Política

ELS PROTAGONISTES

Alcaldessa i regidors d'Anglès

Entre l’escepticisme i la convalescència

Els darrers vuit anys la vila ha hagut de lluitar contra un deute desbocat i una depressió profunda

Es veu un camí de sortida i, tot i les divergències, els polítics i els veïns treballen per guanyar un futur millor

Regidor de la CUP, a l’oposició
President del Floricel
Molts dels entrevistats, des de jubilats fins a activistes culturals, parlen de convalescència, dura, però convalescència
Floricel va convertir la sardana en element de recuperació nacional i va defensar la llengua

Aquesta podria ser una crònica desesperançada. Des que va tancar la filatura Burés i van petar les indústries de fusta, Anglès, que era una vila amb prestigi i havia assolit la capitalitat d’una petita comarca que aplegava Sant Martí Sapresa, Osor, la Cellera, Amer i Bonmatí, es va trobar indefensa veient com se li ensorrava l’economia i els joves fugien de la depressió profunda que va assolar aquesta part de la Selva interior. Utilitzem el condicional perquè, després de parlar amb els que han de ser protagonistes del relat, ens trobem que, tant des d’una perspectiva com una altra, des d’una posició ideològica o la contrària, tots els nostres interlocutors desitgen que la vila se’n surti, que els mals temps hagin quedat definitivament enrere o, com a mínim, que es pugui recuperar la normalitat. Normalitat vol dir que no s’hagi de lluitar contra l’embargament dels comptes públics com es va trobar l’anterior alcalde, Pere Espinet; que es pugui solucionar el problema de les comunicacions que escanyen la comarca; que es recuperin vells edificis per a nous usos, socials o comercials; que es pugui iniciar un programa de reindustralització i emprenedoria que ajudi a ancorar els joves formats que es veuen obligats a marxar per buscar-se la vida. La feina és titànica, i més si tenim present que el 2012, quatre anys després del tancament definitiu de la fàbrica, el poble estava en fallida tècnica –el deute era de 10,92 milions d’euros i el pressupost, de 6– i el govern estatal va denegar el pla de sanejament que havia de presentar l’Ajuntament per poder-se acollir als crèdits ICO destinats a pagar proveïdors. Si el 2011 l’ensorrament de CiU i el PSC, que havien governat en coalició, va donar la majoria absoluta a PAU (Per Anglès Units), quatre anys més tard, tot i la implacable lluita d’Esteve Callís per rebaixar el deute, la peculiar manera de governar del grup encapçalat per Espinet va rearmar una oposició que, agrupada al voltant de l’antiga Convergència i formacions com ara Anglès2015-AM o la CUP, va presentar candidats que fins en aquell moment no s’havien dedicat a la política. Àstrid Desset, informàtica nascuda a l’Argentina, pels primers; Josep Casadellà, celebritat nacional després d’encapçalar la campanya No vull pagar, pels segons, i Sergi Riera, matemàtic i representant dels joves, pels tercers, tenien un objectiu clar: fer que el poder canviés de mans i impulsar una nova manera de gestionar la vila. Tot i que PAU va treure cinc regidors, el pacte, cantat, entre CiU i Anglès2015 va fer alcaldessa Àstrid Desset, neòfita en la gestió municipal que de cop i volta es va trobar comandant un ajuntament amb greus problemes econòmics i infraestructurals –sobretot en el cas de les instal·lacions elèctriques–. “La primera batalla va ser reduir el deute. En Pere Espinet havia treballat per fer-ho i jo, conjuntament amb l’equip i la interventora, hem aconseguit que passés del 160 al 70% –4 milions d’euros– i, a més, ens ha permès fer 3 milions d’inversions.” Rigorositat estricta, licitacions i subvencions han permès que el govern de Desset hagi afrontat el Pla de Barris que comportarà la recuperació del nucli antic i que es plantegi la reconversió de la Burés o la reconstrucció dels teulats, les façanes i les escales de la colònia industrial del carrer de les Fàbriques. Aquesta última actuació ha obert la batalla amb Pere Espinet, que avisa que amb els diners arribats de les institucions i del Ministeri de Foment també s’haurien d’arranjar els interiors d’uns habitatges que “no han passat la ITV i estan tan malament que qualsevol dia poden caure”. Espinet assegura que gràcies al seu mandat es van salvar els comptes de la vila –“Quan vam arribar hi havia 12 milions d’euros de deute i ho vam deixar en 7”– i es queixa amargament que l’actual equip de govern no pren en consideració les propostes plantejades pel seu grup destinades a millorar el poble, i remarca: “Al nostre partit hi ha gent de tots els colors, fem política de poble i a ningú li ha passat pel cap agafar l’Ajuntament com a trampolí.” Qui va saltar des de la passarel·la va ser Josep Casadellà, que va passar de cap visible de la campanya No vull pagar contra els peatges de les autopistes a comandar la llista Anglès2015-AM, i amb els seus tres regidors ha estat el suport imprescindible per impulsar reformes i assentar el procés de redreçament en què està immersa la vila: “Quan ens vam presentar teníem clar que volíem canviar la manera de fer les coses i, encara que ho vam fer en dues llistes diferents, després del pacte s’ha treballat bé i crec que s’ha fet molt més del que inicialment estava programat.” En aquest aspecte, Sergi Riera, el regidor de la CUP, remarca que, tot i el canvi de cicle i la millora de relacions amb els responsables del consistori –“La gent de PAU només afavoria les entitats que eren de la seva corda”–, està preocupat perquè els joves formats no troben oportunitats de treball i es veuen obligats a emigrar. “Crec –remarca– que aquest mandat ha servit per posar l’Ajuntament a lloc; si la gent té ganes de tirar endavant, el poble podrà anar cap amunt, però també crec que falta un mapa clar de cap a on es vol anar, hi ha d’haver-hi unes prioritats, i a hores d’ara no sabem quines són.”

