Política

JORDI PUIGNERÓ

CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

“Impulsarem una identitat digital a Catalunya, com un instrument per a la ciutadania per accedir a una cartera de serveis”

“El 2017 en vam rebre uns dos-cents milions”

“És com l’aigua, si la vols agafar amb les mans se t’escapa”

Iniciarem accions amb el síndic de greuges europeu i al Parlament Europeu perquè es pronunciïn sobre el que va passar l’1-O
No retirant el recurs a la llei de ciberseguretat, Pedro Sánchez fa que els serveis bàsics del nostre país siguin més vulnerables
Estic investigat pel jutjat número 13 per tres delictes, però tinc la consciència tranquil·la [...]. El judici serà una farsa
El referèndum caurà pel seu propi pes, però és evident que nosaltres no descartem la via unilateral. Només faltaria!
Espanya està més a prop d’algunes de les pràctiques que es fan a Turquia que no pas de les pròpies de l’Europa del segle XXI
És el que ens ha tocat viure. Ningú va dir que seria fàcil. Els qui som a primera línia hem d’estar disposats a resistir els embats de l’Estat

A les portes del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, que aleshores era el secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del govern de Catalunya, repassa en aquest resum de l’entrevista que avui emet El Punt Avui Televisió els incidents de seguretat que es van registrar aquells dies. El conseller dona pistes igualment dels projectes que en el terreny digital pretén impulsar el seu departament, entre els quals hi ha la creació d’una identitat digital que ha de ser la base de la república també digital en què s’ha de convertir Catalunya.

