El Parlament perd la majoria independentista
JxCat decideix no designar substituts i no fer ús del vot dels quatre diputats processats després que la mesa revoqués, amb els vots d’ERC i el PSC, l’acord de dijous
Els dos socis de govern es queden en minoria, perden fins a dotze votacions però asseguren que el govern no perilla
Junts per Catalunya i ERC van certificar ahir la trencadissa al Parlament i la fragilitat extrema amb què deixen el govern de la Generalitat amb una minoria a la cambra legislativa de 61 diputats. Una xifra que ahir ja va provocar que no poguessin tirar endavant resolucions simbòliques a favor del dret d’autodeterminació i la reprovació del rei Felip VI, entre d’altres. Concretament, en van perdre dotze, ja que amb la CUP ara sumen 65 vots i es queden a tres escons de la majoria absoluta. En tot cas, podrien arribar a sumar-ne un més, el de Toni Comín quan es resolgui el recurs judicial presentat per l’exconseller contra el seu processament.
D’aquesta manera ahir es posava fi a un primer període d’empentes entre les dues formacions arran dels resultats del 21-D. ERC impedia ahir trepitjar la via de la desobediència a la qual, considera, l’empenyia JxCat des del Parlament mentre en el govern JxCat es conforma amb la via autonomista.
El fets d’ahir, però, no van impedir que els dos partits expressessin, amb la boca petita, la voluntat de recuperar la unitat i arribar sense més ferides al macrojudici que es preveu a principi de l’any que ve. En l’horitzó, asseguren, no hi ha perill d’eleccions anticipades –cal recordar que el president Torra tampoc en pot convocar fins al dia 27, quan farà un any que es van programar les darreres–, però el fet és que a hores d’ara els dos grups depenen dels acords que puguin establir amb els comuns o amb el PSC per tirar endavant el pressupost, ja que la negativa de la CUP a donar-hi suport en aquest i altres temes ja és practicament definitiva.
Pacte de no agressió
Però malgrat la ruptura a la cambra catalana i la pèrdua de la majoria independentista, tant JxCat com ERC van decidir, com a mínim ahir, no aprofundir en les ferides amb declaracions i acusacions mútues i evitar així l’espectacle dels darrers dies. Això va provocar que les referències a la nova situació durant el debat de política general fossin gairebé nul·les. En aquest cas es va optar per un adversari comú, el magistrat Pablo Llarena, i les tècniques de repressió política d’un Estat que ha impedit que “allò que els ciutadans van votar a les urnes es traslladi al Parlament”, denunciava la diputada de JxCat Gemma Geis. Els retrets entre JxCat i ERC només es van poder sentir als passadissos. JxCat recriminava als republicans que incomplissin el pacte de dijous, els republicans havien fet el mateix amb el pacte assolit en el ple de dimarts. Però els de Puigdemont, a més a més, van acabar ahir per llançar un nou dard, aquesta vegada directament al president del Parlament, Roger Torrent, per haver encarregat un informe als lletrats sense avisar-los prèviament. Així les coses, avui tots dos grups han d’afrontar un nou ple sense disposar de la majoria parlamentària que els va atorgar els resultats electorals del 21-D.
Decepció i satisfacció
Acabat el ple, Òmnium va ser de les primeres associacions a lamentar la situació i expressar la seva decepció “per la incapacitat de la majoria republicana d’arribar a acords i de traçar una estratègia unitària davant la repressió i els reptes de país”. Mentrestant, l’ANC continuava instant els dos partits a “ traçar un pla per fer efectiva la República catalana”. La ruptura entre ERC i JxCat es va rebre de manera molt més diferent per part de l’Estat. Al president Sánchez els nous fets li permetien tenir esperances que “tot el que tingui a veure amb la unilateralitat i el trencament de la legalitat quedi en el passat”, va indicar.
