Política

MANEL CASTELLVÍ

CAP DE LA COMISSARIA GENERAL D’INFORMACIÓ DELS MOSSOS D’ESQUADRA

“Neutralitzar en Younes va ser la millor opció”

“Els terroristes no havien fet cap treball de camp de la Rambla, però sí d’altres llocs per atemptar”

“Es decideix iniciar l’acció d’inspecció ocular quan hi ha llum solar perquè és la pràctica habitual en aquests casos”

“La relació amb el CNI és molt bona”

UN DELS PRIMERS
Al despatx de l’afable Manel Castellví, al complex central dels Mossos d’Esquadra, a Sabadell, s’hi arriba després d’una porta que diu “sala d’entrevistes”. “Són un altre tipus d’entrevistes”, ens adverteixen. El comissari té sobre un armari una fotografia saludant el papa Benet XVI. Ell va ser el responsable del dispositiu de seguretat quan el pontífex va venir a Barcelona. Prové de la primera promoció dels Mossos. Considerat un home de Josep Lluís Trapero, Castellví va ser durant anys cap policial de Girona i del nord de l’àrea metropolitana, entre altres tasques. Fa set anys que s’encarrega de la comissaria d’informació.

Una de les persones que més informació remena sobre gihadisme a Catalunya és el cap de la comissaria general d’informació dels Mossos d’Esquadra, el gironí Manel Castellví.

