Clam de llibertat pels Jordis per “reivindicar” el 20-S
Milers de persones tornen un any després a la seu d’Economia per denunciar la injustícia de la repressió
Mauri exigeix al PSOE que els retirin els càrrecs, i Paluzie insta a tornar a vèncer l’Estat
“Hi vam ser i hi tornarem a ser. No ens aturarem.” Amb un lema que era alhora una inequívoca declaració d’intencions, just un any després de les protestes que van provocar, setmanes després, l’empresonament del llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, milers de persones –15.000 segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– van tornar a demostrar ahir a la tarda al lloc dels fets que es manté intacta la capacitat de mobilització popular, aquest cop per exigir la seva posada en llibertat i la de tots els represaliats, i aplaudir també els catorze càrrecs del govern que aquell dia van ser detinguts en el marc d’una operació policial que volia aturar el referèndum de l’1-O. El 20-S és, com destacaven també als mitjans les autoritats presents –els presidents Torra i Torrent encapçalaven una nodrida representació del govern i el Parlament, a més de càrrecs locals– el dia que “es van creuar totes les línies vermelles” i que va marcar l’inici d’una espiral estatal de repressió i d’invenció de relats que no ha acabat. “Com fa un any, tornem a ser aquí milers de catalans que vam entendre que calia defensar la democràcia i l’autodeterminació”, sostenia Torra. “Vam constatar que la repressió no ens aturarà, i avui ho tornem a dir”, reblava Torrent.
El protagonisme en els parlaments, en tot cas, va ser de les entitats, que van destacar que ahir era “una reivindicació, i no commemoració”, del 20-S. Elisenda Paluzie, relleu de Sànchez, denunciava la “provocació” de l’Estat aquell dia per mirar de construir “un relat de violència” que no hi va ser. Segons ella, l’Estat és feble perquè “només té el poder, però no té ni la justícia, ni la veritat ni la democràcia”. I fa un any, entre la Diada i el 3-O, la mobilització va aconseguir vèncer el seu aparell. “Si ho vam fer una vegada ho podem tornar a fer”, animava ahir, tot i que per a això reclamava recuperar la convicció, la força i la unitat d’acció entre partits i societat civil. “Els ho devem”, recalcava, en al·lusió als represaliats. Paluzie, a més, va agrair als que van “agafar el timó del referèndum” després de les detencions, amb un nom propi que va destacar especialment: Marta Rovira, la secretària general d’ERC exiliada a Suïssa.
Mauri, segon de Cuixart, també va agrair la feina dels treballadors públics que “se la van jugar” per l’1-O. “Malgrat els intents de dividir-nos estem més units que mai; no menystinguem mai el que hem fet, remarquem el valor d’aquells dies”, reclamava, tot brandant la pancarta amb la paraula “Democràcia” que Cuixart exhibia fa un any des del mateix punt. Mauri destacava la fortalesa del moviment, i denunciava una “operació d’estat que encara dura”, iniciada pel govern del PP parlant d’“actes tumultuaris” que van donar peu a l’acusació de rebel·lió i sedició. D’aquí que es mostrés també molt dur amb l’executiu del PSOE, a qui va exigir que faci retirar tots els càrrecs a la fiscalia “o seran còmplices de l’extrema dreta de Vox”. El segon de Cuixart acabava, tot parafrasejant-lo, demanant “serenor, coratge, al carrer i a la lluita! No passaran!”.
Carta dels Jordis
Els moments més emotius de l’acte, que va durar vora una hora, van ser els fragments de discursos de Cuixart i Sànchez que reclamaven que no es defalleixi. De fet, també es va llegir una carta conjunta de tots dos des de Lledoners, en què destacaven que “l’èxit de l’1-O es va començar a forjar” el 20-S. “Des de la presó seguim lleials a aquell compromís, i us encoratgem a no defallir”, instaven. No són els únics deures que van posar. També van demanar a la gent que els ajudi a explicar que el 20-S “no hi va haver cap delicte”, i per tant l’absolució “és l’única solució”. I encara un últim missatge: “No deixem que cap ràbia ens contamini, perquè no podem ser com ells; tard o d’hora les injustícies cauran”, cloïen.
La peregrinació a la seu d’Economia, una constant
Amanit amb diverses actuacions musicals, en l’acte de la tarda, a què al final va desembocar la multitud que venia de passar el dia a la seu de la CUP, també es van mostrar vídeos amb testimonis de polítics, entitats i voluntaris recalcant el compromís amb la no-violència dels presos, i el caràcter espontani del 20-S. “Els Jordis van vetllar perquè no hi hagués cap agressió, dificultat ni obstacle als qui estaven fent la seva feina dins el departament”, deia el vicepresident Pere Aragonès, que hi va ser. “No es van produir aldarulls i la venjança ha estat inventar-se el delicte”, denunciava. “És inversemblant que siguin a la presó, no es pot defensar ni aquí ni a l’estranger”, cloïa la consellera de la Presidència, Elsa Artadi.
La peregrinació fins a la seu d’Economia va ser constant des de primera hora per recordar els fets de fa un any, i s’hi va arribar a concentrar tanta gent que va obligar ja a mig matí a tancar la rambla de Catalunya. Els mateixos treballadors, que rebrien un missatge d’Aragonès que els animava a seguir treballant i a recordar “amb orgull” el 20-S, van penjar pancartes als balcons amb les paraules “Llibertat“ i “Democràcia”, a més de lemes com “Seguim determinats. Vencerem”. En dos murals a banda i banda de la porta s’hi podien posar missatges escrits en papers adhesius. Al llarg de la jornada es van veure igualment nombroses pancartes per la llibertat dels presos, moltes per l’anterior titular del departament, Oriol Junqueras.
