Lledoners s’omple d’estels per la dignitat dels Jordis
L’ANC i Òmnium enlairen 365 fanalets per commemorar els 365 dies que fa que estan presos i demanar l’alliberament
L’advocat Alonso Cuevillas anuncia que s’obre el judici oral contra Trapero i els Mossos
Un cel ple d’estels de llums per reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, però sobretot per reivindicar la seva “dignitat” un any després del seu empresonament. Fins a 365 fanalets van enlairar la presó situada a Sant Joan de Vilatorrada sota l’atenta mirada de centenars de persones que es van aplegar en l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a l’esplanada del Mas de les Torres, on dues hores abans d’iniciar-se l’acte ja hi accedia una corrua de vehicles per aparcar-hi ordenadament malgrat un primer xàfec que no va anar a més.
En un acte evidentment emotiu, amb música, poesia, lectura de manifestos –un manifest de les dues entitats i dels dos presos polítics–, la novetat del dia la va donar l’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, que en els seus parlaments va anunciar que havia rebut la notificació que s’obria el judici oral contra el major Trapero i la cúpula de la direcció dels Mossos d’Esquadra per un delicte de sedició i organització criminal pels fets del 20 de setembre passat i de l’1-O, i que aviat es rebrien els escrits de la fiscalia.
L’advocat, que conjuntament amb el seus col·legues Jordi Pina i Marina Roig, que representen Sànchez i Cuixart respectivament, havien visitat moments abans els presos polítics a Lledoners, va qualificar les acusacions de rebel·lió i sedició i d’altres que han suposat una persecució de l’independentisme d’“injustes, absurdes i esperpèntiques”, recordant que hi ha “un miler d’imputats entre alcaldes, pallassos, activistes, metres i mecànics”. Amb tot, va assegurar que la voluntat era eliminar el “soufflé” independentista amb una repressió injusta, però en canvi havien aconseguit que “estiguem aquí, tossudament alçats, més forts, units i determinats que mai”. Cuevillas va explicar que no aniran a defensar els acusats, sinó a “atacar i evidenciar les carències democràtiques de l’Estat” a Europa, que va qualificar de tenir “mentalitat imperialista”, tenir “una burocràcia de pladur”.
Unitat per davant de tot
La demanda d’unitat va ser el fil conductor d’un acte, sincronitzat amb el de Barcelona, no només pels crits espontanis dels centenars de persones que hi van assistir, sinó perquè també va ser recurrent en els que hi van intervenir. El mateix Sànchez, en una carta llegida per un amic animava a la gent a “exigir” aquesta unitat perquè “després la protegiu”. El lletrat Pina també va alertar que davant de les acusacions o sentències que arribin “no defallim, perquè els presos no ho estaven fent i “engeguem d’una vegada la República”. Unes paraules d’ànim que també va voler traslladar l’advocada de Cuixart, recordant que els Jordis estaven en millor ànim que fa un any i transmetent un missatge del president d’Òmnium: “No hi ha poesia per a tanta democràcia.”
I els crits reclamant unitat van ser especialment audibles al final de l’acte, que va durar més de dues hores, quan van intervenir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la d’Agricultura, Teresa Jordà. De fet, els crits van fer interrompre els seus discursos en diverses ocasions. L’alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso (PDeCAT), que va ser agredit durant l-1-O, va ser l’encarregar d’iniciar els parlaments posant de relleu que els Jordis estan injustament presos i recordant que no són els que van afusellar Companys, però “són els seus hereus”.
El bona nit més mediàtic d’en Joan BonaNit
Un dels protagonistes de la nit d’ahir a la part del darrere de la presó de Lledoners va ser el conegut com a Joan BonaNit, un jove que vol mantenir l’anonimat que cada vespre, megàfon en mà, desitja la bona nit als als Jordis i a tots els consellers i conselleres preses. I ahir, just abans de l’enlairada dels 365 fanalets, ho va tornar a fer, però els centenars d’assistents ho van poder escoltar per la megafonia. La música, amb interpretacions de L’estaca, la versió de l’alemany Viva Puigdemont, el Cant dels ocells o La masovera, entre altres la va posar el col·lectiu Músics per la Llibertat –alguna amb un nas de pallasso en homenatge al regidor local Jordi Pesarrodona– que es va combinar amb la lectura de poemes com Ara mateix i Les quatre banderes, de Miquel Martí i Pol; Salve, de Miquel de Palol; La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, o la combativa Cançó dels invadits, d’Apel·les Mestres.
Dels crits espontanis de la gent no se’n va escapar ni el jutge Llarena, ni Felip VI, mentre es van repetir els tradicionals de “Ni un pas enrere”, “llibertat” i “independència”.
