La Guàrdia Civil, al descobert
Avui es compleix un any des que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser tancats a la presó amb l’objectiu d’aturar el moviment independentista
Les seves defenses volen evidenciar la distorsió de les proves d’aquest cos de seguretat i presentar-ho al judici
-
La Guàrdia Civil, al descobert Arxiu. -
Cuixart i Sànchez en anar a declarar per segon cop a l’Audiencia Nacional, el 16 d’octubre del 2017. D’allà, a la presó. Dalt del vehicle de la Guàrdia Civil, el 20-S. I vehicles aparcats sense protecció durant els escorcolls a Economia ACN / JOSEP LOSADA. -
La Guàrdia Civil, al descobert Arxiu.
Un any en presó preventiva per haver estat els mobilitzadors d’una bona part de la ciutadania cap a la independència de Catalunya. Són 365 dies de càstig que just compleixen avui el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez, després que, aquell 16 d’octubre del 2017, la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela els enviés a la presó de Soto del Real, acusats d’un delicte de sedició. Hi anaven preparats, i van enregistrar un vídeo per denunciar-ho. Tothom es va esglaiar. Cuixart i Sànchez ja hi havien anat a declarar una setmana abans, el 6 d’octubre, i, malgrat els anuncis des de Madrid que entrarien a la presó, hi van tornar. La seva presó preventiva l’han confirmat el jutge instructor del Tribunal Suprem, que els ha processat pel delicte de rebel·lió amb els membres del govern, i de la sala penal. Els Jordis i els altres set presos polítics han constatat ara que aniran a judici emmanillats, i que hauran de tornar a estar en centres penitenciaris espanyols. Serà el gener del 2019. La fiscalia, que manté el delicte de rebel·lió, ultima els escrits d’acusació. Les penes sol·licitades pels Jordis seran inferiors a les dels membres del govern, ja que als polítics se’ls acusa d’una rebel·lió agreujada que inclou la malversació de fons.
Els informes cuinats per la Guàrdia Civil –sobretot els de la 7a zona– i compartits en les causes del Suprem, l’Audiencia Nacional i el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona són la única base amb què els jutges han construït el relat criminal contra els activistes civils. Ara les seves defenses reclamen a la sala d’enjudiciament del Suprem que es contrasti tota la feina d’aquest cos de seguretat, que no va permetre el jutge instructor, Pablo Llarena. És a dir, demanen que es reobri la instrucció per practicar unes proves perquè es puguin incloure en el judici. Els lletrats de Cuixart, Marina Roig i Àlex Solà, en un laboriós escrit, recorden a la sala que la jurisprudència del Suprem (dictada per Manuel Marchena, president de la sala penal i que redactarà la sentència de la causa catalana) marca que no es pot aprovar prova o testimonis nous si no s’ha fet abans en la instrucció. Algunes d’aquestes reclamacions són:
El dispositiu
Les mobilitzacions ciutadanes del 20 de setembre del 2017 per obstaculitzar els escorcolls policials que volien desmuntar el referèndum de l’1-O, especialment al Departament d’Economia (amb 60.000 concentrats, segons l’acusació), són per a la Guàrdia Civil i els jutges una prova clau del suposat “alçament” que requereix el delicte de rebel·lió, a més de la violència. D’aquesta mobilització de les “masses”, se’n fa responsables directes Sànchez i Cuixart.
Els escorcolls del 20-S eren vitals i per això el penalista Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, sol·licita al Suprem que la Guàrdia Civil aporti quin era el dispositiu policial dissenyat, amb el nombre d’agents uniformats i de paisà, per executar aquest cabdal objectiu, en què es van detenir una vintena de càrrecs i empresaris. L’operació policial va ser caòtica i Sànchez ja va dir, passat el 20-S, que se’ls havia preparat un parany a Economia, però no van caure-hi. No obstant això, se’ls acusa que aquell 20-S van incitar a la violència.
Pina també demana que Economia aporti els enregistraments de les càmeres de fora i de la primera planta per evidenciar “que es podia sortir de l’edifici i que sempre hi va haver la col·laboració” de Sànchez, amb els agents. I insisteix que s’aprovi la declaració com a testimonis de Lluís Llach, llavors diputat de JxSí i que va ser davant d’Economia tot el dia al costat de Sànchez, i d’un sergent dels Mossos de l’àrea d’escortes, negats pel jutge Llarena.
Tres sospitosos
Pina també exigeix que la Guàrdia Civil aporti el protocol de seguretat vers les armes llargues, com les que es van deixar dins dels vehicles aparcats davant d’Economia, sense que passés cap desgràcia; només hi va haver danys als cotxes. Encara més, el penalista pregunta si el cos armat va identificar algunes persones que eren a la zona, i fins i tot si ha denunciat un home, Miquel R.M., la ronyonera del qual va aparèixer a l’interior d’un dels vehicles policials, segons consta en l’atestat aportat a la causa. Fonts judicials han assegurat a El Punt Avui que no hi ha cap causa oberta contra aquesta persona.
Aquesta deixadesa de la Guàrdia Civil, intencionada o no, també és assenyalada per la defensa de Jordi Cuixart. Els advocats Marina Roig i Àlex Solà requereixen que s’aclareixi si les tres persones identificades i que podrien haver accedir al vehicle de la Guàrdia Civil tenen cap relació amb Òmnium. També exigeixen saber si la Guàrdia Civil va elaborar una “anàlisi de riscos” davant l’elevat nombre d’escorcolls i detencions que van practicar el 20-S, entorpits sense violència per ciutadans.
Peritar la violència
En les mobilitzacions no hi va haver ferits i la defensa de Cuixart demana una original prova per desmentir la incitació a la violència. Els lletrats sol·liciten una pericial sociològica en què dos experts analitzin els missatges orals i escrits de Cuixart i altres investigats que consten en la causa perquè determini si “contenen incitacions concretes a actes insurreccionals violents”.
Roig i Solà també demanen un peritatge perquè dos experts en periodisme analitzin els mitjans de comunicació escollits per la Guàrdia Civil per farcir els seus informes i “sustentar el relat de la violència”. I, per desemmascarar “la falta d’imparcialitat” del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que signa els primers informes que vesteixen la incitació a la violència, Pina i Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, sol·liciten que Twitter reveli el nom del titular del compte @maquiavelo1984, el qual va emetre missatges contra el govern, i darrere el qual Público va assegurar que s’amagava Baena, de qui també demanen la seva declaració, sempre negada.
Declaracions al TS
Catalunya Ràdio donava a conèixer ahir les declaracions que Sànchez i Cuixart van fer davant del jutge el 16 d’abril passat. Els dos presos hi van posar en dubte la instrucció. Sànchez va recordar a Llarena que en les interlocutòries el mateix jutge s’identificava com a víctima dels actes conduents a l’1-O: “No sé si això l’allunya, a vostè, de la imprescindible objectivitat que hauria de tenir un jutge instructor”. Cuixart denuncia que és jutjat pel TS i no per un jutge predeterminat per la llei com correspondria, a més de permetre’s que el cas s’investigui en paral·lel en tres o quatre procediments diferents. Respecte a la protesta del 20-S, Sànchez recorda que hi va haver crits, càntics i xiulades, però “en cap moment, accions d’agressivitat”, mentre que Cuixart hi defensa el seu dret a la protesta i a la dissidència expressat aquell dia. Sànchez pregunta a Llarena per què es va utilitzar la força policial l’1-O si la llei del referèndum ja havia estat suspesa i, per tant, no tenia recorregut legal?