Podem estar tranquils?
Catalunya, Espanya i la majoria dels països europeus estem en un nivell de 4 sobre 5; mai podem estar tranquils, però la situació a la zona de conflicte i d’Al-Qaida i Daesh respecte a l’any passat no és tan perillosa i amenaçadora.
Tenim la foto definitiva de què pretenien fer els gihadistes?
Encara no. El que ha sortit publicat és que era una cèl·lula amb una gran capacitat destructiva. La cuina d’Alcanar és de les més grans que s’han trobat a Europa i els seus objectius eren a priori fer una gran destrossa, tot i que després van haver d’improvisar amb altres tipologies sobrevingudes d’atemptat. La tragèdia podria haver estat molt més grossa.
Volien atemptar a la Sagrada Família, al Camp Nou, en discoteques d’ambient a Sitges...?
Tenien diferents objectius amb què havien treballat, entre aquests, alguns dels que esmentes. Sobre la foto finish dels objectius, si era un o un altre o quina força prenia més un o un altre, a hores d’ara encara ens queda molt per treballar.
A vostè ‘El Mundo’ el va batejar com “el mosso que no va fer cas a la CIA”.
No entraré en aquest tema. El nostre estil de treball és no entrar a fer safareig d’això. L’única reflexió que faig és la següent: qualsevol notícia que tinguem, vingui de la senyora que ven el pa al forn o vingui d’un cos policial, és valorada. I en aquesta valoració de l’amenaça establim si aquella gravetat de l’amenaça implica un augment de la seguretat en un entorn en concret. Encara més, setmanalment fem un informe de valoració de l’amenaça. En el cas de la Rambla, era un punt d’interès policial, motiu pel qual la seguretat en els diferents punts d’interès que hi havia a Barcelona, la Sagrada Família, etcètera, ja estava establerta i definida. No m’estendré en aquesta acusació perquè el temps posa cadascú al seu lloc. Dins els treballs dels terroristes, no hi havia cap treball de camp de la Rambla, però sí d’altres llocs per atemptar.
Quines peces falten en el trencaclosques?
La part d’investigació a Catalunya i a Espanya està molt avançada, tot i que continuem investigant. El que més ens capfica és veure si més enllà de les nostres fronteres hi havia alguna altra connexió. Ens falten per saber alguns serrells del voltant de la cèl·lula neutralitzada i les possibles connexions estrangeres. La investigació encara trigarà mesos a finalitzar. Que s’hagi aixecat una part del sumari, molt reduïda, no vol dir que la resolució sigui immediata.
L’imam, Abdelbaki Es Satty, seria només un enllaç amb el cervell de l’atemptat, que corre lliure per Europa?
El sentit comú ens diu que, quan fas una investigació d’aquestes característiques, has de posar damunt de la taula totes les suposicions, i aquesta n’és una. És de suposar que una persona amb capacitat intel·lectual pugui ser el cervell d’aquesta operació? És en el que estem treballant en aquests moments, és la nostra prioritat.
Volien atacar alhora la torre Eiffel?
Estem investigant els viatges que part de la gent del grup ha estat realitzant en alguns llocs. França en va ser un, però els objectius estudiats eren diversos. La intenció primària podria haver estat una gran explosió i a causa de la d’Alcanar van haver de canviar el xip, de prioritat, i anar a la desesperada: la Rambla era anar a la desesperada.
Preparaven l’atemptat més important fet mai a Europa?
Els atemptats de Charlie Hebdo, Bataclan i Bèlgica van ser més mortífers, però en aquests tres casos l’objectiu, l’acció a dur a terme, es va completar. En el cas de Catalunya, la potencialitat podia ser molt més elevada. La deflagració a Alcanar va fer minvar la probabilitat d’aquesta gran destrossa.
Què es va fer malament des del punt de vista policial?
Quan hi ha un atemptat et fas tres preguntes. La primera és què ha passat al lloc. Correspon a la comissaria general d’informació dels Mossos establir si allò és un atemptat o no. La més important de totes és la segona pregunta. L’home d’informació, a banda d’estar a la Rambla, es pregunta on és la resta, quants són, quin és el pròxim objectiu. On és Younes Abouyaaqoub? Té logística? Hi ha més gent activa dins d’aquesta cèl·lula, si és que és una cèl·lula? I la tercera pregunta, quan estàs una mica més relaxat, quan veus que al llarg dels dies, amb la bona feina que es va realitzar, la cèl·lula queda a priori escapçada, és què ha fallat, què podem fer millor perquè això no torni a passar. I en això estem treballant: com podem millorar els nostres processos d’identificació de la radicalització. Malgrat les desgràcies dels morts i les víctimes, estem molt contents de com es va neutralitzar aquesta cèl·lula.
S’hauria pogut evitar la mort d’Abouyaaqoub? Hauria estat més útil viu.
És una persona que fuig després d’haver assassinat, té instint de supervivència, necessita canviar de roba, menjar o descansar i passar desapercebut, té temps fins i tot per emular un cinturó explosiu. Els cinc terroristes de Cambrils que van haver de ser abatuts són persones que, dins tota la improvisació, el mateix dia compren ganivets i destrals i fan la seva acció. Quan surten, van amb el seu cinturó, simulat o no, se’ls fa un seguit d’advertiments i se’n van cap a la zona poblada. El policia ha de prendre una decisió, té segons per fer-ho, i la resposta és sobreposar la seguretat de desenes o centenars de ciutadans a Cambrils fent un gelat al passeig, després que haguessin xocat amb un cotxe, haguessin degollat una senyora i després d’un atemptat a la Rambla amb no sé quants morts. L’ideal és que visquin? A pilota passada no es pot plantejar. Jo em poso just en el moment en què passa el fet. I entenem que neutralitzar tant els uns com l’altre va ser la millor opció. En el cas d’en Younes, es va adreçar als policies en aquella vinya o aquell camp, va cridar el seu ritual i anava vestit d’una manera determinada i el policia va pensar en la seva integritat, perquè portava un artefacte. Els terroristes, quan prenen la decisió d’atemptar, volen ser màrtirs, ho necessiten. N’hi ha pocs que s’agafen en el moment. La majoria intenten arribar a la condició de màrtirs.
