Macron, contra el nacionalisme

“Sumem les nostres esperances en lloc de confrontar les nostres pors.” Amb aquestes paraules, el president francès, Emmanuel Macron, va prendre posició ahir com a defensor de la pau i d’un món multilateral durant la commemoració dels cent anys del final de la Primera Guerra Mundial. El centenari de l’armistici va tornar a convertir París en el centre del món amb una cerimònia a l’Arc de Triomf a la qual van assistir els principals caps d’estat i de govern, com ara Donald Trump, Vladímir Putin i el turc Recep Tayyip Erdogan.

Al llarg del seu discurs per rememorar el centenari de l’armistici, Macron va advertir de l’actual “fascinació pel replegament, la violència i la dominació”. Partidari de la globalització neoliberal i d’una diplomàcia multilateral, el president francès també va fer una distinció –discutible– entre nacionalisme i patriotisme. “El patriotisme és exactament el contrari del nacionalisme. El nacionalisme n’és la traïció”, va assegurar Macron durant un acte que va començar a les onze del matí, pràcticament la mateixa hora en què es va anunciar l’armistici l’11 de novembre del 1918.

D’aquesta manera, el dirigent centrista va mostrar les seves diferències respecte a Trump, que al mes d’octubre s’havia presentat com a “nacionalista”. Amb les seves decisions de trencar l’acord nuclear amb l’Iran i retirar-se del tractat amb Rússia sobre la proliferació dels míssils nuclears, l’inquilí de la Casa Blanca s’ha convertit en un factor de desestabilització mundial.

De fet, la pau va ser el tema central de l’acte del centenari de l’armistici. Hi van assistir més d’una setantena de mandataris, entre els quals hi havia els dirigents dels països vencedors de la Gran Guerra, però també els perdedors i una important representació dels nous estats que van sorgir aleshores amb el final de l’imperi austrohongarès i l’otomà. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també hi va ser present.

La majoria dels caps d’estat van caminar junts al llarg dels Camps Elisis, on hi ha el monument al soldat desconegut. Una escena que va fer pensar en la imatge de la manifestació de l’11 de gener del 2015, en què es van reunir desenes de mandataris mundials en la protesta contra l’atemptat a la redacció de Charlie Hebdo.

Unes hores més tard, la majoria d’aquests dirigents, amb l’absència destacada de Trump, es van aplegar en la inauguració del Fòrum de la Pau, al Gran Saló de la Villette, al nord-est de París. “El projecte europeu torna a estar qüestionat”, va advertir la cancellera alemanya, Angela Merkel, en la inauguració d’aquest fòrum, que la diplomàcia francesa pretén que se celebri amb regularitat i que esdevingui l’equivalent a un Davos per la pau. “La preocupació que tinc és que els punts de vista nacionalistes tornen a guanyar terreny”, va dir Merkel, que va lamentar que “la gent torni a qüestionar l’equilibri pacífic, fins i tot el projecte de pau europeu”.

Finançat íntegrament amb donacions privades, en aquest saló, que conclourà demà, hi participaran diverses ONG, empreses i organitzacions internacionals, seguint l’exemple de la conferència sobre el canvi climàtic a París el 2015. La celebració del Fòrum de la Pau representarà el punt final del centenari de l’armistici. París ha estat, per un breu període de 48 hores, la capital de la política internacional, de la mateixa manera que després de la Primera Guerra Mundial va ser en castells dels afores de la capital francesa on es van firmar els nefastos tractats de pau que van sembrar la llavor de la Segona Guerra Mundial.

Amb el final d’aquestes cerimònies, també conclou l’itinerari memorial de Macron. Al llarg de la setmana passada, el president francès va recórrer tres regions i onze departaments del nord i el nord-est de França per recordar els soldats caiguts en la Gran Guerra. També va fer actes divendres amb la primera ministra britànica, Theresa May, per rememorar els morts en la fatídica batalla del Somme, i dissabte amb Merkel, al bosc de Compiègne, en la reproducció del vagó de tren on es va signar l’armistici la matinada de l’11 de novembre del 1918.

Aquest itinerari memorial, però, s’ha vist esquitxat per les polèmiques declaracions de Macron en què va qualificar de “gran soldat” durant la Primera Guerra Mundial el mariscal Pétain. Unes afirmacions discutibles des d’un punt de vista historiogràfic, però que en boca d’un president corren el risc de blanquejar un col·laborador amb el nazisme. També ha estat alterat per l’incendiari tuit de Trump en què va considerar “insultant” la proposta del president francès de crear un exèrcit europeu. Tot i que Macron i Trump van intentar rebaixar la tensió abans-d’ahir, la disputa va reflectir les diferències cada vegada més importants entre la Casa Blanca i els governs europeus.

Si la Primera Guerra Mundial va representar l’inici del final de l’hegemonia europea, el centenari de l’armistici va reflectir les tensions que suscita l’emergència d’un nou món multipolar. Un nou escenari mundial en què Europa, malgrat les belles paraules de Macron, rarament actua com un actor independent i en benefici de la pau. Un nou món en què París exerceix de capital mundial només quan toca commemorar el passat.