“El Consell és un refugi per si hi ha un altre 155”

Per donar continuïtat al mandat de l’1-O. Després de les eleccions del 21 de desembre les institucions catalanes es limiten a les seves funcions autonòmiques i no es poden fer dipositàries d’aquest manat. Per tant, cal una institució que tingui com a missió que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.

És un mandat irrenunciable amenaçat per un estat que està agafant una deriva autoritària, i cal que algú el defensi.

L’estructura del Consell ha de tenir una base radicalment democràtica. Ara estem en una fase fundacional on hi ha els membres govern a l’exili més les persones que s’hi estan incorporant, a més d’una assemblea provisional que fa la funció de control i que està formada pels diputats del Parlament que van votar la investidura del president Torra.

Hem incorporat quatre persones, però s’hi afegirà més gent. Ara hi ha l’Elisenda Paluzie, com a presidenta de l’ANC; en Toni Castellà, de Demòcrates; una altra persona del PDeCAT i la Neus Torbisco, com a experta jurista internacional.

És molt important assegurar que el Consell representa tota la transversalitat ideològica de l’independentisme i cal incorporar més gent.

Sempre hem considerat imprescindible que sigui una organització democràtica, transparent i que rendeixi comptes. Hem presentat una proposta, però l’assemblea de representats l’haurà de validar. Tenim el deure de fer una proposta, perquè si no la fem nosaltres, no la farà ningú.

Intenten desprestigiar i desmerèixer el Consell perquè els fa por aquest instrument que ens servirà per fer la república.

El Consell immediatament ha de presentar un programa de treball que vaig anticipar i ara l’assemblea l’ha d’aprovar. Però ja hi ha projectes en marxa.

Es treballa jurídicament. No és fàcil, hem d’anar pas a pas perquè és un projecte molt gran i el volem fer mantenint converses amb l’ANC, perquè tenia un projecte molt similar a aquest. La seva presidenta forma part del Consell, i això garanteix la coordinació i la suma d’esforços.

Volem contribuir a fer d’altaveu del judici de l’1-O en l’àmbit internacional. Estem treballant en una missió d’observadors permanent. Hi haurà moltes missions, i la intenció és que la nostra estigui formada per juristes molt rellevants de despatxos internacionals. És a dir, una missió d’advocats de perfil internacional de primer ordre especialitzats en dret penal. A més, volem impulsar una missió d’observació acadèmica de les universitats europees perquè facin un monitoratge d’aquest judici. Per acabar, cal crear un think tank per estudiar com es percep el cas català entre la ciutadania europea.

Fa un any que ho estem fent i ara el Consell ens donarà una cobertura institucional per fer-ho millor. Les trobades que tenim amb membres de govern o exmembres de govern és una part molt important de l’activitat, però no ho podem explicar tant perquè l’acció diplomàtica es caracteritza per la seva discreció.

El Consell és també un refugi per si hi ha un altre 155 que alguns demanen que es faci demà. És una possibilitat real. És indigne que amenacin amb un 155, però en són completament capaços. Serà un refugi institucional.

Els governs no només gestionen, també són representants polítics. Evidentment, no podria gestionar els serveis públics, però sí representar la voluntat democràtica d’una majoria que haurà estat anul·lada per un 155. No la deixarem anul·lar del tot perquè hi haurà el Consell de la República que la continuarà expressant.

Serà un dels antecedents de les institucions de la futura república, no l’únic. Com que hi ha hagut repressió i la Generalitat ha tornat a la seva estricta funció autonòmica, el que hem fet és bifurcar. La República serà el resultat de la confluència entre les institucions autonòmiques i les institucions republicanes.

Jo no vull convèncer els unionistes que es facin independentistes. Tenen tot el dret a ser unionistes. Només els vull convèncer que es comportin com a demòcrates, que entenguin que això s’ha de decidir amb un referèndum.

El problema que tenim no és si som suficients a favor de la independència, sinó que no ens deixen prendre una decisió sobre aquesta qüestió a les urnes.

Sempre. Al president Quim Torra no se l’interpreta correctament. Sempre s’ha mostrat disposat a dialogar, però ell defensa que parlarà del referèndum i dels presos encara que l’altra part no ho vulgui. Seria èticament inacceptable parlar amb Sánchez i no parlar dels presos.

Les protestes no són incompatibles amb asseure’s a la taula. El Departament de Salut va estar negociant amb el sindicat de metges mentre el sindicat de metges es manifestava davant del departament.

Del 21-D en sortirà l’apoderament de la societat civil mobilitzada una vegada més. M’agradaria que tingui un efecte sobre els ciutadans de Catalunya similar al 3 d’octubre i espero que la resposta de l’Estat no sigui la mateixa.

Em sembla molt bé que es reuneixin, però encara em sembla millor que la gent es mobilitzi. La gent que vol la república ha de ser conscient que la condició més necessària és la mobilització.

Els repressors intenten culpar el reprimit de la repressió. La societat ha de decidir si s’acolloneix i cau a la trampa o segueix lluitant pel seu alliberament.

Els set exiliats processats estem en absència, i per tant no ens han enviat a la sala d’enjudiciament.

A Europa té sentit anar junts. Quan vaig veure l’Oriol Junqueras com a cap de llista de les europees vaig pensar que era un cap de llista immillorable per a una llista conjunta. A mi m’hauria semblat bé una llista conjunta a les europees encapçalada per l’Oriol, però també entenc les raons per no fer-ho.

Estic a l’espai polític d’ERC, però, per a mi, Carles Puigdemont és el meu màxim aliat. És compatible tenir molt bona relació política i personal amb Puigdemont i també tenir-la amb Junqueras. Jo en sóc l’exemple. Hauríem de ser molts els qui tinguéssim aquesta bona relació amb tots dos.

La gent quan ve a Bèlgica ens dona les gràcies perquè a l’exili s’ha vist molt l’esforç d’unitat.

Els partits catalans són els primers que esperen avançar en el camí de la unitat estratègica. Els viatges del vicepresident Aragonès i del president del Parlament són una mostra i un indici de les ganes d’articular un nivell d’unitat molt més alt.

L’N-VA és un partit semblant a la Convergència dels anys noranta. Està a la meva dreta, i crec que a la dreta de Puigdemont també. Els nacionalistes flamencs han tingut una actitud de generositat desinteressada amb els exiliats catalans. Per educació i per ben nascuts s’ha de ser agraït. Fa un any que explico als membres de l’N-VA que nosaltres som molt d’esquerres i que en alguns temes estem molt lluny d’ells i, tanmateix, el seu suport continua sent generós.

Que tots siguem demòcrates. Ens ha donat suport tant el centredreta flamenc, com els excomunistes alemanys del Die Linke. Estan en extrems oposats, però comparteixen una cosa: la democràcia i el dret a l’autodeterminació.

La dreta espanyola té com a màxim enemic l’independentisme català. Som un moviment majoritàriament d’esquerres i antinacionalista. Són els de dreta i nacionalistes els qui intenten colar que l’independentisme és de caràcter populista i supremacista.