Política

Maragall deixa el govern demà i se centra en l’alcaldia

El titular d’Acció Exterior comunica en la reunió de l’executiu que marxarà un cop hagi acabat el ple del Parlament

El conseller insta a recuperar l’europeisme català davant “les eurofòbies i els populismes”

Ernest Maragall deixarà la conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència demà, un cop hagi acabat el ple del Parlament, per dedicar-se plenament a preparar la campanya electoral com a alcaldable d’ERC per Barcelona. Ho farà 188 dies després d’assumir el càrrec en substitució de Raül Romeva, destituït per l’aplicació de l’article 155 i empresonat a Lledoners, i ho va comunicar formalment ahir en la darrera reunió del consell executiu en què participa. Tal com va explicar la portaveu del govern, Elsa Artadi, el president de la Generalitat, Quim Torra, designarà el seu substitut d’aquí a pocs dies i, segons algunes informacions, podria ser que demà mateix se certifiqui el nomenament de l’encara regidor d’ERC al consistori barceloní Alfred Bosch, i que prengui possessió del càrrec l’endemà.

Maragall intervindrà en el ple del Parlament per contestar una interpel·lació del PP sobre l’acció exterior de la Generalitat i ahir mateix va presidir el seu darrer acte institucional al Palau Centelles amb la presentació del pla Europa. La seva aposta quan es va posar al capdavant d’Exteriors va ser recuperar la presència institucional de Catalunya a l’estranger, que va quedar desmantellada amb l’aplicació de l’article 155, impulsant la restitució de les delegacions i reanimant el Diplocat. I ahir va poder donar per certificat el mandat que es va imposar per fases amb l’aprovació de decrets específics per reobrir les delegacions a Portugal (Lisboa), els Balcans (Zagreb), els països nòrdics (Estocolm) i la de l’Europa central (Viena), i la creació de les delegacions als països bàltics (Riga) i la de la Mediterrània, que tindrà seu a Beirut. Artadi va explicar que ara s’obrirà un procediment per fer la designació de candidats, a més de preparar-se l’estructura organitzativa a cadascun dels països.

Amb això clourà la segona fase del procés per restablir aquesta xarxa de delegacions, després que el 26 de juny passat s’aprovés per decret que tornessin a funcionar les d’Alemanya, el Regne Unit i Irlanda, Itàlia i els Estats Units. Només queda pendent, doncs, l’obertura física de les de França i Suïssa. Precisament el 17 de novembre Maragall va assistir a l’obertura de la de Washington, la primera fora d’Europa. La tercera fase es començarà a desplegar a principis de l’any que ve, quan estiguin “consolidades” les de Riga i Beirut, i se situaran en algun país asiàtic, a l’Orient Mitjà i a l’Amèrica Llatina. Sobre les possibles ingerències del govern espanyol, concretament del ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, va assegurar: “Seguirem amb aquesta feina.” La portaveu també va deixar clar que totes aquestes seus ja estaven assignades en el pressupost d’enguany.

L’últim acte de Maragall com a conseller, al marge del ple, va ser la presentació en societat del pla Europa, una iniciativa impulsada pel seu departament per promoure la presència i la influència de Catalunya en els debats sobre la Unió Europea i apropar la ciutadania al projecte europeu. Quan falten sis mesos per a les eleccions europees, el conseller i exeurodiputat va fer una crida a recuperar el tradicional europeisme de la societat catalana –que ara veu “afeblit, carregat d’escepticisme i lluny de les actituds positives que durant dècades hem tingut”– per contrarestar l’onada d’“eurofòbies, populismes i nacionalismes extrems que sembla que no tinguin aturador”. En aquest sentit, Maragall va parlar d’“una certa amenaça de foscor” i la va contraposar a la idea d’“Europa lluminosa” dels catalans.

També va remarcar la necessitat de recuperar la confiança en la idea que la UE “és més que una repartidora de subvencions i males notícies associades amb l’austeritat i les retallades socials”. Per aconseguir-ho, el pla Europa busca la participació activa de la ciutadania per reflexionar al voltant de cap a on hauria d’anar la UE, què n’esperen els catalans, què hi poden aportar i quines polítiques comunes cal promoure. Tot plegat desembocarà en un llibre blanc que recollirà la visió del govern i les aportacions recollides per guiar l’actuació futura de l’executiu a Europa.

LA FRASE

Els valors originals d’Europa i de la Unió Europea estan en risc
Ernest Maragall
Conseller d’Acció Exterior

Silenci per la cimera i pressupost amb els comuns

Carta per al 21-D

El director de l’Oficina del President, Josep Rius, va fer arribar ahir una carta al seu homònim de La Moncloa, Iván Redondo, en què, en nom del president Torra, va demanar de nou una reunió bilateral dels dos executius, i posa a disposició el Palau de la Generalitat, aprofitant que el 21 de desembre el Consell de Ministres es reuneix a Barcelona, per “tractar a fons i rigorosament el greu conflicte polític existent”. Artadi va explicar que fins ara han obtingut silenci i va recordar que, des que Sánchez va guanyar la moció de censura, ja han tingut diverses crisis i no han vist “res de diferent”. La portaveu va descartar la proposta de reforma de l’Estatut, es va mostrar “amatent” que Sánchez pugui convocar eleccions, que tampoc “els sorprendria”, i va descartar fer-ne el mateix dia a Catalunya.

Els comptes, quan estiguin encarrilats

L’executiu té previst “tancar aquesta setmana” les xifres internes dels pressupostos per començar a seure per parlar de cada departament amb Catalunya en Comú i “atendre les idees que puguin tenir”. Artadi no va trobar estrany que els comuns s’obrin a aprovar-los amb una reforma fiscal sense vincular-ho als pressupostos espanyols i va deixar clar: “Hem revisat la política fiscal cada any.” I hi va afegir que els portaran al Parlament només quan “estiguin encarrilats”.

Que l’Estat pagui pel 155

Una setmana després de presentar-se les xifres del 155, el govern ha demanat al comissionat Pau Villòria que calculi quina part dels 130 milions que la Generalitat va haver d’assumir per l’aplicació de l’article pot demanar a l’Estat que retorni. Serien indemnitzacions d’acomiadats, cancel·lacions de lloguers, despeses per haver donat de baixa línies TIC i programaris a les delegacions tancades, i subvencions europees, convenis i campanyes no fetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona