Política

El Brasil, entre l’extrema dreta i l’herència de Lula

Jair Bolsonaro, un exmilitar nostàlgic de la dictadura, surt com a favorit en la primera volta de les presidencials

El candidat d’esquerres Fernando Haddad se situa en segon lloc agafant-se a la imatge de l’expresident

El Brasil va a les urnes partit en dos. Més de 147 milions de brasilers decidiran avui entre un candidat de la dreta més recalcitrant, l’exmilitar Jair Bolsonaro, i un de l’esquerra, Fernando Haddad, un acadèmic que ha promès rescatar el llegat de Luiz Inácio Lula da Silva, la candidatura del qual va ser vetada per la justícia electoral un cop es va confirmar la seva condemna per corrupció.

Serà una jornada única al Brasil, impensable fa només set anys, quan el país era la joia del ressorgiment de l’Amèrica Llatina i Dilma Rousseff rebia una nació en alça que es preparava per celebrar el mundial de futbol i els Jocs Olímpics. Avui, el gegant viu la pitjor crisi econòmica de la seva història i els casos de corrupció han fet estralls entre la classe política, sigui del color que sigui.

En aquest aiguamoll ha crescut Bolsonaro, una versió sud-americana de Donald Trump, hàbil amb les paraules, que fa servir com ganivets contra les minories; nostàlgic dels durs temps de la dictadura (1964-1985), i aïllacionista en l’àmbit econòmic. Els sondejos el situen en primer lloc, amb un 35%, 13 punts més que Haddad, el candidat del Partit dels Treballadors (PT), però insuficients per guanyar en primera volta. Si les enquestes no s’equivoquen, la presidència del Brasil es decidirà l’últim diumenge d’octubre entre els dos candidats més votats avui.

Joves desencantats

Els seguidors de Bolsonaro ja se senten guanyadors. Encapçalen totes les enquestes i el seu candidat no ha parat de créixer des del primer dia, quan encara era un polític que ningú es prenia gaire seriosament. A poc a poc, però, el seu discurs contra les dones, els gais, la delinqüència i els immigrants va anar calant en una població, sobretot joves de classe mitjana, desencantada amb els polítics per la corrupció, la crisi econòmica i l’atur. La candidatura de Bolsonaro es va disparar definitivament fa un mes, quan un desequilibrat li va clavar una ganivetada durant un míting.

L’exmilitar no va tornar a aparèixer en públic i es va concentrar en les xarxes socials, àmbit en què sempre s’ha mostrat més còmode. El seu últim missatge a Twitter va ser per prometre mà de ferro contra la delinqüència, després de mesos defensant el dret dels policies a matar i que els civils portin armes en defensa pròpia. Va fer una crida també a evitar que el Brasil “sigui governat des de la presó”, en al·lusió a la possible influència que tindrà Lula, encara ara el polític més popular del país, en un eventual govern d’Haddad.

Bolsonaro ha advertit que, per ell, el resultat de les eleccions està cantat. Dies enrere, fins i tot, va dir a les xarxes socials que no acceptaria “un resultat diferent” del seu triomf. Després hi va afegir que “el PT només guanya a través del frau”. L’estratègia, calcada de Trump, que va agitar el fantasma del frau i després se’n va oblidar quan el van donar com a guanyador, no té antecedents al Brasil i ha suposat una ombra sobre tot el procés electoral.

Contra l’oratòria incendiària de Bolsonaro, hi ha deu candidats, però només un amb possibilitats de fer-hi front. Haddad ha rebut el testimoni de mans de Lula da Silva després que el Tribunal Electoral l’hagués deixat fora de la cursa presidencial. Exministre d’Educació i alcalde São Paulo entre el 2013 i el 2017, té a favor seu que és dels pocs homes de pes del PT sense causes als tribunals. En contra, una immensa majoria de brasilers que no volen saber res del partit i estan disposats a saltar al buit, encara que sigui agafats a Bolsonaro.

Mobilització femenina

L’esperança de l’esquerra està posada en la mobilització popular. Mentre que els grans empresaris, els inversors i, sobretot, els poderosos grups evangèlics donen suport a l’exmilitar, una majoria s’ha organitzat contra el que consideren un risc per a la ja colpejada democràcia brasilera.

En les últimes setmanes s’han registrat al Brasil grans mobilitzacions convocades per les xarxes socials amb el lema #EleNão (‘ell no’), contra Bolsonaro. En la base de la mobilització, hi ha les dones, receptores directes de la misogínia del polític conservador i que representen el 52,3% de l’electorat brasiler. La pàgina de Facebook Mulheres Contra Bolsonaro va sumar més de tres milions de seguidors en només vint dies. No és clar que aquests grups puguin influir en el resultat d’avui o en el d’una eventual segona volta, en què Bolsonaro apareix empatat amb l’home del PT. Però sí que dona compte de l’esquerda política que divideix el Brasil en dos.

El desafiament econòmic

El Brasil es troba enmig d’una tèbia recuperació econòmica després d’haver viscut una crisi profunda. Aquest any, el PIB creixerà un 1,3%, un percentatge insuficient per recuperar el terreny perdut entre el 2015 i el 2017, quan l’economia va caure un 7%. El deute públic ha crescut del 50% del PIB a més del 70% i l’atur s’ha disparat fins al 12,3%, després d’haver registrat el 2014 un 4,8%, la taxa més baixa de la seva història. El conservador Jair Bolsonaro ha promès un programa econòmic ultraliberal que preveu una dràstica reducció del dèficit fiscal primari, actualment per sobre dels 7 punts del PIB. L’equip de l’exmilitar, liderat per Paulo Guedes, un representant de l’Escola de Chicago, planeja reduir al màxim la intervenció de l’Estat en l’economia i privatitzar empreses públiques per reduir el deute. Bolsonaro ha dit també que no creu en el Mercosur.

El seu rival, el candidat d’esquerres Fernando Haddad, ha promès, en canvi, reactivar el mercat intern amb crèdits al consum i retornar el protagonisme econòmic a les empreses públiques més grans, com Petrobras.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Felip VI dona negatiu en la prova de la Covid-19 però continuarà en quarantena

Madrid

Assassinen un destacat científic nuclear iranià

Teheran

Barcelona aprova el pla urbanístic que permetrà ubicar el nou CAP Raval Nord a la Misericòrdia

Barcelona

Dos regidors de la CUP investigats pel tall del Tsunami a la Jonquera desobeeixen i es neguen a entrar al jutjat

figueres

Sturgeon vol un referèndum d’independència a Escòcia “en la primera part” del pròxim mandat

brussel·les

Capella acusa el Suprem de “canviar el sistema” per basar el debat sobre el tercer grau en “pensaments ideològics”

barcelona

L’acord ERC-PSOE atia el vesper fiscal

madrid

El PDeCAT no vota els comptes i espera Sánchez

madrid

El pacte d’ERC amb el PSOE amplia l’escletxa amb JxCat

Barcelona