La sentència del Suprem podria beneficiar els exiliats

Ningú dubta que el Tribunal Suprem condemnarà els divuit membres del govern, la mesa del Parlament i els dos activistes civils, que començarà a jutjar el gener vinent, i encara més quan nou d’ells estan en presó provisional, aviat farà un any. La incògnita que queda és saber per quins delictes els condemnarà, tot sabent que la fiscalia mantindrà l’acusació per rebel·lió. La condemna, amb les seves penes, també si són inferiors a la rebel·lió, s’hauran d’aplicar als processats que continuen a l’exili si decideixen venir o el jutge torna a sol·licitar la seva extradició, segons fonts judicials. I, si al final són exculpats de malversació, també s’haurà de retirar als exiliats.

Així, del total de 25 processats, tretze ho han estat per rebel·lió, dels quals nou són a la presó i quatre, a l’exili. El delicte de rebel·lió implica unes penes de 15 a 25 anys de presó. Els set magistrats del Suprem, al final, poden condemnar els nou processats per rebel·lió pel delicte de sedició, i la pena aniria dels 10 als 15 anys de presó; mentre que la conspiració per a la rebel·lió és inferior en un o dos graus, i se situaria en els set anys i mig de presó. Una rebaixa que s’haurà de reproduir en els exiliats.

El president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, en l’acceptació de la querella del fiscal va indicar que els fets podrien ser una conspiració, on no cal demostrar cap violència. Marchena, a més de presidir el judici contra els independentistes, en serà el ponent i redactarà la sentència. I, si finalment rebaixa el càstig, també es reduirà el temps en la prescripció del delicte. La llei fixa que al cap de 20 anys prescriu un delicte castigat a partir dels 15 anys de presó; al cap de 15 anys prescriuen les penes d’entre 10 i 15 anys, i al cap de 10 anys prescriu el càstig d’entre 5 i 10 anys.