En Miquel Valentí, president del Floricel, la institució nascuda en plena dictadura franquista que va convertir la sardana en element de recuperació nacional, va defensar la llengua i va esdevenir un far de resistència cultural, se sent aclaparat per determinades circumstàncies i veu com alhora que es va marcint l’afecció per la dansa popular puja la dèria pels castellers: “No són dos pols oposats, però hem de dir que mentre que la televisió els ha donat suport, als sardanistes ens ha tingut força abandonats.” Content perquè l’Ajuntament ha convidat els veïns a participar en una part dels pressupostos i esperant que el consell del poble funcioni de manera regular i permanent, creu que en els darrers quatre anys el poble ha millorat. El mateix pensa Dolors Parés i la junta de govern de la llar dels jubilats, que han vist com el consistori es feia ressò de moltes de les seves demandes.

A Anglès, però, no tot són flors i violes. Caminant pels carrers del barri antic es veuen massa cases i botigues tancades, i si es parla amb antics activistes socials i culturals es pot comprovar que es mostren escèptics sobre la possibilitat que aquesta zona deprimida de la Selva pugui trencar el malefici de la manca de feina i la misèria en les comunicacions. Tot i que Antex a la vila i Hipra a Amer s’han convertit en nous motors econòmics de la comarca, Anglès sap que ha de remar fort per sortir de la tempesta. En aquest aspecte, han arribat bones notícies: s’ha aprovat el projecte definitiu de la variant, la qual cosa repercutirà positivament en la carretera de la vergonya, i molts dels entrevistats parlen de convalescència, dura, però convalescència. Ara per ara, però, només Àstrid Desset i PAU es volen tornar a presentar a les municipals. Por o vertigen? Ja es veurà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rússia acusa Israel de provocar l’abatiment d’un avió amb 15 militars a bord

Una quinzena de soldats van perdre la vida quan el seu avió de reconeixement va rebre l’impacte d’un míssil

barcelona
 

El Govern alemany relleva el cap de l’espionatge interior per unes polèmiques declaracions

berlín
 

L’ONU insta l’Estat “complir amb l’obligació” d’extradir o jutjar els “responsables” dels crims del franquisme

madrid
 

Els advocats de Catalunya donen suport a Gonzalo Boye per les amenaces rebudes i es posen a la seva disposició

barcelona
 

El Congrés dels Diputats decidirà la setmana que ve si investiga el cas Castor

barcelona
 

En marxa la comissió d’investigació sobre els atemptats de l’agost de 2017

Barcelona
 

El Govern insta Sánchez a incloure l’autodeterminació en la reforma constitucional si creu que ara no la permet

Barcelona
 

Marta Felip declara als jutjats que l’1-O va actuar “com una ciutadana més”

 

El Govern seguirà amb la reobertura de delegacions malgrat l’anunci del recurs d’Exteriors

Barcelona