El Pentàgon apunta cap a la Xina
Washington anuncia que Pequín “probablement” prepara atacs contra objectius nord-americans i aliats
L’exèrcit xinès amplia l’abast dels bombarders
La tensió entre tots dos països depassa
l’àmbit comercial
Les forces armades xineses busquen tenir influència global. Han ampliat les operacions amb bombarders i “probablement” preparen atacs contra els Estats Units i els aliats, segons un informe fet públic pel Pentàgon, que demostra que les tensions entre els EUA i el gegant asiàtic no es limiten a l’esfera comercial amb la guerra dels aranzels.
Els EUA xifren la despesa en defensa xinesa en més de 166.000 milions d’euros durant el 2017. Però el 2028 podria arribar als 210.000 milions i el programa espacial xinès progressa de manera creixent. “En els últims tres anys, l’exèrcit xinès ha ampliat ràpidament les àrees operatives dels bombarders, ha adquirit experiència en regions marítimes crítiques i probablement s’entrena per atacar objectius nord-americans i dels aliats”, recull l’informe difós pel Pentàgon.
Amb tot, la intel·ligència nord-americana no té clar quin missatge intenta enviar Pequín amb aquests assajos, “a banda de demostrar la millora de capacitats” i de garantir que l’exèrcit de terra tingui més mobilitat.
Aquest any, les forces aèries xineses van fer aterrar bombarders en illes i esculls del Mar del Sud de la Xina com a part d’un exercici d’entrenament en una àrea la sobirania de la qual es disputa amb el Japó. L’exèrcit xinès podria voler demostrar “la capacitat d’atacar forces i bases militars nord-americanes i aliades a l’oceà Pacífic Occidental, inclosa Guam”, diu el Pentàgon. Aquesta illa pertany als EUA com a territori no incorporat i es considera un enclavament clau en l’estratègia de Washington. A Guam hi ha la base aèria Andersen (plataforma de bombarders estratègics B-1B amb capacitat nuclear) i una base naval.
Al gener, el Pentàgon ja va posar la Xina i Rússia en el centre de la nova estratègia de defensa nacional, sense oblidar la tensió diplomàtica que continua oberta en fronts com l’Iran i Corea del Nord.
Washington i Pequín tenen una relació militar destinada a contenir les tensions, però aquest aspecte es va posar a prova especialment el mes de maig passat, quan el Pentàgon va retirar una invitació a la Xina per unir-se a un exèrcit naval multinacional. De tota manera, el secretari de Defensa nord-americà, Jim Mattis, va ser el primer alt càrrec d’aquesta institució a visitar la Xina des del 2010.
Moderació econòmica
L’informe del Pentàgon també inclou aspectes no militars i anuncia una moderació del creixement econòmic al país asiàtic. Amb tot, l’avaluació detallada afirma que aquesta desacceleració no afectarà el desenvolupament de partides estratègiques com la del programa espacial xinès. En aquest sentit, l’administració del president Donald Trump va anunciar la setmana passada un pla ambiciós per crear una nova força especial que estaria operativa el 2020 i que es convertiria en la sisena branca de les forces armades. Un dels arguments utilitzats per la Casa Blanca per abocar-se en aquesta aventura de la guerra de les galàxies seria la determinació evident de les autoritats xineses, que continuen preparant la cursa pel control de l’espai.
LES XIFRES
S’ajorna la desfilada del novembre
El Departament de Defensa va dir ahir que “està explorant oportunitats el 2019” per celebrar la desfilada militar que va demanar el president Donald Trump, prevista per al Dia dels Veterans, el 10 de novembre. La decisió de posposar-la es va saber el mateix dia que se’n feia públic el cost: 80 milions d’euros.
Trump va demanar al Pentàgon que n’organitzés una, després que l’any passat va anar a la del 14 de juliol a París convidat pel president francès, Emmanuel Macron.
La idea és que l’exhibició, la primera des del 1991, recorri l’avinguda Pennsilvània de Washington des de la Casa Blanca fins al Congrés. La desfilada inclourà només vehicles amb rodes, però no tancs, per minimitzar danys a la infraestructura de la capital federal. També es preveu una forta presència aèria, però amb avions antics.
En la desfilada del 1991, després de guanyar la guerra del Golf i amb Bush pare a la Casa Blanca, hi havia 8.800 militars. Les grans desfilades no són gaire habituals als EUA i es vinculen a celebracions postbèl·liques. N’hi va haver després de la guerra civil, el 1865; acabada la Primera Guerra Mundial, el 1919, i també el 1946, després de la Segona. Quan el 2011 es van retirar les tropes de l’Iraq, Obama no va voler organitzar-ne cap perquè encara hi havia la missió a l’Afganistan. Tampoc n’hi va haver després de la guerra de Corea ni de la del Vietnam, que els EUA no van guanyar.