Origen de la ruptura
La ruptura entre republicans i JxCat es va produir al matí, durant la reunió ordinària de la mesa del Parlament en què es va posar sobre la taula l’informe dels lletrats donat a conèixer el dia abans. El president Torrent advertia que, amb el nou informe jurídic, l’acord de dijous, que consensuava dues fórmules de votacions, la designació i la delegació, posava en situació de vulnerabilitat els futurs acords que es prenguessin a la cambra, per la qual cosa instava a deixar-lo sense efecte i a reconduir la situació per tal que el Parlament fos operatiu. Per aquest motiu també instava JxCat a recuperar l’acord del ple de dimarts, avalat pels lletrats, per tal que els quatre diputats processats de JxCat, el president Carles Puigdemont a l’exili i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull a la presó, tal com ja havien fet els republicans Junqueras i Romeva, també empresonats, designessin un substitut a qui cedir de forma temporal els drets parlamentaris. La proposta de Torrent va obtenir els vots favorables d’ERC (2) i el PSC (1), l’abstenció de Ciutadans (2), mentre que JxCat (2) hi votava en contra. La trencadissa comença a aflorar en forma d’escletxa.
Torrent, enarborant l’informe dels lletrats, responia a la “deslleialtat” amb què, considerava, havia actuat JxCat la setmana passada no respectant el pacte aprovat en el ple de dimarts després de tres mesos de negociació. La “generositat” i flexibilitat d’ERC acceptant l’acord de dijous de dues fórmules de votació havia quedat fulminat per l’informe dels lletrats. “Ja n’hi ha prou de retòrica i simbolisme de curt recorregut”, exclamaven fonts d’ERC.
Carta manuscrita
El nou acord de la mesa deixava en mans de JxCat la majoria parlamentària malmesa ja per la resolució del jutge Pablo Llarena al juliol i que va comportar la suspensió de sou als sis diputats processats, els quals des de llavors tampoc havien exercit el vot. I ahir durant uns minuts la suspensió dels diputats decretada per Llarena reculava a la situació en què es trobava a l’estiu amb les primeres negociacions. Aquest cop, però, el resultat era ben diferent.
Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull, mitjançant una carta manuscrita per l’exconseller Rull, anunciaven de forma comuna, quan faltava hora i mitja per iniciar el ple, la seva renúncia a designar substitut ja que consideren que la delegació de vot era “perfectament ajustada a dret”. Tanmateix, “assumien” que els seus vots “deixarien de ser comptabilitzats” si “finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre dret a vot”, deia la carta redactada abans de l’acord de la mesa. En la carta, els quatre diputats processats de JxCat demanaven respecte per la decisió dels altres diputats encausats que sí podien votar en haver designat substitut.
Paral·lelament, des de Twitter, el president d’ERC, Oriol Junqueras, demanava “preservar la majoria independentista” i “no posar-la en risc”. La petició, però, era en va. La resposta de JxCat, tot i una certa crida a la calma i al respecte entre les dues formacions, deixa agafada amb pinces la dotzena legislatura, que tot just acabava d’arrencar ahir amb el debat de política general que havia de marcar el full de ruta. Un camí que, com a resultat del que es va aprovar ahir sense els vots de la majoria independentista aconseguida a les urnes, ha quedat traçat de manera molt confusa després de l’enèsim torcebraç entre JxCat i ERC.
LES FRASES
I avui, un altre ple sense majoria
El ple del Parlament es torna a reunir avui per celebrar la sessió de control al govern i el debat monogràfic sobre la convivència a Catalunya sol·licitat per Ciutadans. Ho farà després que les forces independentistes hagin perdut la majoria i, per tant, en un moment de crisi per poder aplicar allò promès en campanya electoral. Caldrà estar atents al missatge del president Quim Torra a primera hora del matí en resposta a les preguntes dels presidents de la resta de grups. El paper del president arriba afeblit després de la polèmica oferta que va llançar a Sánchez i la pèrdua ara de suports al Parlament. JxCat i ERC s’hauran d’aplicar a trobar la geometria variable que els permeti tirar endavant nous acords o frenar els de l’oposició. Els comuns s’erigeixen ara en els socis més atractius, després que ahir la CUP acusés JxCat i ERC d’haver assumit, amb les seves decisions “electoralistes”, la suspensió dictada pel jutge Llarena i la repressió dictada per l’Estat.
