Barcelona retirarà una medalla commemorativa a Franco i a 6 persones i entitats més relacionades amb la dictadura
El govern de Colau inicia l’expedient de revocació, que es votarà en el ple del 25 de gener
El govern d’Ada Colau proposarà retirar la Medalla Commemorativa dels 25 anys de Pau que va atorgar l’Ajuntament franquista al dictador Francisco Franco l’any 1964. El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha anunciat que el govern municipal iniciarà l’expedient de retirada de la medalla a Franco i a 6 persones i entitats més relacionades amb la dictadura.
L’expedient de revocació es votarà en el ple del 25 de gener, un dia abans del 80 aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana. A més de Franco, el govern municipal vol retirar les Medalles d’Or als generals José Solchaga Zala, Agustín Muñoz Grandes, Antonio Ibañez Freire i la Secció Femenina de la Falange.
També proposa revocar la Medalla de la Ciutat al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat i el reconeixement del plenari municipal al general Severiano Martínez Anido. Pisarello ha assegurat que la mesura pretén “trencar amb la impunitat simbòlica del franquisme” i “restituir la dignitat de les víctimes i dels represaliats de la dictadura”.
El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament ha assegurat que és una “autèntica vergonya” i “inadmissible” que en una ciutat democràtica s’hagi “pretès reconèixer com a temps de pau uns temps que van ser de repressió i de manca de llibertat”.
A banda del dictador Francisco Franco, l’Ajuntament franquista va atorgar la Medalla d’Or l’any 1949 al general José Solchaga Zala, que va ocupar Tarragona i Barcelona amb les tropes franquistes al gener del 1939. El general Agustín Muñoz Grandes, ministre secretari general del Movimiento i general en cap de la División Azul, la va rebre el 1969. L’any 1966 va ser concedida a Antonio Ibañez Freire, que tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany i va acabar sent ministre de l’Interior l’any 1979. L’any 1966 també la va rebre la Secció Femenina de la Falange.
Querella contra els crims del franquisme
Pisarello també ha reclamat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que “s’impliqui” en la querella argentina contra els crims del franquisme i que “acompanyi” i “doni suport” a la tasca que estan fent els ajuntaments per “remoure la impunitat judicial del franquisme”. “Estem arribant mes enllà de les nostres competències per trencar amb la impunitat judicial i simbòlica del franquisme”, ha subratllat.
El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament ha demanat a Sánchez que, “com a mínim”, “desbloquegi” iniciatives com la querella argentina i l’ha convidat a tenir una “posició molt més activa” i a “explorar totes les vies” per “remoure la impunitat judicial” del franquisme.
En aquest sentit, el comissionat de Memòria Històrica de l’Ajuntament, Ricard Vinyes, ha demanat al president del govern espanyol que modifiqui dos apartats de l’article segon de la llei d’Amnistia del 1977.
Vinyes ha remarcat que, amb aquesta modificació, casos com el de Billy el Niño podrien tenir “una altra mirada”. “Una de les coses que està a la mà de Sánchez és la prohibició de l’existència de la Fundació Francisco Franco”, ha subratllat.