Es va trigar massa a determinar que l’explosió d’Alcanar estava lligada amb el gihadisme?
Hi ha una explosió que es va produir cap a quarts de dotze de la nit, era negra nit, queda l’edifici bastant destrossat, es veuen unes bombones de butà. Es decideix deixar passar la nit, que entri llum solar i iniciar el procés d’inspecció ocular de la zona. Quines possibilitats et pots trobar a Alcanar a aquelles hores? Que sigui una explosió de gas, un laboratori de substàncies estupefaents o qualsevol altra possibilitat. Es decideix iniciar l’acció d’inspecció ocular quan hi ha llum solar perquè és la pràctica habitual en aquests casos. No vam poder relacionar Alcanar amb un atemptat fins que gairebé va passar. Es va trigar unes hores a identificar-ho però, tot i que s’hagués identificat Alcanar amb un laboratori de TATP, ens hauria posat en més alerta o prevenció encara, però excepte tres que eren allà, la resta de dolents no hi eren. A pilota passada és fàcil pensar si estava més o menys lligat. El que sí que puc dir és que, comparat amb altres atemptats a Europa, l’eficàcia va ser aclaparadora. Digue’m un atemptat en què una cèl·lula amb un potencial destructiu dels més elevats a Europa, que podria haver ocasionat molts morts, quedi neutralitzada en 72 hores.
Avui detectaríem una acumulació de més de cent bombones de butà, que algú estigui fent aprovisionament?
Avui tindríem la possibilitat de detectar amb més facilitat la compra de material necessari, els precursors, per fabricar el TATP. Les bombones de butà eren un accessori. El que era mortífer, “la mare de Satan”, era el TATP. La resta era un efecte d’expansió de l’explosió, de metralla.
Tampoc es va detectar la radicalització. Per ràpida?
Nosaltres vam desarticular fa pocs anys una cèl·lula que volia atemptar a Catalunya, l’operació Caront, en què vam tenir una persona integrada dins el grup, un agent encobert, sota el paraigua judicial. I els processos de radicalització d’aquella gent van ser molt ràpids, de mesos. El procés de Ripoll va ser ràpid, sí, no ens sobta. Ja hem treballat amb aquests processos de radicalització ràpids; el que ens preocupa, i estem mirant, és de quina manera van passar tan desapercebuts, per la mateixa ciutadania, amb els qui dinaven i esmorzaven junts.
Potser ho tenia més fàcil el CNI, si Es Satty era confident seu.
Nosaltres no tenim cap informació de la relació entre Es Satty i el CNI. En el moment de l’atemptat no disposàvem de cap tipus d’informació respecte a Es Satty. Però cada un dels serveis, al respecte dels seus informadors i fonts... Si fos un informador o col·laborador meu, ets tu qui has de vetllar per un seguit de condicionants. En el cas d’Es Satty no teníem cap informació.
Com està la col·laboració dels Mossos amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat en matèria antiterrorista?
En aquella època érem convidats molt de tant en tant, de manera molt esporàdica, a les meses de valoració de l’amenaça a Madrid, al Citco. La diferència és que ara hi estem anant cada setmana i allà posem en comú la situació. La col·laboració ha anat funcionant. La relació amb ells és normal i amb el CNI és molt bona.
“Molt bona.” La sensació és la contrària, que no hi ha prou lleialtat o que no comparteixen prou la informació.
En l’àmbit de terrorisme, amb el CNI treballem molt a prop, molt bé i en confiança, és la realitat; amb transparència, confiança i posant les coses l’una al costat de l’altra.
Quanta gent va marxar a lluitar a Síria i l’Iraq des de Catalunya i quanta ha tornat? Ho sabem?
Ho sabem, però és secret. El que sí que puc dir és que el nombre de combatents terroristes estrangers, si comparem els números de Catalunya o Espanya amb França, Bèlgica, Alemanya o Anglaterra, és minso. Molts han mort, d’altres encara hi són, d’altres han retornat o volen fer-ho. Hem d’estar molt expectants perquè pot tornar algú radicalitzat, que faci d’agent catalitzador de la radicalització, vist com un heroi, un líder, un mestre. Per als apòstols, seria Pere. D’altres venen i pot ser que es transformin en una cèl·lula dorment. Un dels grans problemes és la gent que ha de retornar, per això l’entrada no controlada de persones que provinguin de Líbia, que és un estat fallit, és un problema, i s’ha de tenir molta cura en això, perquè d’allà pot venir algun infiltrat. Tot el que és el nord d’Àfrica, entre el Marroc i Líbia... Només Tunísia va aportar més de 3.500 combatents a la zona de conflicte. És en el que més esforços esmercem.
Per què va demanar a l’octubre, poc abans del 155, passar al que es diu segona activitat?
Vaig entrar a informació el 2012 amb un objectiu clar, i amb el meu equip ens sentim orgullosos que aquesta comissaria estigui en un primer nivell en la lluita antiterrorista. I tenia clar després dels atemptats tornar a casa per qüestions personals. Sempre he dit que no tinc cap data, és cert que al cap de sis mesos t’han de donar una resposta, si més no a quin lloc de segona activitat, però continuo actiu des d’aleshores, ja ha passat temps i continuaré en actiu durant una temporada, però tard o d’hora vull tornar a casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arxiven el cas contra un mosso que volia evitar una càrrega

manresa

Clam de llibertat pels Jordis per “reivindicar” el 20-S

barcelona

Un any després

barcelona

Al carrer, contra la repressió

GIRONA

Maragall rellevarà Bosch com a alcaldable d’ERC

barcelona

Cruanyes deixa pas a Masquef i facilita la marxa de Figueres a Marta Felip

FIGUERES

Una cadena humana unirà Sant Julià de Ramis i Aiguaviva el 7 d’octubre

girona

L’odi judicial, al descobert

Barcelona

Felip vol el POUM a punt a la primavera

FIGUERES