El Suprem, encotillat per la unitat d’Espanya

Tot i que intueixen la resposta negativa al seu reclam, els advocats dels divuit independentistes catalans van combinar uns raonaments tècnics i polítics potents en la vista d’ahir davant la sala del Tribunal Suprem, al qual demanen que “no sacrifiqui els drets fonamentals” per defensar “la unitat d’Espanya”. Per això, li sol·liciten que retorni la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que la majoria són aforats al Parlament i cap de les accions que se’ls imputen va tenir lloc a l’estranger, fet que provocaria la competència de l’alt tribunal espanyol. El fiscal, però, va insistir que els acusats van “atemptar de manera greu contra l’interès de l’Estat” i “tenien com a diana la Constitució”. Fins i tot va indicar, erròniament, que la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27-D es va publicar en el DOGC.

L’advocat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva, el penalista Andreu van den Eynde, va obrir el torn d’intervencions tot recordant als set magistrats de la sala penal que “encara són a temps de reconduir la causa a un procediment amb garanties” i va remarcar que els processats “són polítics fent de polítics”. Van den Eynde i tots els lletrats van criticar obertament el paper de la fiscalia i la van acusar d’haver escollit el tribunal més beneficiós per als seus interessos. Així mateix, van insistir que, si la causa es manté al Suprem, es vulneren dos drets fonamentals: el dret a tenir jutge determinat per llei i el dret a la segona instància judicial, ja que la sentència del Suprem serà ferma. Per aquest motiu, i per no ser novament criticat per tribunals europeus, la sala que jutjarà la causa catalana estarà formada per set magistrats en lloc dels cinc habituals.

Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, va expressar obertament el seu escepticisme que el Suprem canviï d’opinió. Tanmateix, va exposar a la sala que “sols han de complir la seva pròpia jurisprudència”, tant pel que fa a la competència com a la definició que, en un fet delictiu, el que compta és on es va produir i no els efectes. Pina va enumerar els fets a l’exterior que la fiscalia addueix per derivar la causa al tribunal de Madrid, com ara el registre de catalans a l’exterior i la contractació d’observadors, i va assegurar que, “com a molt”, es tracta d’actes preparatoris, però que no compleixen els elements que requereixen els delictes de rebel·lió i de malversació si realment s’haguessin produït. El penalista va recordar al president de la sala, Manuel Marchena, que precisament va ser ell qui va refusar unir la causa del 9-N del 2014 al Suprem i només va acceptar jutjar Francesc Homs perquè era diputat al Congrés i, per tant, aforat a l’alt tribunal espanyol. Pina també va indicar al Suprem que els seus tres representats voldran declarar en la seva llengua materna, el català, i que, si finalment és al Suprem on es farà el judici, caldrà que es doti de traducció simultània.

La penalista Olga Arderiu, defensora de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, va assegurar que la fiscalia “s’equivoca” quan en els seus arguments fixa els efectes i no el tipus delictiu: “La modificació de la Constitució espanyola, si s’hagués produït, hauria estat a Catalunya, no a tot Espanya”, va indicar. També va recordar que, el 2017, el TSJC ja tenia dues causes contra la mesa del Parlament i del govern pel procés, i va instar la sala del Suprem a “no canviar la seva jurisprudència i no fer una interpretació ad hoc per a aquesta causa”.

La penalista Judit Gené, defensora de membres de la mesa del Parlament (Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet), també va fer una vehement intervenció tècnica: “No pot ser que, per un pagament de 50.000 euros en una sucursal a Brussel·les, aquesta causa sigui competència del Suprem. Tot va ser planificat i convingut des de Catalunya.” Gené va reiterar que “l’error” de la fiscalia és centrar-se en els efectes d’un presumpte fet delictiu, els quals el Suprem ja ha deixat clar que no influeixen en el delicte, i en aquest cas “són efectes a tot l’Estat”. A més, va recordar que el Suprem va admetre la competència de la causa amb prudència i en espera de finalitzar la instrucció i, en acabar, va dir que no s’havia practicat “ni una comissió rogatòria a l’estranger per aclarir fets” i que tampoc es detallaven “fets delictius a l’exterior, ni en la resolució de processament del jutge ni en els escrits d’acusació”.

L’advocada del president d’Òmnium Cultural, Marina Roig, va fer la intervenció més política i va qüestionar obertament la imparcialitat de la sala del Suprem i del mateix president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, del qual va recordar que, en el discurs de l’any judicial del 2017, assegurava que el poder judicial havia de defensar “la indissoluble unitat d’Espanya”. Amb fermesa, Roig va interpel·lar els set magistrats: “Sacrificaran drets fonamentals per la unitat d’Espanya? Criminalitzaran la llibertat d’expressió i de manifestació?” La penalista va exposar que Jordi Cuixart no ha estat mai aforat, ja que no té cap càrrec polític i, com a líder d’una entitat civil, encara el perjudicarà més ser jutjat al Suprem i no en un jutjat de Barcelona o al TSJC. Va assegurar que en la instrucció “s’han usat criteris d’oportunitat i no de legalitat”. I va continuar fent preguntes coents: “Que votin 4.330 persones a l’estranger és un alçament violent? Fer un discurs a Europa és violent? Es contracten observadors internacionals perquè vegin la violència?” Roig va dir que al poder judicial li produeix “urticària el debat sobre el dret a l’autodeterminació”.

La penalista també va denunciar el perjudici que Cuixart no pugui declarar en català i, si ho fa, “el tribunal es perdrà el principi d’immediació”. També va qüestionar que el Suprem estigui capacitat per analitzar tot el material i el munt de vídeos, que són en llengua catalana, i els informes de la Guàrdia Civil que els resumeixen “són parcials”. Carles López, advocat de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, també va qualificar la causa de política: “Amb la inclusió de Boya per haver promogut dues lleis, és evident que el que es volia era dur a judici tot el ventall de l’independentisme. La raó que els ha portat al Suprem no té base jurídica, és ideològica.” I Enrique Leiva, defensor del diputat Joan Josep Nuet, de Catalunya en Comú, el va definir com un “rara avis de la causa”, ja que va promoure unes votacions al Parlament tot i no sostenir cap postulat independentista, i va denunciar que tota la causa està “plena de politicitats”.