Per què un departament de Polítiques Digitals?
Cal explicar-ho? Crec que tots som conscients del moment que vivim, en què l’àmbit digital ho impregna tot. Vivim una autèntica revolució digital, comparable al que va significar la revolució industrial. Per tant, és fonamental que un govern disposi d’un departament que tracti del repte de la digitalització.
Posi’m un exemple concret del que vol fer.
N’hi podria posar molts. Però un de clar és que, si Catalunya aspira a ser una república, també ha d’aspirar a ser una república digital. La importància que va tenir en el seu moment el .cat, que ens va permetre navegar per internet amb perspectiva nacional quan en canvi físicament encara hem de dur la E d’Espanya a les matrícules dels cotxes, és un bon exemple.
L’anomenada escletxa digital, però, ja no existeix?
Hem tingut dues escletxes, en el passat: la social en relació amb l’ús de la xarxa i la territorial pel que fa a l’accessibilitat. L’escletxa social els darrers anys s’ha anat corregint, i la territorial l’estem abordant. En els propers tres o quatre anys hem de completar el mapa d’extensió de fibra òptica a tot el país.
El mòbil a les escoles és un problema? El prohibiria?
L’ús de la tecnologia no pot ser mai un problema. El problema és que no eduquem en l’ús de la tecnologia. És molt més efectiu educar que prohibir; prohibir la tecnologia és anar en contra dels temps del segle XXI. De la mateixa manera que hem d’educar en els hàbits saludables en el menjar, també hem d’educar en els hàbits saludables de la tecnologia.
Catalunya és un país productor de tecnologia?
Absolutament. I les xifres ho demostren. No hem de ser només usuaris, també hem de ser productors de tecnologia. En els darrers anys de crisi, el sector tecnològic a Catalunya ha crescut en ocupació. Mentre en altres es perdia ocupació, en aquest no hem parat de créixer. És un sector que pràcticament no té atur i està ple d’oportunitats laborals. No només no hi ha fugues d’empreses, sinó que moltes multinacionals i molts emprenedors han decidit situar la seva seu digital a Catalunya.
Però en relació amb altres sectors...
Aquest gener, per exemple, aquest sector ja ha superat el de l’automòbil, que havia estat un referent en el nostre país, que ocupava molta gent i que disposava d’ajudes públiques. Aquest és un indicador clar de la importància que té.
Som a prop de poder votar electrònicament?
No és un problema tecnològic. El problema que no s’implanti amb més força el vot electrònic en els processos electorals és un problema cultural i polític. La tecnologia està preparada i madura per fer-ho. És un tema cultural perquè, a banda de saber que no hi ha frau i que és més segur, necessitem creure’ns-ho.
Una qüestió més cultural?
Absolutament. Quan funcionàvem només amb diner físic i van aparèixer les targetes de crèdit, hi havia gent que deia: “Jo només pagaré en metàl·lic.” Avui en dia pràcticament totes les transaccions són amb targeta de crèdit. Quan va aparèixer el pagament per internet, deien: “Jo no compraré mai per internet”, i el comerç electrònic no para de créixer al nostre país. La tecnologia no és el problema, ho són els hàbits.
Em pregunto què hauria fet la policia si l’1-O de fa un any haguéssim votat electrònicament.
No ho sabem, què hauria fet. El que sabem és el que van fer per intentar impedir el referèndum.
Hi va haver una repressió digital?
S’ha parlat molt de la repressió policial de l’1-O i de la judicial, però s’ha parlat poc de la repressió digital que van fer les setmanes anteriors i posteriors al dia de la votació. L’Estat va utilitzar tots els seus ressorts per reprimir digitalment el poble de Catalunya. I en tenim molts exemples, alguns d’ells molt documentats. Es van fer tancar webs, es va intervenir la Fundació .Cat i l’empresa que gestionava molts dominis de les webs. Hi va haver una actuació directa en què, segons el meu punt de vista, es van saltar tots els protocols establerts i diferents directives europees pel que fa als procediments de com tancar webs i filtrar el tràfic d’internet en un país de la Unió Europea. Es va aplicar una rapidesa que no s’aplica ni tan sols quan es tanquen webs gihadistes o de pornografia infantil.
Es devia fer amb la complicitat de les operadores...
No m’atreveixo a dir si va ser amb la complicitat de les operadores o amb amenaces i resolucions judicials. Les obligacions judicials van existir, les coneixem i sabem que hi va haver alguna cosa més que algun dia potser les operadores revelaran. El que sabem és que hi va haver ciberatacs i talls d’internet específics, per exemple a tots els col·legis electorals, amb una ordre judicial exprés. Es va produir per ordre judicial un tall d’internet en unes dependències de la Generalitat, en unes IP concretes, i es van detenir informàtics simplement per haver replicat webs. Vaja, el repertori és molt ampli...
El joc del gat i la rata tancant i obrint pàgines alternatives va ser públic i notori.
És que internet és com l’aigua, que intentes agafar-la amb les mans i se t’escapa. Espanya va voler actuar en el món digital com actua en el món físic, d’una manera molt matussera...
En aquell moment en què es van tancar planes web saltant-se protocols i es van fer talls d’internet, vostè va escriure una carta de protesta al comissari europeu de Política Digital, Andrus Ansip. Ha rebut resposta?
Jo vaig voler dir-li a Ansip que, al nostre entendre, i en el de moltes organitzacions internacionals que també ho van expressar en aquell moment, l’Estat espanyol estava vulnerant diferents normatives europees pel que fa a l’accés a internet. Ansip es va comprometre davant dels mitjans de comunicació a respondre’ns, però no ho ha fet. Per això, com que ens sentim indefensos, a partir d’aquest octubre, que ja haurà passat un any, emprendrem noves mesures perquè aquests fets no es tornin a repetir. Aquests fets en el si de la Unió Europea en el segle XXI són inadmissibles.
