Del procés al debat constituent
El govern crea un consell assessor per impulsar un nou fòrum des del qual “debatre” i “repensar” el país
El presidirà Lluís Llach, que vol un òrgan inclusiu i obert a no independentistes
No hi ha calendari ni pressupost
Ni procés constituent ni constitució. De moment, toca “repensar el país”, i fer-ho sense presses i sota la batuta de la ciutadania. El pla de govern que va anunciar el president de la Generalitat, Quim Torra, a l’inici de la legislatura, sota la premissa “De la restitució a la constitució”, va per llarg si ens atenim al nou pas anunciat ahir pel cap de l’executiu, amb la complicitat de l’exdiputat i cantautor Lluís Llach.
Aquesta línia d’actuació dona la veu a la ciutadania, un dels protagonistes dels quatre eixos que tindrà, segons Torra, la legislatura –els altres tres fan referència als presos, als exiliats i a les institucions–, per la qual cosa, el govern va aprovar ahir la creació d’un nou òrgan, un consell assessor, que s’haurà de dedicar a definir com i quan es construeix aquest nou escenari en què la ciutadania podrà debatre sobre quin país vol. Aquest nou escenari ha estat batejat com a Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. No se’n sap res més.
I sobre l’ens que l’ha de dissenyar –l’esmentat consell–, poca cosa. A excepció de qui el presidirà. Avui en el Diari oficial de la Generalitat (DOGC) sortirà publicat el nom del seu màxim garant, Lluís Llach, que en les pròximes setmanes es dedicarà a acabar de perfilar l’equip de treball, entre 10 i 20 persones, que també seran nomenades per Torra a proposta de l’exdiputat. Cap de les quals rebrà retribució per la seva feina ni tampoc disposaran d’un calendari de treball per tenir enllestit el fòrum. L’objectiu, de moment, és tan sols preparar-lo i posar-lo en marxa. La forma i la direcció que acabi prenent el fòrum ja serà decisió dels seus participants i fins i tot podria acabar al Parlament, tot i que aquest procés no està subjecte a aquesta legislatura, ni tan sols als governants actuals.
Pel que fa únicament al consell, Llach vol que els seus membres representin “una transversalitat absoluta”, tant des del punt de vista de territori com de gènere. Si bé està obert a totes les ideologies, també va voler subratllar que un dels punts en comú havia de ser el dret a l’autodeterminació i el clam contra la repressió de l’Estat espanyol.
Un passat impugnat
Conceptes eteris i un procés lent. Potser perquè cal no oblidar que el govern espanyol, ara també el liderat per Pedro Sánchez, continua observant amb lupa els passos que fa l’executiu català. Per aquest motiu, l’equip de Torra ha volgut vetllar per aquest nou òrgan assessor i li ha donat cobertura jurídica sota la llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana. També forma part d’aquest aixopluc jurídic la resolució aprovada en el debat de política general del 2016 que fa referència a la “creació d’un consell assessor en el termini de dos mesos que hauria d’estar format per experts que assessorin sobre les polítiques públiques que han de permetre l’acompliment –i aquí sí que es menciona– del procés constituent liderat per la societat civil organitzada”.
Sigui com sigui, el primer pas serà la configuració del consell, que Llach ja va avançar ahir que vol que sigui “inclusiu” i “obert” a tota la ciutadania, també als no independentistes, tot i que no va avançar cap nom. Llach va voler aclarir que no té com a objectiu fer cap constitució, però sí que va relacionar aquesta nova feina amb la realitzada i produïda en legislatures anteriors, concretament en la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, que presidia el mateix diputat. Aquest ens, però, va ser anul·lat per ordre del Tribunal Constitucional arran de la impugnació del govern dirigit llavors per Mariano Rajoy. En aquesta mateixa línia, també va ser invalidat el Comissionat per la Transició. Llach també es va referir a altres aportacions que provenen d’anteriors moviments ciutadans, com Reinicia. “Estem en aquest constant esforç de repensar el país”, assegurava l’exdiputat, que es va voler remuntar al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) per mostrar exemples similars a l’iniciat ahir.
El president Torra va ancorar aquests nous òrgans amb el Consell de la República, que es va anunciar abans-d’ahir, i va assegurar que no té pensat convocar eleccions –ho podria fer a partir del dia 27– malgrat la feble aliança amb ERC. El nou consell, així com el fòrum, va topar amb les crítiques dels comuns i de la CUP. Tots dos van lamentar el “simbolisme”, la “gesticulació” i la inconsistència de les polítiques que practiquen JxCat i ERC.
LES FRASES
Alerta pel Consell de la República
El govern espanyol actuarà contra el Consell de la República que vol liderar el president Carles Puigdemont des de Waterloo si aquest organisme de nova creació es dota d’entitat jurídica que vulneri la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Així ho va advertir ahir la número dos del PSOE, Adriana Lastra, en declaracions als mitjans de comunicació a la sortida de la junta de portaveus del Congrés dels Diputats. La portaveu parlamentària del socialistes espera que el Consell de la República, que té previst presentar-se en societat el dia 30 d’octubre a la seu de la Generalitat, quedi en una mera “declaració d’intencions”, perquè, si no és així, el govern actuarà, va assegurar la portaveu. Ahir la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va desvincular el Consell de la República de l’activitat del govern català. “Seran espais de decisió ben diferenciats”, va explicar Artadi. Torra s’hi va referir en l’acte de presentació del consell assessor i va assegurar que tot forma part del mandat democràtic sorgit del referèndum de l’1-O i de les eleccions del 21-D.
