Sánchez assegura que el rei entén la pluralitat de l’Estat
Considera que Felip VI “ha bastit ponts amb Catalunya” i defensa la seva presència el 17-A en representació de tota la societat espanyola
Vol millorar el finançament de totes les autonomies
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir ahir a Palma amb Felip VI, i de la trobada en va sortir un contundent elogi a la figura del monarca i una defensa aferrissada de la seva presència en els actes de commemoració de l’atemptat terrorista a Barcelona.
En uns moments en què la figura i el paper del rei està més qüestionat que mai i arran de les paraules del president del Parlament balear, Baltasar Picornell, quan la setmana passada va dir que havia percebut que el rei volia “bastir ponts” amb els independentistes, Sánchez va deixar clar: “Jo no soc portaveu de ningú, i la casa reial i el cap de l’Estat s’expressen en les seves intervencions públiques, que crec que són prou clares”, va contestar Sánchez. “Allò transcendental” és que el rei “reconeix i es reconeix en aquesta pluralitat i aquesta diversitat”, va assegurar. I no només això. Segons Sánchez, el cap d’estat “entén l’Espanya plural, la diversitat del país i sempre ha bastit ponts cap a Catalunya”.
Pel que fa als actes del 17-A, Sánchez va voler contrarestar el darrer missatge del president de la Generalitat, Quim Torra, que el cap de setmana passat reiterava la seva oposició al rei pel seu paper el mes d’octubre passat. Sánchez va deixar clar que el rei hi assistirà, ja que, al seu parer, creu que la presència dels monarques als actes de Barcelona “donen normalitat a una commemoració tan important”. De la mateixa manera, el president va demanar que, des d’un punt de vista polític, els líders independentistes i els contraris a la visita dels reis haurien de recordar que “tothom es congregarà contra el terrorisme i en solidaritat amb les víctimes, i en això no hi ha fissura possible”. “Hi serem tots, des del primer fins a l’últim dels espanyols, en una expressió de solidaritat, respecte i reconeixement a les víctimes i a les ciutats que van veure atacada la seva convivència”, va concloure. A partir d’aquesta premissa, va afegir-hi, és el seu govern qui “lidera les relacions institucionals” amb Catalunya i les comunitats autònomes “per donar resposta al conjunt dels ciutadans”. Així, Sánchez intentava separar el rei de la vessant més política del “diàleg” engegat entre l’Estat i la Generalitat. Per això el president va tornat a remarcar la “importància que té la posada en marxa de la comissió bilateral per tornar a debatre els assumptes que afecten el dia a dia dels catalans”.
Atenció a les autonomies
Junqueras i Romeva demanen l’absolució
L’exvicepresident del govern Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva van anunciar ahir que en el judici per l’1-O demanaran la seva absolució, ja que consideren que és l’“única actitud possible”, de manera que des d’ERC donen per fet que tots dos descarten un eventual pacte amb la fiscalia.
En un article que ahir publicava La Vanguardia, Junqueras i Romeva, en presó preventiva a la presó barcelonina de Lledoners (Bages) per rebel·lió i malversació, asseguren que, amb vista al judici a la cúpula del procés que va portar a la declaració d’independència, demanaran la seva lliure absolució. “Aquesta és l’única actitud possible, tenim la consciència tranquil·la. No hem delinquit per haver posat les urnes i seguir allò que la majoria de catalans –en vots i escons– ens van demanar que féssim”, ressalten els dos polítics republicans en l’escrit. Fonts d’ERC han destacat que aquesta és la primera vegada que Junqueras i Romeva expliciten obertament que aniran a buscar l’absolució; per tant, no tenen cap intenció d’assolir un pacte amb la fiscalia.
D’altra banda, el Tribunal Suprem decidirà la primera setmana de setembre si recusa els magistrats que han de jutjar la causa del procés, segons fonts jurídiques. El tribunal ha rebut les peticions d’onze processats que afirmen que el tribunal que els ha d’asseure al banc dels acusats no és imparcial i, per tant, sol·licita que es canviïn els cinc jutges que el conformen. Ho farà la sala especial coneguda com la Sala del 61, famosa per haver dictat la il·legalització de Batasuna. Està presidida per Carlos Lesmes.