nascut a Lasarte (Gupúscoa) el 1948, Santi Potros va entrar a formar part d’ETA l’any 1968 i vuit anys després va ingressar en els comandos Bereziak d’ETA politicomilitar. Detingut el 1987 al municipi occità d’Anglet, l’etarra acumulava a l’Estat espanyol onze sentències que sumen gairebé 3.000 anys de presó per atemptats amb prop de 40 assassinats, entre què els 21 morts de la massacre de l’Hipercor de Barcelona del 1987 (que li va costar 790 anys de presó) i els 12 guàrdies civils morts un any abans a la plaça de la República Dominicana de Madrid, atemptat per què va ser condemnat a 1.920 anys. Després de dirigir els comandos més letals d’ETA, Santi Potros va ser un dels etarres més crítics amb la banda arran de la ruptura de l’alto el foc, el 30 de desembre del 2006, amb l’atemptat en la T-4 de l’aeroport de Barajas. 

Des de la seva detenció en territori francès, va estar en presons franceses durant tretze anys, fins que va ser extradit a l’Estat espanyol, el desembre de l’any 2000.

Santi Potros ha complert pena en presons d’Andalusia fins que va ser traslladat, el 2009, a la presó saragossana de Zuera i, set anys després, a la de Topas (Salamanca), on va estar fins ahir.

El març del 2006, l’Audiencia Nacional va acordar acumular les seves onze condemnes en una, i va xifrar en trenta anys el compliment màxim de privació de llibertat. Se’n va establir l’excarceració per al 2030, però, amb la derogació de la doctrina Parot, la data es va avançar al 2025. Finalment, amb les redempcions de condemna, tant ordinàries com extraordinàries per treballs a la presó, el desembre del 2014, l’Audiencia Nacional va decretar-ne l’excarceració en descomptar el temps de presó que va passar en presons de l’Estat francès, tal com estableix la normativa europea.

Les víctimes dels seus atemptats, com ara les de l’Hipercor, van acollir amb resignació la seva sortida de la presó i, tot i l’impacte que els va causar la notícia, van admetre que havia complert la pena màxima que preveu la llei.

Avís sobre els homenatges

Redacció

La sortida de Santi Potros de la presó ha despertat els temors d’algunes associacions de víctimes que l’exdirigent etarra sigui rebut amb actes d’homenatge. En el mateix sentit es va pronunciar el líder del Partit Popular (PP), Pablo Casado, que va instar el govern espanyol a “extremar les precaucions” per impedir els homenatges als presos d’ETA. L’executiu de Pedro Sánchez va assegurar, ahir, que estarà amatent perquè això no passi. “Si hi ha un delicte que pugui ser subsumit en l’enaltiment del terrorisme o menyspreu de les víctimes, evidentment per a això hi ha les forces i el cossos de seguretat de l’Estat”, va dir el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona
EN CLAU PERSONAL

El conseller dels 3.000

barcelona
CARME FREIXA
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES DE CATALUNYA

“Els micropobles ja hem assumit la República”

Barcelona

Enxampen dos dels brètols que serraven pals d’estelades

palamós

Placa per l’1-0 al cap d’un any a Figueres

FIGUERES
EL RADAR

Europa desbordada

Merkel, un any d‘angúnies

Berlín
Itàlia
L’auge de la xenòfobia

Racisme, sense embuts

Roma