El Parlament advoca per l’abolició de la monarquia
Reprova el rei, i també l’expresidenta Núria de Gispert, i constata que un 80% dels catalans donen suport a l’autodeterminació
La Moncloa ho troba “inadmissible” i anuncia mesures legals
El Parlament va condemnar ahir la posició de Felip VI en el conflicte català i va apostar per “l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”. Amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, els impulsors de la proposta de resolució, i l’abstenció de la CUP, la cambra va reprovar en el mateix text l’aplicació del 155 i les amenaces d’il·legalització de partits catalans, en el marc de les votacions que posaven punt final al debat monogràfic sobre la priorització de l’agenda social i la recuperació de la convivència, que va resultar ser una segona part, per l’extensió i diversitat de les mocions, del debat de política general tancat tot just dimarts.
Enuig a Madrid
El govern espanyol va reaccionar a la reprovació de Felip VI posant-se al costat del monarca. En un comunicat anuncia que prendrà “les mesures legals al seu abast per impedir sempre aquelles actuacions que soscavin la posició constitucional de totes i cada una de les institucions de l’Estat”. L’executiu de Pedro Sánchez considera “políticament inacceptable” l’acord i assegura que “és producte de la deriva dels grups independentistes, que inexplicablement han tingut el suport d’un altre grup parlamentari, en la seva irresponsabilitat d’utilitzar les institucions catalanes per esperonar el conflicte i no servir als interessos generals de tots els catalans”.
La Moncloa també defineix la resolució: “És una extravagància jurídica aquest intent de condemna i rebuig al rei”, i avisa que no té “cap fonament legal ni constitucional”, però que no per això “resta gravetat” a la votació. Sánchez va piular que el seu govern defensarà “la legalitat, la Constitució i les institucions de l’Estat”.
A més del rei, el ple va reprovar, a proposta de Cs, amb els vots a favor de tota l’oposició i gràcies a l’abstenció de la CUP, l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert pels “reiterats i públics comentaris vexatoris i excloents” contra alguns diputats i va condemnar la “reprovable tàctica de declarar persona non grata” per les seves idees qui pensa diferent.
Entre els textos que es van aprovar, destaca també un altre de molt similar al que, com el del rei, dimarts havia estat tombat. Es tracta de la proposta de la CUP que constata que existeix “un moviment popular i organitzat, que representa un 80% de la ciutadania, que dona suport al dret a l’autodeterminació com un dret reconegut per les Nacions Unides”, i que condemna també la regressió de drets i l’augment “exponencial” de les agressions feixistes. Un altre text d’ERC, que constata la preocupació i reclama una major acció contra la pervivència franquista i l’auge de l’extrema dreta, també es va aprovar fins i tot amb els vots del PSC.
La CUP també va aconseguir aprovar, amb la resta de grups sobiranistes, que s’estudiï que les iniciatives legislatives populars simplifiquin tràmits i puguin obrir ponència de llei automàticament, sense poder ser objecte d’esmena a la totalitat per cap grup. En canvi, només els comuns van votar a favor de la seva petició per fixar un topall de retribucions als alts càrrecs i un règim d’incompatibilitats amb l’empresa privada. A diferència de dimarts, quan es va aprovar per un error, ahir Cs va veure decaure, per l’empat a 65 vots, la resolució que constatava la pèrdua de seguretat i estabilitat per a les oportunitats econòmiques arran del procés.L’oposició no va tirar endavant cap dels textos que parlaven de fractura i de falta de cohesió social, i sí, en canvi, que se’n va aprovar un de JxCat, amb l’única oposició de Cs i el PP, que assegura que “una àmplia majoria” de la societat valora “com a bo o molt bo” el nivell de convivència, i demana “el total i absolut respecte” a la presència de símbols polítics als espais públics i privats. Entre les propostes del PSC, destaca l’aprovació de la que reclama a Torra que convoqui els presidents de tots els grups i subgrups per constituir un “espai de diàleg” en un màxim de 30 dies, per “facilitar acords sobre els grans temes de país”.
Com en l’anterior ple, els socis de govern van rebre diverses derrotes, algunes per la falta de vots dels diputats suspesos. Entre aquestes destaca la primera resolució conjunta que presentaven ahir, que instava genèricament a dedicar més recursos contra la pobresa i les desigualtats i a una fiscalitat “més justa”. Per l’abstenció de la CUP, JxCat i ERC, també perdrien una proposta del PP que insta el govern a emprendre un seguit de mesures socials, i una del PSC que reclama un nou contracte programa als mitjans públics i un major “afany de pluralitat”.
