‘Brexit’ sense èxit

Aviat farà dos anys i mig que els britànics van decidir sortir de la Unió Europea i no sabem encara en quins termes es produirà el divorci, ni tan sols si es farà efectiu en la data prevista del pròxim 29 de març. El Brexit va cremant etapes i, aquest setmana, n’hem presenciat una de dramàtica al Parlament de Westminster durant el debat sobre l’acord de retirada pactat per la primera ministra, Theresa May, amb la Comissió Europea. El que es va veure a la cambra va ser una rara mostra d’unitat en el ferm rebuig –tret d’un grapat de diputats lleials a la premier– d’un acord de gairebé 600 pàgines que la majoria dels parlamentaris amb prou feines van tenir temps de llegir. “És el debat més important que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial”, sentenciava el comentarista de la BBC Rob Watson captant l’excepcionalitat del moment.

Tothom té un motiu o un altre per atacar l’acord: els brexiters més durs, que veuen esvair-se el somni d’una ruptura total i immediata amb la UE i que temen que el Regne Unit quedi reduït a la condició d’“estat vassall” permanentment sotmès a les regles i als tribunals europeus; els unionistes nord-irlandesos, que refusen de ser regits per regulacions econòmiques diferents a les de la resta de britànics i a permetre que es trenqui així, de facto, la integritat territorial del Regne Unit; els laboristes, que no veuen en l’acord de May una millora dels beneficis que comporta l’actual pertinença a la UE; els escocesos, que exigeixen respecte per la decisió que van prendre en el referèndum del 2016 de continuar en el mercat únic i la unió duanera...Fins i tot el govern es va desmarcar de la premier (tot i haver-li donat un suport forçat el dia abans), tal com va demostrar l’agònica dimissió de Dominic Raab, el cap negociador que va segellar l’acord amb Brussel·les que, hores després, va repudiar.

Atrapada entre múltiples fronts, May s’ha quedat a mig camí: ni assegura el Brexit promès en referèndum (en la seva proposta, la sortida efectiva queda, en última instància, en mans de la UE) ni ofereix al Regne Unit una relació amb el continent més avantatjosa que l’actual. A les crítiques respon que no hi ha alternativa al que ha pactat amb Brussel·les, si es vol evitar un Brexit desbocat amb efectes catastròfics per a l’economia. O jo o el caos. La primera ministra apel·la de forma insistent a l’“interès nacional” per desactivar el motí en marxa dins del seu propi partit (el sector més brexiter l’intentarà destronar) i fer forat dins de les files laboristes, dividides entre la conveniència de forçar unes eleccions anticipades o un segon referèndum. Lluny de dissipar la boira, el procés entra en una nova etapa tan incerta i confusa com les anteriors, que haurà de dirimir la supervivència política de May i del seu precari pla de sortida de la UE. El guió del Brexit continua obert i no es descarten girs imprevistos.