La Guàrdia Civil encara analitza el que va comissar el 20-S
Una part dels ordinadors i llapis de memòria agafats a càrrecs d’Economia i Hisenda “no tenen interès”, conclou
La Guàrdia Civil encara té pendent d’analitzar més de la meitat dels ordinadors, telèfons mòbils, correus electrònics i llapis de memòria que va comissar a càrrecs de la Generalitat, especialment d’Economia i Hisenda, en els escorcolls a departaments i als seus domicilis, en una operació amagada als Mossos d’Esquadra i que va provocar una massiva sortida de ciutadans al carrer per evitar que es desmuntés l’1-O, dijous vinent farà un any.
En concret, la Guàrdia Civil aporta un informe, datat el juliol passat, al titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona –que va autoritzar els escorcolls del 20-S, i que investiga una quarantena de persones– i que ara s’ha entregat a les defenses, en què fa balanç de tot el material comissat. Així, els agents exposen que tenen més de 64 elements pendents d’analitzar, com ara els ordinadors i llapis de memòria intervinguts al jurista Carles Viver Pi i Sunyer, investigat en aquesta causa, amb trucades telefòniques intervingudes.
Pel que fa al material analitzat i del qual s’ha informat al jutjat es detallen uns 43 elements, en la majoria dels quals es conclou que “no hi ha res d’interès vinculat a la investigació”. És el cas de tres pendrive, un ordinador i quatre telèfons mòbils comissats al llavors secretari general de Vicepresidència i Economia i actual diputat de JxC, Josep Maria Jove, a qui la Guàrdia Civil atribueix el paper principal de coordinador dels preparatius de l’1-O. Era públic que l’àrea del vicepresident Oriol Junqueras havia assumit l’organització del referèndum.
A la llavors responsable de projectes organitzatius de Vicepresidència, Mercedes Martínez, també se li van intervenir fins a dotze llapis de memòria i dos ordinadors portàtils (inclòs el de la filla), que ara s’accepta retornar en no tenir interès. En un d’aquests llapis, però, se li ha trobat un document en què es detallen 252 meses i 2.269 col·legis electorals per la votació de l’1-O.