El jutge de l’1-O insisteix en la rebel·lió tot i “no trobar indicis”
El magistrat de Barcelona admet que “no té competències” per instruir aquest delicte, però que després d’un any segueix buscant-ne proves
Els investigats insisteixen a saber de què se’ls acusa
El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que cerca els organitzadors de l’1-O, no deixa de sorprendre els més de quaranta acusats i les seves defenses que intenten aclarir els delictes pels quals realment investiga.
En una interlocutòria, del 2 d’octubre passat, el jutge Juan Antonio Ramírez respon a l’investigat Josué Sallent que en el jutjat “no s’han deixat d’investigar els delictes de rebel·lió i la sedició sinó que fins al moment (des del març de 2017) no s’han observat indicis de la seva participació als investigats en aquesta causa”, i que si més endavant ho trobés és conscient que “la instrucció no correspondria a aquest jutjat”. La defensa de Sallent, com la de la majoria d’altres investigats, demanava un “aclariment” al jutge Ramírez ja que en els encapçalaments de les seves resolucions posa que investiga la rebel·lió i sedició, mentre que el Suprem ja va deixar clar que la rebel·lió i la sedició són competència seva i de l’Audiencia Nacional. Altres encausats han insistit a exigir al jutge que aclareixi de què s’acusa sense gaire fortuna. La malversació de fons públics i la revelació de secrets són els fonamentals.
L’abril passat, el jutge del Suprem Pablo Llarena ja va dir al seu homòleg de Barcelona que no assumia la investigació contra Josep Maria Jové ni Lluís Salvadó en no veure indicis de rebel·lió, ja que es considera que aquest delicte és competència del Suprem i de l’Audiència, tot i que les defenses sostenen que és del TSJC.
D’altra banda, la Guàrdia Civil insisteix a demanar més informació a la interventora de la Generalitat sobre el Diplocat, en trobar una partida amb la mateixa numeració que a Exteriors. Des de la intervenció s’indica que els 1,7 milions d’euros que el Departament d’Exteriors va traspassar al Diplocat el 2017 eren per despeses de l’ens i no de l’1-O.
Aturar el Suprem
D’altra banda, els advocats dels presos polítics i activistes civils també denuncien una greu indefensió en la tramitació de la causa al Tribunal Suprem. Marina Roig i Àlex Solà, advocats del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han demanat al Suprem que suspengui el tràmit d’instrucció fins que no se’ls faci arribar la causa íntegra i degudament foliada. “Som davant d’una instrucció esbiaixada, clarament incriminatòria, i on es vulneren els drets de defensa i d’un procediment just”, sostenen els lletrats.
Els presos polítics reclamen als imputats policials
Els advocats dels presos polítics van presentar ahir a la sala penal del Tribunal Suprem les noves diligències i proves de contradicció que consideren necessàries per tenir un judici amb garanties, i per això tots demanen que suspengui la conclusió de sumari contra els independentistes.
Andreu van den Eynde, advocat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, exposa en un escrit molt crític que s’hauria d’haver unificat al Suprem la causa que hi ha a l’Audiencia Nacional, amb la cúpula dels Mossos, i la del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona perquè els fets són els mateixos i tot el que s’ha instruït en aquests jutjats els perjudica i els ha causat “una indefensió intolerable i irreparable”.
Pel que fa a les proves, Van den Eynde sol·licita que s’aporti i s’il·lustri al del Suprem sobre la investigació oberta pel titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que ja ha imputat 22 agents de la policia espanyola per un excés d’ús de la força per aturar la votació de l’1-O, tal com ja havia demanat la defensa de Dolors Bassa. Pel que fa a la cinquantena d’agents de policia i de la Guàrdia Civil ferits, demana que dos metges facin una pericial per saber-ne la gravetat i si són compatibles amb agressions. Proves que contrastaran amb la falsa violència atribuïda als polítics. L’advocat també exigeix una pericial digital per tal d’aclarir si el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va dirigir el principi de la investigació, s’amagava amb un pseudònim i piulava contra els independentistes. L’elecció de Llarena com a jutge instructor i qüestionat, també vol que s’aclareixi.
Per la seva part, Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, demana una llarga llista de proves, com ara que el tinent coronel Baena declari com a testimoni en ser l’autor dels primers informes del 20-S, i que el jutge Llarena no ho va permetre. També que el Ministeri de l’Interior aclareixi el dispositiu de l’1-O, i que es sol·liciti a la jutgessa del TSJC Mercedes Armas si va ordenar aturar les càrregues policials.