Noves mesures?
Iniciarem accions parlamentàries al Parlament Europeu i accions amb el síndic de greuges europeu perquè la carta que vàrem enviar tingui resposta i assenti jurisprudència. També preparem un acte a Brussel·les sobre els drets digitals a Europa, amb la participació d’experts mundials. Desplegarem diferents iniciatives perquè els drets dels ciutadans europeus en el camp digital siguin respectats, perquè Espanya no ho està fent.
Dels atacs informàtics que es van rebre se’n sap l’origen?
És evident que si analitzem qui podia tenir interès que aquell referèndum fracassés, no cal donar gaires voltes més sobre l’origen d’on podien provenir els atacs.
Es va arribar a posar en perill el sistema informàtic de la Generalitat?
Els atacs no van ser als sistemes d’informació de la Generalitat; no els calia, perquè el centre informàtic de la Generalitat, el CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació), va ser ocupat físicament per la Guàrdia Civil tres dies abans del referèndum. Fins i tot van fer una roda de premsa dient allò que “Hemos desarticulado el chiringuito informático del referéndum”. El CTTI estava ocupat pel CNI i la Guàrdia Civil. I, tot i això, el referèndum es va fer.
Molts catalans van conèixer l’existència del CTTI gràcies a aquestes actuacions. Vostè, que aleshores era el secretari de Telecomunicacions del govern, per aquests fets va haver d’anar al jutjat número 13. En quina situació judicial es troba?
Investigat per tres delictes: per desobediència, per malversació de fons públics i per revelació de secrets. Però jo tinc la consciència molt tranquil·la, perquè aquest judici serà un “judici farsa” en el qual se’ns acusa de determinades qüestions sense proves. S’acabarà demostrant que totes les acusacions que pesen sobre els consellers i altres líders polítics o de la societat civil són del tot són infundades.
A hores d’ara, però, són centenars, milers, els investigats...
És el moment que ens ha tocat viure. I ningú va dir que això de la independència seria un camí de roses. Els que ens posem a primera línia hem d’estar disposats a patir els embats de l’Estat. I ho fem amb la consciència molt tranquil·la que estem al costat correcte de la història.
Com a responsable d’Administració Local, el preocupa que aquestes investigacions afectin també alcaldes? Ho dic perquè estem a les portes d’unes eleccions municipals.
Espero que l’Estat no s’atreveixi a pertorbar o a influir en unes eleccions municipals inhabilitant alcaldes de determinats partits. Això seria un frau electoral.
L’1-O es va celebrar i es va proclamar la República, però és evident que no es va fer efectiva. És per això que es parla d’una República digital, reconeixent d’alguna manera que la real no es va poder fer efectiva?
No. Hi va haver una declaració política el dia 27 com a conseqüència del referèndum. I és evident que no es va fer efectiva. Però per això ara estem en la fase de desplegar la República. I una de les formes és fer-ho també en l’àmbit digital. De la mateixa manera que un dia es va posar en marxa el .cat, hem de continuar desplegant altres estructures a la xarxa. De la mateixa manera que a finals del segle XIX i principi del XX la societat civil va desplegar infraestructures de país, com podien ser els ateneus, un sistema de mútues, un sistema de caixes..., ara toca fer altres coses.
Vostè parla d’una revolució no digital sinó també social.
Hem de crear les estructures en l’àmbit digital que ens permetin continuar sent una nació. Hem de fer com Estònia, que està construint un estat al núvol.
Expliqui-m’ho.
Conec bastant bé el cas d’Estònia. Quan els pregunto per què estan construint un estat al núvol si ja són un estat, la resposta del primer secretari d’Estònia és molt contundent. Em va dir: “Mira, nosaltres que som un país de 1,5 milions d’habitants que hem patit al llarg de la nostra història cinc invasions russes, que n’hi hagi una sisena és qüestió de temps, i ens estem preparant perquè si mai el territori d’Estònia torna a ser ocupat físicament per un exèrcit nosaltres puguem continuar tenint un control i una relació digital amb la nació estoniana, que el govern i el Parlament puguin continuar prenent decisions digitalment...” El concepte digital està molt difós entre la població: estan impulsant una moneda digital, el 50 per cent de la població ja exerceix el vot electrònic... No els cal la presència física perquè el Parlament pugui continuar prenent decisions i convocar eleccions. Hem de tenir en compte també que hi ha nacions que no han tingut un territori, com és el cas de la diàspora jueva. I fins que no el van tenir van ser també una nació... Una aposta molt forta per la nació o república digital ens ajudarà a continuar preservant aquesta nació que hem mantingut durant tants anys, en espera que algun dia puguem tenir també aquest control sobre el territori físic.
Tem una invasió?
No és que estiguem envaïts, és que tenim un estat que controla el nostre territori. I hi ha un camp verge on tenim moltes possibilitats de poder construir república.
Però posi’m exemples concrets de què pensen fer per arribar-hi.
Això ho revelarem aviat, amb el pla de govern. Hi haurà qüestions que les podrem desenvolupar des del govern perquè són no només constitucionals sinó a més a més fomentades per la UE, com ara l’impuls d’una identitat digital a Catalunya.
Parla d’un document d’identitat digital?
