El Suprem rebaixa les inhabilitacions pel 9-N a Mas, Ortega i Rigau
El tribunal equipara la condemna a l’expresident a la que ja va imposar a Francesc Homs
La fiscalia havia demanat mantenir les penes
La sala segona del Tribunal Suprem ha rebaixat les condemnes imposades pel TSJC a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joan Ortega i Irene Rigau per organitzar el 9-N. En el cas de Mas, redueix la inhabilitació de 2 anys a 1 any i 1 mes i l’equipara a la pena que ja va imposar el Suprem a l’exconseller de presidència, Francesc Homs, també en relació al procés participatiu de novembre de 2014. En el cas d’Ortega, rebaixa la condemna d’1 any i 9 mesos a només 9 mesos i en el cas de Rigau també la limita a 6 mesos (el TSJC l’havia condemnat a 1 any i 6 mesos). Tots ells estan condemnats per un delictes de desobediència i la sentència ja és ferma. La Fiscalia havia sol·licitat mantenir totes les penes.
El Tribunal Suprem ha avançat la decisió sobre els recursos presentats per les defenses d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. La sala penal va celebrar una vista el 7 de novembre passat per estudiar els recursos i decidir si confirmava les penes imposades pel TSJC (tal com demanava la Fiscalia) o si les modificava.
Des del Suprem avancen que s’han confirmat “tots els pronunciaments” de la sentència del TSJC a excepció “de la concreta duració de les penes d’inhabilitació especial” per a exercir de càrrec públic. Els arguments, però, es coneixeran més endavant quan es notifiqui la sentència.
El març de 2017, el TSJC els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d’inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes de 36.500 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau, unes quantitats que ara el Suprem també confirma. En canvi, el tribunal els va absoldre d’un delicte de prevaricació. Abans d’arribar a judici, l’acusació per malversació va decaure i no se’ls va arribar a jutjar per aquest delicte.
Amb la decisió del Suprem, ara aquestes condemnes ja són fermes. Això vol dir que l’expresident i les dues exconselleres queden inhabilitats per exercir qualsevol càrrec públic mentre duri la condemna. En el cas de Mas, el Suprem opta per rebaixar la pena i equiparar-la a la que ja va imposar a Francesc Homs durant el judici pel 9-N que es va celebrar al Suprem el març del 2017. Homs era diputat al Congrés dels Diputats i, com a aforat, havia de declarar davant d’aquest tribunal.
La decisió del Suprem es coneix a les portes del judici al procés. Dimarts es celebrarà la vista de previ pronunciament per confirmar la competència del Suprem per jutjar l’1-O i al gener està previst que arrenquin les declaracions dels acusats.
Pendents del Tribunal de Comptes
El 9-N encara té obert un altre procediment judicial al Tribunal de Comptes. El 12 de novembre passat, el Tribunal de Comptes va condemnar Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l’organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014.
El tribunal considera que han tingut una responsabilitat comptable i que van usar diner públic. La condemna és solidària i, per tant, hauran d’aportar els diners entre tots, tot i que l’expresident Artur Mas està considerat el màxim responsable i hauria d’assumir el que no aportin la resta de condemnats. Tots ells ja han recorregut la decisió i el Tribunal de Comptes haurà de pronunciar-se en les pròximes setmanes. La sentència, però, encara es pot recórrer davant del Tribunal Suprem.
Abans de la celebració del judici, tots ells ja van haver de dipositar 5,2 milions de fiança, de les quals 2,8 milions en efectius (aportades per la caixa de solidaritat) i la resta amb immobles de la seva propietat com a aval.
