Espanya, “país bananer”
Més correus de jutges al xat del CGPJ lamenten la imatge que es té de la justícia espanyola a l’estranger i reiteren l’odi a l’independentisme
El govern de Sánchez fuig d’estudi assegurant que es tracta de missatges “privats”
Barrientos acusa el govern de voler deslegitimar el poder judicial
Segona tanda de missatges insultants reveladors de l’odi per motius polítics protagonitzats per jutges i magistrats espanyols contra l’independentisme a través dels seus correus corporatius del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquesta vegada, enfadats amb la decisió de la justícia alemanya de no extradir el president Carles Puigdemont. Segons publica el digital El Món, una jutgessa andalusa, per exemple, lamenta que els alemanys “volen imposar la seva jurisprudència sobre la violència”. Un col·lega de Castella va més enllà i arriba a comparar Puigdemont i la proclamació de la República amb un delicte sexual, amb un llenguatge barroer: “El delicte està tipificat de manera diferent a Alemanya que a Espanya, amb la qual cosa no concorre la doble tipificació. És el mateix que, si per exemple, en un delicte de violació no s’hagués introduït el penis sinó un objecte a la vagina de la violada. A Espanya això és violació, però hi ha països on no és un delicte de violació. Però això no significa que l’abusador sexual no sigui un fill de puta, malgrat que no podria ser extradit.”
Uns altres constaten que la justícia alemanya els tracta amb condescendència: “Com si fóssim un país bananer.” De fet, s’evidencia que la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein va coure a la majoria dels magistrats, que considera que és un error que Alemanya no extradís Puigdemont.
El tarannà conservador d’aquests magistrats és més que evident. El jutge que insinuava vincles entre Catalunya i el nazisme, president de la secció 14 de la sala civil de l’Audiència de Barcelona, va absoldre el locutor Federico Jiménez Losantos per haver expressat la mateixa idea per ràdio amb motiu de la Via Catalana del 2013, segons La Directa.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va insistir ahir a demanar la dimissió del president del CGPJ, Carlos Lesmes, per l’afer, que posa en dubte la independència judicial. “Ens refermem en la declaració d’ahir: dimissió del president del CGPJ; sancions immediates i investigació de la fiscalia; alliberament dels presos polítics, retorn dels exiliats i arxivament de totes les causes, i denúncies a la UE”, va reiterar en una piulada.
Trucades encreuades
El president espanyol va tornar ahir la trucada a Torra, però aquesta vegada, igual que Pedro Sánchez el dia abans, va ser el president de la Generalitat qui no va poder atendre’l. En tot cas, la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Elsa Artadi, troba insuficients les explicacions públiques de Sánchez, que va circumscriure l’escàndol a un xat privat. Artadi, en canvi, ho veu com un “atemptat gravíssim contra l’estat de dret”. La consellera va denunciar “les amenaces contínues de jutges i expresidents” espanyols a la Generalitat, en referència a José María Aznar i Felipe González, que van estar d’acord ahir a l’hora de dir que els dirigents independentistes estan “més a prop de perdre l’autonomia que de guanyar la independència”.
Mentre el CGPJ manté silenci, la ministra portaveu espanyola, Isabel Celaá, va intentar girar full al cas escudant-se en el fet que els missatges en qüestió són “privats” i que, com tot el que és privat, “no ha de ser objecte de consideració pública”. “El govern referma la independència judicial. Els xats privats no erosionen el principi de separació de poders”, va opinar Celaá.
Tanmateix, no es tracta de missatges privats, segons el mateix CGPJ, que, en una sentència del març recuperada per Catalunya Ràdio, va respondre al jutge català Frederic Vidal que el compte de correu del CGPJ era un mitjà no privat, propietat de l’administració per a finalitats professionals. L’òrgan de govern del poder judicial assegura que el magistrat, sancionat per haver descrit els fets de l’1-O com a “terrorisme policial” en el mateix xat dels insults a l’independentisme, sabia quina repercussió podia tenir el seu comentari, ja que el correu el reben tots els estaments judicials, més de 5.000 persones.
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, es va limitar a reconèixer que moltes de les expressions del xat “no són edificants”, però va evitar anar més enllà i va posar l’accent en la professionalitat de la judicatura. “L’important dels jutges i magistrats espanyols és que actuen amb absoluta professionalitat i amb independència. El rellevant és el seu treball en l’àmbit professional”, va defensar en una entrevista a RNE.
Absolutament a la defensiva, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, també es va agafar a la presumpta privadesa dels xats i va acusar la Generalitat d’intentar “deslegitimar davant la ciutadania” el poder judicial. Malgrat que es va mostrar en desacord amb algunes afirmacions i va observar que és el CGPJ el que ha d’“exigir les responsabilitats consegüents, si n’hi ha”, hi va afegir que no comparteix que “per elevació, a partir d’unes opinions abocades en entorns privats, s’arribi a qüestionar la probitat i neutralitat dels jutges en el seu acompliment jurisdiccional o a projectar ombres que debiliten la independència judicial”. Per Barrientos, els jutges “també són ciutadans, és clar, i tenen ideologia pròpia i diversa, només faltaria! Però en l’exercici de la funció judicial són radicalment independents i ningú avui, en una anàlisi serena i racional, pot posar-ho en qüestió”.
Una jutgessa catalana barreja Òmnium amb La Manada
Alguns missatges al fòrum del CGPJ arriben a barrejar Òmnium Cultural amb els violadors de La Manada. En concret, una magistrada de Tarragona, que va afirmar el 26 d’abril: “M’acabo d’assabentar que aquí a Catalunya Òmnium ha enviat correus electrònics perquè la gent participi en les manifestacions de protesta contra la sentència de La Manada. Fins alguns independentistes estan flipant, aquí a Catalunya s’ajunta la fam amb les ganes de menjar.” “A Òmnium treballem des de fa 57 anys per la cohesió social i per les llibertats. I la nostra lluita no distingeix drets col·lectius o drets individuals perquè per nosaltres són una sola causa. Volem dones i homes que visquin lliures en un país lliure”, va respondre l’entitat independentista a Twitter.