Parlo d’una identitat digital que ens permeti ser autèntics consumidors digitals, per identificar-se a la xarxa. No ho plantegem des de la perspectiva d’un DNI, que és un element de control. Plantejarem la identitat digital com un instrument de servei a la ciutadania que permeti a través d’aquesta identitat accedir a una cartera de serveis. La impulsarà el Departament de Polítiques Digitals i servirà per crear un registre que permeti entre persones o entre persones i empreses confiar i accedir a serveis. Pot servir per a un voluntariat digital o per a moltes altres coses. Com a Estònia, la base de la república digital serà disposar d’una identitat digital forta.
Caldrà molta complicitat de la ciutadania...
Caldrà una ciutadania apoderada digitalment, formada i capacitada digitalment. I protegida. Que no passi el que va passar setmanes abans i després de l’1-O, quan els drets digitals dels catalans van ser trepitjats. La ciberseguretat ha de ser un element fonamental. El govern ho impulsarà i caldrà la complicitat de la societat civil, sí. I allò que el govern no pugui fer directament ho farà el Consell de la República...
Però la legislació...
Tot ha canviat. Li poso un exemple: la forma com hem consumit fins ara continguts audiovisuals. Les ones de televisió, de ràdio, per on circula la informació, fins ara depenien molt de si l’Estat autoritzava o no unes llicències. Al món d’internet no tenim aquesta dependència de l’Estat. Podem produir continguts i arribar arreu, a tot el món, amb continguts i plataformes pròpies. Hi ha grans oportunitats per reivindicar-nos com a nació.
El govern català va aprovar la creació de l’Agència de la Ciberseguretat però el govern espanyol hi va recórrer i el Tribunal Constitucional la va suspendre... Confia que Pedro Sánchez retirarà el recurs?
No és que hi confiï, retirar el recurs hauria de ser una obligació per al nou govern de Pedro Sánchez. La llei de ciberseguretat de Catalunya va ser aprovada amb molt consens a Catalunya: el PSC va votar-hi a favor, el comuns també, i evidentment el PDeCAT i ERC també. He demanat als socialistes que aquesta llei no romangui ni un minut més suspesa pel Tribunal Constitucional. El govern de Sánchez diu que retirarà els recursos a les lleis socials; doncs aquesta també ho és. Perquè és una llei que permet defensar infraestructures bàsiques, com és el servei de Salut, per posar-li un exemple. No aixecant la suspensió, el govern de Sánchez està fent que els serveis bàsics del nostre país siguin més vulnerables als ciberatacs.
Quants se’n reben, de ciberatacs?
Se’n reben cada dia. El 2017 vam rebre al voltant de dos-cents milions de ciberatacs. D’aquests, només un deu per cent són d’alta complexitat. I d’aquests, només uns 12.000 acaben creant un incident de ciberseguretat. Les defenses automàtiques n’aturen molts, però hi ha uns mil atacs al mes que han de tenir un tractament d’anàlisi d’intel·ligència i una acció humana al darrere per reparar i crear contramesures.
Confia de veritat que el govern del PSOE permetrà fer un referèndum?
El referèndum caurà pel seu propi pes en algun moment. És insostenible per part de l’Estat una situació en què el poble de Catalunya no pugui decidir lliurement el seu futur.
Caurà pel seu propi pes, però quan?
No ens hem volgut posar calendaris. Quan t’asseus a negociar, i de moment hem aconseguit que el senyor Pedro Sánchez s’assegui en una taula i reconegui ser interlocutor, cosa que amb el govern del PP havia estat impossible, no podem posar terminis.
Res de vies unilaterals, doncs?
En el moment en què t’asseus en una taula, el que vols és un acord bilateral. Parlar en aquests moments d’acords unilaterals crec que no ajuda a facilitar un acord bilateral. Però és evident que nosaltres no descartem la via unilateral. Només faltaria. De fet això és el que ens va permetre fer el referèndum de l’1-O. Qui va ser unilateral va ser l’Estat, que no es va voler ni asseure a la taula a parlar. Gràcies al fet d’haver aplicat la unilateralitat, avui som en una taula i hi ha un interlocutor per negociar la sortida política que hem de donar al conflicte entre Catalunya i Espanya.
Si les converses van, però, al ritme que van, una sentència condemnatòria del judici de l’1-O ho pot dinamitar tot...
És evident que nosaltres no podem acceptar una sentència condemnatòria, perquè creiem que aquest no és un judici just, és una farsa de judici. Si no és absolutòria, portarem la sentència d’aquest judici fins a les més altes instàncies europees.
Tardarà molts anys, doncs, a saber-se’n el final.
No ho sap. A vegades la justícia ens sorprèn també per la seva rapidesa. Però ara no som en aquest escenari. Ara el que cal és denunciar que aquest serà un judici absolutament de revenja. No serà un judici imparcial. I el que és clar és que el que va ser un encert és que el president Puigdemont optés per la via de l’exili, perquè això ens està permetent evidenciar les diferències entre una justícia espanyola absolutament polititzada i al servei de la unitat d’Espanya versus una justícia europea que està actuant d’una manera absolutament imparcial.
Gràcies justament a la tecnologia, el que passa a Catalunya és conegut a l’instant arreu del món. Sembla, si fem cas del que diuen molts mitjans de comunicació, que això ha servit per establir complicitats entre la població europea. Però les institucions continuen en silenci.
Cada cop menys. Crec que Europa li ha vist el llautó a Espanya. S’està veient amb les resolucions als diferents tribunals europeus, i comença a haver-hi declaracions de determinats entorns polítics europeus que cada cop més evidencien que Espanya està en aquests moments més a prop d’algunes pràctiques que es fan a Turquia que no pas de les pràctiques que haurien de ser més pròpies d’ un estat europeu del segle XXI .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona