30-O, tret de sortida al Consell de la República
Torra presentarà el projecte a la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat
La CUP es desmarca d’aquesta iniciativa per internacionalitzar el procés
Puigdemont nega que Iglesias parlés en nom de La Moncloa
El Consell de la República ja té una data fundacional: el 30 d’octubre del 2018. Just quan es complirà un any de l’exili català a Bèlgica després dels fets de l’1-O i de la declaració d’independència, el govern de Quim Torra donarà el tret de sortida a aquest projecte, que es treballa des de principis d’any i que formava part de l’acord d’investidura. En un moment tens entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana arran de l’escenificació al Parlament de Catalunya de les seves discrepàncies, les dues grans formacions sobiranistes catalanes han decidit constituir aquest Consell amb acte institucional al Palau de la Generalitat. La falta de suport dels cupaires al projecte, del qual de moment s’han desmarcat, amenaça, però, de deslluir-ne la presentació.
La CUP va ser la gran absent en la confusa trobada d’ahir a Waterloo, on van ser presents la resta de partits independentistes i les entitats ANC i Òmnium, i de la qual es va desconèixer l’objectiu fins a l’últim moment. Sense gaire èxit es va intentar apartar del focus mediàtic, però la pressió per saber el motiu de la reunió finalment els va empènyer a anunciar la data del 30 d’octubre. Segons hi afegia Vilaweb a la nit, una vegada constituït, el Consell convocarà una gran assemblea, que volen que sigui de tot el sobiranisme, a Brussel·les, on n’explicaran el funcionament i els projectes. Aquest acte, en què volen involucrar el màxim nombre d’institucions i personalitats, es farà el 8 de desembre.
Anunci improvisat
De fet, l’anunci sobre la presentació del Consell de la República d’ahir va ser improvisat pel fracàs d’aquest secretisme. Tot i convocar la premsa al voltant de les 10 del matí a la residència del president a l’exili, Carles Puigdemont, per la reunió prevista amb Torra, el cotxe del gironí va sortir ràpidament just a aquella hora i va despertar la sorpresa i intriga dels reporters congregats sota la tèbia pluja i el fred de tardor belga davant la casa. La deducció periodística finalment va permetre localitzar la reunió que es pretenia mantenir apartada dels micròfons i les càmeres a pocs quilòmetres de la Casa de la República, en un bonic hotel al centre de Waterloo.
Arran de l’expectació mediàtica de la vintena de periodistes expectants a la porta de la sala de reunions de l’hotel Côté Vert, Torra, Puigdemont i Toni Comín van decidir en l’últim moment fer declaracions als mitjans al migdia per explicar que aquesta visita s’havia fet per posar a punt el Consell de la República i van negar que s’haguessin tractat altres temes de la legislatura com ara el pressupost o les discrepàncies entre ERC i JxCat a la cambra catalana sobre els diputats suspesos. En aquest clima de desconfiança, s’havia especulat amb l’absència de representants republicans i de les entitats. Ara bé, al final entre els assistents a la reunió hi va haver el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià; el portaveu de JxCat, Albert Batet; la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, o el diputat de Demòcrates de Catalunya Antoni Castellà, a més de representants de l’ANC i Òmnium. Això sí, aquests últims no van ser ni Elisenda Paluzie ni Marcel Mauri.
Després d’aquest intent de reunió discreta, Torra va anunciar “la presentació” a la Generalitat d’aquest Consell que veu com “una de les peces clau per tirar endavant el projecte d’implementació de la República”. Puigdemont va matisar, però, que el que hi haurà serà “la constitució formal”: “El Consell de la República neix el dia 30 d’octubre.” En aquest sentit, tots dos van reivindicar que l’acte es faci a la Generalitat i Puigdemont va recordar que el Consell es crea, d’una banda, sota l’aixopluc de les institucions recuperades “després del cop d’estat del 155” i també “amb la implicació d’un govern il·legítimament destituït”. “No és un acord que haguem fet per lliure, sinó per encàrrec de les nostres organitzacions”, va defensar Comín.
Puigdemont va assegurar ahir que la missió serà aglutinar la societat civil organitzada que continua “mobilitzada” mentre que Comín en va destacar la seva utilitzat com un dels instruments “imprescindibles” per desplegar l’estratègia política de les “forces partidàries” de la República. Ara bé, de moment no té el suport dels cupaires. Torra vol evitar l’absència de la CUP en aquest acte institucional i ahir va remarcar que tindrà “tots els contactes” possibles amb la CUP perquè “hi sigui”, al Palau de la Generalitat el dia 30. “Aquest era un projecte de tota la majoria independentista, jo sempre he inclòs els companys i companyes de la CUP, i esperem que d’aquí al 30 siguem capaços de convèncer-los de la necessitat de ser-hi”, va dir Torra.
Compromisos
Si bé s’havia parlat de la creació d’aquest Consell des de principis d’any, la detenció de Puigdemont a Alemanya va paralitzar aquests plans reactivats amb la retirada de les euroordres. Torra creu que aquest pas ara desencalla “una de les peces clau de la legislatura”. Segons Comín, en els últims mesos han treballat “de manera intensa, lleial i molt satisfactòria” per interpretar el que ja estava “negre sobre blanc” en l’acord d’investidura. En aquest, JxCat i ERC es comprometien a “construir la República” en l’anomenat “Espai lliure de l’exili” format per una assemblea de representants, una presidència i un consell “amb capacitat per impulsar” polítiques i per internacionalitzar l’independentisme català. Tal com estava previst en aquest acord, Carles Puigdemont serà el primer president del Consell de la República. Un càrrec que complementarà Comín, que pilotarà el projecte per ERC.
Iglesias i La Moncloa
El president català a l’exili, Carles Puigdemont, també va negar ahir que la conversa telefònica mantinguda diumenge amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, fos en nom del govern espanyol de Pedro Sánchez. “Ni ell ho va pretendre, ni podria fer-ho”, va assegurar davant dels mitjans de comunicació després de la reunió amb el president Quim Torra i els representants d’ERC, JxCat, PDeCAT i les entitats ANC i Òmnium. En qualsevol cas, es va mostrar satisfet amb el to de la trucada, tot destacant que va ser “positiu” i fins i tot afirmant que va coincidir “en algunes coses” amb Iglesias. Si bé la possibilitat d’una trobada física entre tots dos polítics “està sobre la taula”, ni Puigdemont ni Iglesias van revelar ahir si la visita del secretari general de Podem a Bèlgica es farà o no. De moment, Iglesias manté la incògnita oberta sobre si farà el pas i volarà fins a Brussel·les. Per ara, s’ho està pensant. “Li ho agraeixo i ho considerarà, però de moment penso que el que és important és mantenir el contacte”, va piular Iglesias després de la trucada.
LES FRASES
La proposta d’Urkullu a Puigdemont i a Rajoy
El lehendakari, Iñigo Urkullu, va enviar una carta al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb una proposta per evitar la DUI, el 155 i convocar eleccions a Catalunya. Urkullu va enviar la carta a les 9.46 hores del 27 d’octubre d’ara fa un any, poques hores abans que se celebrés el ple al Parlament que va declarar la independència. Concretament, el lehendakari va proposar introduir una esmena al debat al Senat sobre el 155 perquè quedés clar que no s’aplicaria el 155 si el Parlament no aprovava la DUI i que es convocarien eleccions a Catalunya. També va enviar la mateixa carta al líder del PSOE, Pedro Sánchez, a la llavors coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i al president del PNB, Andoni Ortuzar.
L’esmena d’Urkullu tenia tres parts. En el primer punt afirmava que “l’execució del 155 se suspendria, ja que el Parlament, el govern o el president no declararien la independència de Catalunya”. En el segon apartat proposava que els dos governs, “atenent la voluntat social majoritària de buscar l’entesa, són instats a iniciar sense demora un procés de diàleg encaminat a la consecució d’un pacte de convivència que posi fi a la manca d’entesa”.
Finalment, Urkullu proposava “la immediata celebració d’unes eleccions autonòmiques, en la mesura que els seus resultats permetrien conèixer el sentiment majoritari de la societat catalana i també la seva voluntat sobre el seu futur polític”. Una proposta que va acabar en no res.
