Política

Rato, a un pas de la presó

El Suprem manté la pena de quatre anys i sis mesos de presó a l’exvicepresident espanyol per les targetes ‘black’ de Caja Madrid

El considera autor d’un delicte continuat d’apropiació indeguda

Qui va ser vicepresident del govern espanyol i director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) haurà d’anar a la presó per les targetes black de Caja Madrid. El Tribunal Suprem espanyol va confirmar ahir la condemna de quatre anys i sis mesos de presó que li va imposar l’Audiencia Nacional per l’escàndol de les targetes opaques el febrer del 2007. Els magistrats de la sala segona consideren qui va ser el màxim responsable econòmic dels governs de José María Aznar autor d’un delicte continuat d’apropiació indeguda en confirmar que les targetes van establir-se el 1988 com una manera il·legal d’afavorir l’economia dels consellers de les entitats, més enllà de dietes i indemnitzacions, i que el 2102 Rato, com a president ja de Bankia, va “mantenir i ampliar conscientment un sistema pervertit des del seu origen”, que havia consolidat el seu predecessor al capdavant de Caja Madrid, Miguel Blesa, que es va suïcidar el juliol del 2017. Un sistema, diu la sentència, que permetia a la cúpula de Caja Madrid i Bankia “disposar al seu gust” del diner de les entitats per a les seves despeses personals o per al que volguessin.

En la resolució, de 462 folis, el Suprem ratifica les línies mestres de la sentència de l’Audiencia Nacional, i tot i que confirma que la culpabilitat dels altres 65 acusats rebaixa la pena als qui abans de celebrar-se el judici van tornar els diners que es van gastar amb les targetes, no ha estat així en el cas de l’expresident de Caja Madrid i Bankia.

Rato no ingressarà automàticament a la presó, ja que el Suprem ha de remetre ara l’ordre d’execució de la sentència; després d’això l’exdirigent del PP disposarà d’un termini d’entre cinc i deu dies per ingressar voluntàriament a la presó. A més, podria encara recórrer en empara al Constitucional i demanar la suspensió de la pena, però és poc probable que es freni el seu ingrés.

La imminent entrada de Rato a la presó marca els seus compromisos amb la justícia, davant la qual haurà de respondre per les suposades irregularitats en la sortida a borsa de Bankia, entitat que va haver de ser de rescatada amb 22.000 milions de diner públic, i per l’origen del seu patrimoni.

La cita amb la justícia més propera és el mes que ve, quan hi ha previst el començament del judici de la peça principal de Bankia per presumpta estafa als inversors, un delicte pel qual la fiscalia anticorrupció demana cinc anys de presó, després de valorar que en l’operació, feta el juliol del 2011 amb Rato encara al capdavant de l’entitat, “es va amagar” que el negoci heretat de les caixes no era viable en un entorn de crisi sense rebre ajudes.

L’ocàs del miracle

La condemna posa punt final a un capítol de la història d’Espanya, el del “miracle econòmic” que va procurar a l’exministre d’Aznar el respecte internacional. L’ocàs de Rato va començar el 2008, dos anys abans d’emprendre el camí al capdavant de Caja Madrid, en un moment en què l’allargada ombra de la crisi posava en qüestió el model de les fins llavors modèliques caixes d’estalvis.

Llicenciat en dret per la Complutense de Madrid i màster en administració d’empreses per la Universitat de Califòrnia, Rato va començar la seva carrera política el 1979 a Aliança Popular, per la qual va ser diputat per Cadis després de les eleccions del 1982, i secretari general adjunt del 1983 al 1989.

D’arrels asturianes, el seu cognom va intensificar l’interès pels negocis, ja que el seu pare, Ramon, era el propietari de la Rueda de Emisoras Rato, empresa de la qual va ser conseller, com també d’Aguas de Fuensanta, Edificaciones Padilla i Construcciones Riesgo, totes de la seva adinerada família vinculada a la indústria tèxtil i la construcció, per la branca paterna, i a la mineria i la banca, per part materna. Però també relacionada amb polítics com Manuel Fraga, padrí de Rato. La victòria del ja refundat PP el 1996 el va descobrir en qualitat de vicepresident, ministre d’Economia i Hisenda (1996-2000) i ministre d’Economia (2000-2004) dels governs d’Aznar, amb qui l’unia una llarga amistat. Durant la seva gestió, va ultimar el sanejament de l’economia espanyola i va situar el creixement econòmic a nivells superiors a la resta de l’eurozona. Va continuar amb els processos de privatització de l’anterior govern, i van ser claus operacions com la d’Endesa, Tabacalera, Repsol, Telefónica o Gas Natural, qüestionades anys més tard. Unes fites que el van dur a competir el setembre del 2003, sense èxit, amb Mariano Rajoy com a candidat del PP a la presidència del govern. Sí que va trobar suports, en canvi, per convertir-se en el primer director gerent espanyol de l’FMI el 2004. L’octubre del 2007 va renunciar al seu lloc a Washington per motius personals que el van dur de nou al sector privat espanyol.

Un periple que va aplanar la seva entrada en una de les entitats més afectades per la bombolla immobiliària, Caja Madrid, com a relleu de Miguel Blesa, conegut del seu cercle i amb qui compartiria el banc dels acusats per l’escàndol de les targetes black.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona