El magistrat Pascual Sala troba “molt difícil” acusar de rebel·lió al procés

L’expresident del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Pascual Sala ha considerat avui que és “molt difícil” que es pugui imputar un delicte de rebel·lió als líders independentistes pel procés i que seria “problemàtic” demostrar que existeixi el de sedició.

En una entrevista a l’emissora RAC1, Sala ha demanat “respecte” per a les decisions del poder judicial, però ha confessat que la seva “opinió jurídica” és que en el procés independentista no ha tingut l’aixecament públic i violent que el Codi Penal exigeix per al delicte de rebel·lió.

“Per a mi, és molt difícil, per no dir impossible, que existeixi rebel·lió i problemàtic la sedició”, ha asseverat Sala, que ha precisat que la seva és “una opinió jurídica, ni política, i en absolut una desqualificació”.

Després de puntualitzar que ell no és l’instructor de la causa i per tant no la coneix amb tant “detall” com per definir els delictes del cas del ’procés’, Sala ha apuntat que podrien “existir altres qualificacions delictives”, com desordres públics o desobediència.

Respecte a la presó preventiva dictada per als líders independentistes, el jutge ha opinat que “des del punt de vista polític, no ajuden a resoldre els problemes”, encara que ha reconegut que “moltes vegades les decisions judicials van d’una altra banda de les resolucions polítiques”.

No és el primer magistrat que ha encapçalat alts organismes de la judicatura espanyola que es manifesta en aquest sentit.

José Antonio Martín Pallín, fiscal i actual magistrat emèrit del Tribunal Suprem va ser entrevistat al programa FAQS de TV3. En aquella entrevista, Pallín es va referir als polítics empresonats pel ’procés’ com a “presos polítics” i va afegir “però sembla que no ho dic jo, sinó un senyor suís que, tot s’ha de dir, tenen fama de tenir una profunda cultura política”.

Pallín també es va referir a les ordres d’extradició fallides dictades pel jutge Llarena. En aquest sentit, Pallín va afegir que “el responsable de l’Oficina Federal de Berna ha dit que Espanya no somiï amb l’extradició perquè són delictes polítics”.

Però no només hi ha veus discordants entre antics magistrats. Javier Pérez Royo, jurista i professor andalús, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, també ha denunciat la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut, a la que va definir com “un cop d’Estat”. Per Pérez Royo, amb aquella sentència “el Tribunal Constitucional va trencar el pacte territorial. Va desautoritzar el pacte entre el Parlament i el Congrés i va introduir unes modificacions substancials. L’Estatut va passar a estar imposat pel recurs del PP. És l’Estatut del PP en contra d’allò que van dir els catalans en referèndum”.