Es dispara l’assistència a la Diada de Catalunya Nord

L’assistència a la tradicional manifestació per commemorar la Diada de Catalunya Nord, amb motiu de la tràgica data de la partició del país el 1659, es va disparar ahir respecte a edicions anteriors i va reunir a Perpinyà prop de 10.000 persones, segons l’organització, el Col·lectiu 7 de Novembre. L’any passat n’hi van acudir unes 3.000, que van cridar consignes en defensa de la llengua i la cultura catalanes i a favor de l’alliberament dels presos polítics. Enguany la repressió continuada a la part sud del país exercida per les autoritats espanyoles, el silenci de l’Estat francès i l’agraïment sud-català per la participació del nord en l’organització del referèndum de l’1-O, van catapultar l’afluència a la Diada.

Rere la pancarta “Sem Catalunya Nord, fem Paï-sos Catalans” van caminar la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i familiars de presos polítics i exiliats. “Aquest any hem vingut, més nombrosos que mai, aquí dalt perquè us hem de donar les gràcies per haver fet possible l’1-O amb l’operació de les urnes, per haver ajudat el primer exili i per tota la solidaritat que heu mostrat amb els represaliats polítics”, va agrair Paluzie abans de llegir una carta del seu predecessor empresonat, Jordi Sànchez, que fa dos anys era entre els manifestants de Perpinyà. Igual que aleshores, l’ANC va celebrar ahir a la capital del Rosselló una reunió ordinària del secretariat nacional, que va assistir en pes a la manifestació. “El nostre empresonament és injust, com ho serà el judici. Vull sortir ja de la presó, però no a qualsevol preu”, va advertir. “Els propers mesos no seran fàcils, us convido des del civisme i la no-violència a convertir la vostra indignació en un clam de protesta i esperança”, va continuar.

Mauri va llegir una missiva del president de l’entitat, Jordi Cuixart, igualment reclòs a Lledoners: “Som més poble que mai. La causa per la llibertat ens ha agermanat encara més. No passaran!” Cuixart va reivindicar la llengua com a element de cohesió social i va reclamar fer del català un punt de trobada.De fet, la Diada coincidia amb l’acte final del Correllengua.

El manifest llegit per l’organització anava en plena sintonia amb la denúncia de la repressió que està patint el sud: “A la Catalunya Nord sabem que formar part d’una república no és sinònim de ser lliures. Som encara aquí, disminuïts però ferms en les nostres conviccions.” També reclamava institucions pròpies i la fi del nepotisme i acusava d’oportunista el llaç groc que l’alcalde es va col·locar el dia que va rebre el president de la Generalitat, Quim Torra: “Sem pas idiotes, senyor Jean-Marc Pujol.”

De fet, l’any passat les autoritats locals no van deixar penjar una estelada del Castellet en acabar la marxa. Ahir sí que es va poder desplegar. Al capdamunt de l’edifici no hi havia l’habitual senyera perquè l’Estat francès està immers en la commemoració del centenari de la Primera Guerra Mundial i només hi onejava la bandera francesa.

De fet, molts nord-catalans van lluitar i morir en aquella guerra, motiu pel qual un dels portaveus de l’organització, Guillem Dalmau, va recordar-ne el sacrifici.

D’altres punts dels Països Catalans, hi va intervenir el president de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, que va traslladar una abraçada del raper Valtònyc i va reclamar “sentit de país i d’Estat”, fet que va generar crits d’“unitat” entre els presents; i el cantautor Feliu Ventura, del País Valencià, que va proclamar “el nostre nord és el sud”, “desobeïm el Tractat dels Pirineus” i “som quinze milions de presos culturals i lingüístics”.

Durant la manifestació es van veure dansar urnes de l’1-O entre els caps dels assistents i es van sentir crits d’independència com ara “ni França, ni Espanya, Països Catalans”. La Diada va acabar amb una marxa de torxes i un concert.