Política

LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

PERIODISTA. AUTOR DE ‘XIRINACS, EL PROFETISME RADICAL I NO VIOLENT’ (RAMON BALASCH, 2017)

“El llegat de Xirinacs és l’ANC i la lluita no violenta”

“El moviment que va començar a la plaça Sant Jaume l’any 2000 va demanar la mobilització popular. Es va estendre com una taca d’oli”

“Va declarar-se amic d’ETA i Batasuna i dient-se seguidor de Jesús va declarar esforçar-se per estimar, com a enemic, l’Estat espanyol”

AMICS
Xirinacs i Busquets van ser molt amics. Junts van publicar ‘Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant del mil·lenni’ (Proa, 2000). Ha escrit molt sobre qui va ser sacerdot i polític, líder de la lluita no violenta al nostre país (‘Xirinacs i l’estafa de la transició. La independència no es demana, es pren’, per exemple, d’Ara Llibres, 2013) i l’any passat va escriure l’obra que podria ser definitiva: ‘Xirinacs, el profetisme radical i no violent’, editat per Ramon Balasch. Creient i progressista, Busquets, que és escriptor i periodista, és membre de Cristianisme al Segle XXI. Entre els seus llibres destaquen ‘Jesús era un heretge’ (Ara Llibres) o ‘Carta al papa’ (Ara Llibres). La seva darrera novel·la és ‘Llums de sincrotró’, editada per Ramon Balasch, on, segons Busquets, la trama “desenvolupa una de les teories de Xirinacs”.
Es va estar dos anys davant la Model per demanar l’amnistia dels presos polítics. Durant un any, dotze hores al dia
Va fer una vaga de fam de 42 dies per demanar la llibertat dels 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya
Al discurs a la Fundació Miró, deia que era el més important de la seva vida, va demanar la unitat de tots els partits polítics catalans

Lluís Maria Xirinacs va ser un precursor de l’independentisme i de la lluita no violenta. També de la desobediència. Les seves vagues de fam i les estades davant de la Model per demanar la llibertat dels presos polítics durant la Transició van marcar un camí avui molt present al país. La seva oposició a la Constitució (Constitució. Paquet d’esmenes, 1978) i la denúncia del franquisme impregnat a les institucions (La traïció dels líders,1993-1997) van ser premonitòries. El 2000 es va tornar a plantar a la plaça de Sant Jaume per mobilitzar el poble de Catalunya pels seus drets. El març del 2004 va ser condemnat a dos anys de presó i a 4 d’inhabilitació per, l’11 de setembre del 2002, haver-se declarat enemic de l’Estat espanyol i amic d’ETA i de Batasuna. El 2007, el dia que feia 75 anys, va endinsar-se en un bosc d’Ogassa i es va deixar morir.

