La Moncloa fa el primer pas per reduir els aforaments polítics i encarrega un informe al Consell d’Estat

El Consell de Ministres ha aprovat encarregar al Consell d’Estat (el màxim òrgan consultiu del govern espanyol) un informe sobre la reducció de l’aforament dels polítics. És el primer pas per poder portar a terme la reforma de la Constitució per acotar l’aforament de diputats, senadors i membres de l’executiu únicament a l’exercici de la seva funció. Actualment, l’aforament s’aplica davant qualsevol actuació punible que facin, dins o fora de l’exercici del càrrec. Aquest informe encarregat és preceptiu i, segons la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, es va per “avançar-se” i poder tenir a punt la proposta de reforma de la Constitució per portar-la al Congrés i al Senat. Celáa sosté que “si hi ha consens” es pot aprovar en 60 dies. La reforma que promou l’executiu deixa fora jutges, policies i la Casa Reial. “És important que el rei mantingui la inviolabilitat”, ha dit.

El Consell de Ministres ha aprovat iniciar el procediment per modificar el règim d’aforament dels polítics i ha encarregat un informe al Consell d’Estat per tal que “acoti jurídicament” la reforma constitucional que comporta. Segons Celáa, que el Consell d’Estat dictamini com s’ha de fer aquesta reforma de la Carta Magna “pot afavorir al consens” quan s’hagi de votar al Congrés i al Senat, on cal que s’aprovi per 3/5 parts. A més, si un 10% dels diputats ho demanen, es pot votar per referèndum.

Per tant, deixa en mans del PP la decisió de reformar o no la Constitució. De moment, els populars han dit que no donaran suport a aquesta proposta del govern de Sánchez però el govern confia poder-la aprovar. “Ho proposem amb el convenciment que tirarà endavant, fem política genuïna i no de ficció o maquillatge”, ha valorat la portaveu del govern, que creu que també hi ha “una demanda social” per acabar amb els “privilegis” dels aforaments polítics.

Concretament, el govern espanyol proposa modificar dos articles de la Constitució (71.3 i 102.1) que fan referència als aforaments per tal de limitar-los únicament a l’exercici del càrrec públic. Això vol dir que un diputat podrà ser jutjat pel Tribunal Suprem i no per un tribunal ordinari si comet algun delicte relacionat amb la seva funció però no en d’altres casos com conduir begut, agredir la parella o robar.

Aquesta reforma que promou el govern espanyol afecta només els diputats, senadors i membres del govern però deixa fora les forces i cossos de seguretat, jutges i membres de la Casa Reial. Tanmateix, partits com PNB, Podem i ERC han exigit al govern espanyol que la reforma de l’aforament també afecti la família reial i que el cap d’estat deixi de ser inviolable.

Celáa ha defensat que és “important” que el rei continuï essent inviolable tal com preveu la Constitució i ha dit que, per canviar-ho, caldria un procediment agreujat i, en canvi, aquí es planteja una reforma per procediment ordinari.