Política

Cercadors de víctimes

Un grup de psicòlegs i juristes s’uneixen per acompanyar i assessorar els afectats per l’atemptat

Insten l’Estat a ampliar el termini de les ajudes

Quan hi va haver els atemptats del 17-A, els psicòlegs van ser un dels col·lectius més solidaris. Sara Bosch, psicòloga forense, experta en crisis que va fer informes de víctimes de l’11-M, va exposar dues prioritats als caps del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb). La primera, que calia filiar a les persones que eren a la zona de la Rambla perquè, a l’hora de demanar una ajuda o una indemnització, cal demostrar que hi eren; i la segona, que cal ser sincer amb la persona i explicar-li els seus drets però no crear-li falses expectatives del que pot reclamar perquè la llei 29/2011 de reconeixement de les víctimes de terrorisme és força restrictiva.

La llei fixa que per ser reconegut com a víctima la teva vida ha d’haver estat en perill. “ És un criteri jurídic però no pas clínic”, lamenta Bosch, que hi afegeix: “Tota persona que va estar hores tancada en locals perquè continuava en risc, és una víctima.” La psicòloga explica que cal “processar i digerir” el xoc viscut, però que, a voltes, com a protecció, “dissociem emocionalment uns fets i hi ha persones que t’expliquen que han estat zombis o que s’han oblidat de rutines com ara posar la rentadora”. “L’emoció adormida pot tornar al cervell amb una simple olor”, detalla.

Després de Barcelona, van pensar en els afectats de Cambrils, i allà ni els hospitals ni ningú no seguien el protocol del terrorisme, asseguren. Bosch i altres set professionals es van constituir en la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (Uavat) el febrer passat i van signar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona que els va finançar amb 80.000 euros per continuar assessorant i cercant víctimes fins a finals del 2018. La llei fixa que les víctimes de terrorisme només poden demanar ajuda fins a un any després dels fets, un termini molt escàs, segons la Uavat .

Robert Manrique, assessor de la Uavat i víctima de l’atemptat d’Hipercor, és força crític amb la fredor de les administracions i amb el boca-orella cerca víctimes arreu per ajudar-les. Per exemple, va acompanyar una família a portar la documentació a la subdelegació del govern espanyol. “Es van espantar de tanta policia, i sols no haguessin entrat”, assegura Manrique, que ahir va demanar als polítics “respecte” pel dol de les víctimes. La psicòloga Elisa Micciola també recorda l’estat de desemparament d’una parella d’octogenaris francesos d’Alcanar, que amb la deflagració els va caure un sostre. Per ara, la Uavat ha atès 182 persones afectades, entre elles una família que només parla amazic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona