Itàlia desafia la Comissió Europea i manté la seva pugna pels comptes
El govern del Moviment 5 Estrelles i la Lliga es nega a modificar el projecte pressupostari
Ahir acabava l’ultimàtum per enviar una proposta revisada
“Itàlia no és Grècia, no hi pot haver cap correcció en els nostres pressupostos per part de Brussel·les.” Aquest és el missatge que el govern grillinoleghista ha repetit de manera insistent aquests darrers dies. S’apropava la fi de l’ultimàtum, el dia clau –és a dir, ahir– en què l’executiu havia de respondre a la Comissió Europea (CE), que el 23 d’octubre li havia tombat l’esborrany de pressupostos. Però s’ho van prendre amb calma i van esperar fins a l’últim moment per comunicar que no els modificaven.
“Deliberarem en el Consell de Ministres d’avui la resposta que hem d’enviar a la CE i confiem que l’enviarem dins del termini establert”, va avisar ahir el primer ministre, Giuseppe Conte, amb aquell to d’estar reproduint un missatge gravat. El Consell de Ministres començava a les vuit del vespre i el termini que havien donat des de Brussel·les s’acabava a la mitjanit. Mentrestant, tots els analistes econòmics coincidien a pronosticar que Itàlia no faria marxa enrere en la proposta de superar els límits de dèficit permès i arribaria al 2,4%.
El vice-primer ministre i home fort del govern, Matteo Salvini, va ser el primer a donar una resposta mentre entrava al Palau Chigi, seu del Consell de Ministres: “Si a la Unió Europea no li van bé els nostres pressupostos, tirarem endavant igualment”, va dir, amb actitud fatxenda. “Farem modificacions, però no les que vol Brussel·les. Ampliarem la partida del territori per sufragar els desperfectes de l’onada de mal temps”, hi va afegir. Al cap de poc, a un quart de nou, va fer una estrambòtica piulada a Twitter. Amb una foto d’ell somrient, amb la camisa mig desbotonada i ensenyant una ampolla de vi, deia: “S’obre una ampolla de nebbiolo i la vetllada pren un sabor diferent. Què feu d’interessant, vosaltres?” I una emoticona que picava l’ullet. Una manera de transmetre que les pressions de Brussel·les li rellisquen.
Per la seva banda, divendres, Luigi di Maio, en una trobada amb la premsa estrangera, va etzibar: “Itàlia no vol sortir de l’euro, ho garanteixo com a líder del Moviment 5 Estrelles (M5E) i en nom del govern, com a vice-primer ministre”, va dir.
Taca populista
Davant la perplexitat dels periodistes, que li recordaven que abans d’arribar al poder havia flirtejat amb la idea de sortir de l’euro, Di Maio va assegurar que ja havia rectificat públicament abans de les eleccions de març, perquè veia una direcció més positiva en la situació política europea. “Abans, ens sentíem esclafats per les institucions europees, que ens excloïen de les decisions.” A més, Di Maio confia en el panorama que deixaran les properes eleccions europees –es pronostica una forta pujada de la ultradreta i el populisme–. “Amb els comicis europeus, canviaran encara més els equilibris”, va sentenciar.
L’estratègia del govern grillinoleghista sembla que sigui confiar que a la UE es vagi estenent la taca dels populismes d’extrema dreta –ells en diuen “sobiranismes”–, que arriben amb força de l’est, però que també van agafant embranzida a l’Europa central i a l’Estat espanyol.
Mentrestant, la Lliga i el M5E fan temps. I si la CE els torna a renyar per desobedients, els carrega d’arguments davant dels electors. Podran interpretar el rol de defensors de la pàtria i de la sobirania econòmica davant dels buròcrates de Brussel·les. I això, en un país que encara no ha paït que la troica fes caure un president elegit a les urnes (Berlusconi) i n’hi posés un altre de teledirigit (Monti), dona molts punts.