El 1969 va fer una vaga a Santa Cecília de Montserrat per exigir la derogació del concordat entre l’Estat i la Santa Seu.
Va ser el primer sacerdot que va tornar la paga de l’Estat al bisbe perquè no volia aquesta relació entre l’Estat i l’Església. Aquesta vaga, em va explicar mossèn Dalmau, va ser un “entrenament”. Un grup de capellans joves catalanistes, entre els quals hi eren tots dos, volien saber com lluitar a Catalunya i van anar al País Basc, on en aquells moments, com se sap, naixia ETA als seminaris. Després del viatge ells van decidir que no seguirien cap camí violent. Xirinacs va posar-se a estudiar Gandhi i la seva manera de lluitar va ser la no-violència. A Santa Cecília va fer una vaga de fam de vuit dies.
Les més importants, però...
Van ser tres: 21 dies l’any 1970 quan els intel·lectuals tancats a Montserrat pel procés de Burgos van fer un manifest i van demanar que tothom s’hi adherís com volgués. Ell s’hi va adherir demanant eleccions lliures als Països Catalans, quasi res! Va aturar la vaga quan li van explicar que s’estava preparant l’Assemblea de Catalunya. La segona va ser arran de la celebració del primer any de l’Assemblea de Catalunya; el van agafar a la manifestació que havia fet a Ripoll, el van tancar als Escolapis d’Olot i el van traslladar a la presó de capellans de Zamora. Allà va fer una vaga de fam i set... El van haver d’ingressar a l’hospital al cap de vuit dies. Gràcies al bisbe Buxarrais va sortir viu. La tercera grossa, de 42 dies, va ser el 1973, quan van caure els 113 de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Santa Maria Mitjancera. Ell estava tancat a Carabanchel i va dir que no menjaria fins que diguessin que els 113 estaven fora. El van enganyar, perquè en faltaven dos o tres per sortir, però és que estava molt malament.
Xirinacs amb Dalmau i Llimona van participar en totes les accions de no-violència en defensa de les llibertats nacionals, abans i després de la Transició.
En totes. A més, amb Leita, Rodri, Lobo i altres capellans van formar un equip, la Taula, que va arribar a escriure un article setmanal al Tele/eXpres. Dalmau, després, va ser el promotor que Xirinacs fos candidat al premi Nobel de la pau.
On va saber la mort de Franco?
Després de sortir de la Model, l’octubre del 1975, es va tancar a Montserrat amb altres companys, “els captaires de la pau”. El pare abat de Montserrat va ser qui els va informar de la mort de Franco. Ho sé perquè hem trobat dietaris de l’època. En Xirinacs ho escrivia tot.
Se’l recorda per les estades davant la Model per demanar l’amnistia dels presos polítics.
S’hi va posar el Nadal del 1975 i s’hi va estar dos anys. El darrer any, dotze hores al dia, de nou del matí a nou del vespre. I s’hi va estar fins que al Congrés es va votar la llei d’amnistia. Ell va ser qui va començar a insistir a dir que la nostra força era anar junts a Madrid, que per separat no s’aconseguiria res.
Es va presentar com a senador.
Sí, perquè va veure que els partits no anirien junts, que cadascú anava pel seu compte. I va ser el senador més votat de la història. Ell va intervenir en la formulació de la Constitució i ja va profetitzar tot el que està passant ara... Va fer un gran llibre: Constitució. Paquet d’esmenes, on ho qüestionava tot. Va dir que si la Constitució no deia que Catalunya era una nació sempre estaríem en guerra. I precisament és el que ha passat.
Va promoure la Marxa per la Llibertat l’any 1976.
A la Marxa per la Llibertat, amb el lema Poble català, posa’t a caminar, van sortir diverses columnes de gent de diversos punts del país i es va confluir a Poblet per reclamar la lliberat, l’Estatut i la unitat dels Països Catalans. Amb aquella marxa i, l’any següent, el 1977, el discurs que va fer a la Fundació Miró, un discurs durant un homenatge que li van fer –però que va voler que es digués Homenatge a Catalunya–, on va demanar unitat a tots els polítics i que no es deixessin engalipar per Suárez..., va començar a ser la mosca vironera dels polítics, perquè deia coses que no els agradava. Aquell discurs puc dir que ell el considerava el més important de la seva vida. Anys més tard escriuria la trilogia La traïció dels líders.
El llegat de Xirinacs?
El seu gran llegat és l’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC, i la no-violència. Per això fa tanta ràbia saber que hi ha seguidors seus, de les seves teories de la no-violència, que havien fet els seus cursets, com en Jordi Sànchez o en Junqueras, que són a la presó. Que estiguin acusats de violents és una contradicció tan grossa, que clama a Déu. Aquesta gent, podent fer altres coses, han seguit la línia de la no-violència conscientment!
La campanya ‘Jo també em planto’ va ser l’embrió de l’ANC.
Quan es va fundar l’ANC hi va anar gent de l’antiga Assemblea de Catalunya i del moviment Jo També em Planto. Aquest moviment va començar a la plaça de Sant Jaume... Ell demanava la mobilització popular, que es creés l’Assemblea Nacional dels Països Catalans, volia que fos un moviment de la gent. Era l’any 2000 i la seva lluita es va estendre com una taca d’oli per tot Catalunya. Però la desgràcia, i ell en això no hi pensava, no hi comptava, va ser que no ho va resistir. Estava malalt. Va ser aleshores quan va començar a pensar que als 75 anys es donaria a Déu.
El 2004 el van condemnar per haver-se declarat enemic de l’Estat espanyol i amic d’ETA i Batasuna l’11 de setembre del 2002.
Li llegeixo la declaració que va fer ell davant del jutge: “La meva intenció final en el meu discurs de l’11 de setembre al Fossar de les Moreres fou col·laborar en l’establiment d’una veritable pau al País Basc. Al meu criteri no hi haurà pau si no s’asseuen a parlar els independents del País Basc per una banda i l’Estat espanyol de l’altra. No hi ha cap mena de menyspreu a les víctimes, parents i amics de les dues bandes del conflicte, que lamento profundament. La frase compromesa i conflictiva va ser aquesta: «Em declaro amic d’ETA i de Batasuna», que certament vaig dir, i que havia d’anar acompanyada de «Em declaro enemic de l’Estat espanyol», que em vaig oblidar de dir. Aquesta frase és una aplicació de la més pura doctrina no-violenta de Gandhi que he predicat sempre. Un no-violent davant un conflicte violent no pot restar neutral; cal que es declari amic de l’oprimit, de l’envaït, i que es declari enemic de l’opressor, de l’invasor. Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc, cap arma basca no vol conquerir Espanya. Finalment, com a seguidor de Jesús que demana estimar també l’enemic, m’esforço a estimar de tot cor, com a enemic, aquest orgullós Estat espanyol i tots els que li donen suport, invasor d’Euskal Herria, de Galizia i dels meus Països Catalans i demanar-li que canviï la seva actitud de domini per la de defensor d’una vera fraternitat entre nacions iguals.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

La “simpatia” de Merkel amb Casado

Pressió de Podem i ERC per un gest de l’Estat amb els presos

barcelona

La CUP debat avui si deixa de votar en clau autonomista

Barcelona

Suspens global al debat de política general, segons el CEO

Barcelona

Crits dels CDR a ERC i al PDeCAT demanant que desobeeixin o dimiteixin

BARCELONA

Localitzen el lloc exacte on haurien matat Khashoggi

istanbul

L’extensió del període de transició del ‘Brexit’ no agrada a cap sector ‘tory’

Londres

Reclamen un model de ciutat alternatiu a Girona

girona
Joan Fuentes
Alcalde de Capmany

“Volem fer marca per un turisme amable”

Capmany