“La droga és sols una part del negoci dels «narcos»”

López Obrador ja n’havia parlat durant la campanya, però ara la idea pren força. No només la legalització de la marihuana, sinó el conreu de roselles a Guerrero, un dels estats més pobres de Mèxic. El PRI ja ho va plantejar al Congrés, i si el nou govern hi està d’acord, es podria aprovar en el nou mandat aprofitant l’onada de països americans que han triat aquesta via.

És molt dolorós per a la societat mexicana. El consum de drogues té a veure amb el negoci del crim organitzat, que també té altres negocis. Les organitzacions criminals estan vinculades a delictes d’alt impacte: segrestos, desaparicions, extorsions, tràfic de persones... I el fet de plantejar un pacte amb els criminals sense que s’analitzin responsabilitats i sense que es busquin els desapareguts o es parli de justícia genera molta polèmica. L’equip de transició de López Obrador ha estat en fòrums amb víctimes i ha vist les ferides causades en gent que no s’atrevia a denunciar un delicte per por de l’autoritat. Que es parli d’una amnistia és una ofensa per a les víctimes.

Els mexicans tenen expectatives altes i esperen millores estructurals en tots els sectors: justícia, educació... Hi ha una frase aquests dies a Mèxic que és molt gràfica: l’1 de desembre López Obrador haurà de donar el primer informe de govern. Però hi ha canvis que no són possibles a curt termini. El primer repte és combatre la corrupció, una xacra transversal.

Perquè s’han expandit en altres negocis internacionals de tràfic de drogues, armes i persones. Sense la droga perdrien una baula de negoci, però la finalitat del narco és fer diners. Tant roba cotxes com cobra extorsions. Sense la droga no acaba la criminalitat, però desapareix un negoci que perjudica els consumidors i té a veure amb la salut.

Joaquín Guzmán té diversos processos oberts als Estats Units i el seu cas permet veure que no importa qui mana en un càrtel. Sempre se’l pot substituir. Les organitzacions criminals han evolucionat fins a un nivell d’operació corporativa que té molt a veure amb la globalització i això es detecta també en les rutes del negoci.

Exacte. Sempre hi haurà un relleu. El que compta són les estructures empresarials. El Chapo Guzmán era l’home més buscat per la DEA després de Ben Laden, però els Estats Units ara el tenen pres i el grup de Sinaloa no ha reduït el volum de negoci. Es continua parlant de blanqueig de diners internacional. Fa uns anys a Mèxic es parlava dels grans càrtels i, si els revises, continuen sent els mateixos i, a més, n’han nascut de nous. Però anem al moll de l’os del problema: qui col·labora amb aquestes bandes? Qui les deixa fer? Altres empreses.

Ho són en part amb l’ajut de les estructures nàutiques formals: navilieres, armadors, tripulacions... Són els reis del mar en l’operació de mercats il·lícits. Quan vaig començar a investigar per escriure el llibre Mares de cocaína, vaig explorar el tràfic a l’Amèrica Llatina. El negoci del mar també abraça el tràfic d’armes i vehicles. I, a Mèxic, els càrtels s’han ficat tant en el negoci del robatori de combustible que fan servir els petroliers per traslladar el cru que roben al golf de Mèxic.

Els vaixells treballen per als càrtels, els transporten el petroli. Hi ha una refineria a Tamaulipas amb noranta vaixells identificats que treballen en la indústria petroliera, però fan doble feina: la legal i el transport del combustible robat a la refineria. Però no robat amb una presa clandestina, sinó que són els treballadors els que deixen entrar a carregar-lo. Com ho justifiquen? Amb factures falses com el contraban a les duanes. Després venen el petroli a la mateixa indústria. Hi ha empreses nord-americanes que es van declarar culpables d’haver comprat petroli robat a Los Zetas; després van pagar les multes i ja està. Els sortia més a compte.