Diàleg, llei i protestes
Sánchez blinda el centre de Barcelona per celebrar un Consell de Ministres que reconeix ara les figures de Tarradellas i Companys
Pel govern és només “estètica”
Milers de manifestants es mobilitzen sense incidents greus
Batet inscriu els futurs acords en el marc estatutari i la Constitució
El president del govern Pedro Sánchez va celebrar finalment el seu Consell de Ministres a Barcelona en senyal “d’afecte i estima” cap a la ciutat, segons va explicar en acabar l’acte la ministra i portaveu, Isabel Celaá, malgrat que, per organitzar-lo, l’executiu espanyol va haver de blindar i acordonar el perímetre de la Llotja de Mar i prohibir-hi l’accés a manifestants i veïns. Un “afecte” que Sánchez, però, només va poder demostrar amb una nova oferta de diàleg, que tindrà continuïtat en una tercera cita amb el president Torra el gener, i una picada d’ullet als catalans reconeixent les figures dels expresidents Josep Tarradellas i Lluís Companys. En definitiva, un 21-D amb molt soroll per no res a Catalunya, mentre de la resta de l’Estat espanyol arribaven veus estridents i durs atacs contra la trobada la nit anterior entre els dos presidents. Quedava constatada l’existència de dos universos paral·lels.
Aquí, però, la jornada del 21-D es despertava silenciosa en un barri fantasma, el del Born, amb carrers i avingudes tallades al trànsit, botigues tancades i el passeig caòtic de veïns que ensopegaven amb les moltes barreres que els impedien l’accés cap als carrerons que porten a mar. Un silenci que a l’edifici de la Llotja només quedava trencat per un dèbil repicar de cassoles i llunyans càntics de protesta de ciutadans que es van anar incrementant al llarg del matí amb diversos intents, sense èxit, de bloquejar la sortida dels ministres des de Via Laietana, Pla de Palau i Paral·lel.
Dotze detinguts i 77 ferits
Les mobilitzacions van provocar, fins a quarts de quatre de la tarda, càrregues contundents i corredisses dels agents de la policia (Mossos d’Esquadra i Policía Nacional) contra els manifestants que des de les nou del matí s’havien concentrat als voltants de la zona de la Llotja tot i que les mobilitzacions més matineres van començar a primera hora amb desenes de talls de trànsit per part de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en carreteres catalanes com ara la ronda Litoral (B-10) i la C-58 al Vallès. Ja a la tarda, unes 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 80.000 segons els organitzadors es van manifestar contra el règim del 78.
Al final del dia, però, el xoc entre policies i manifestants havia provocat 12 detinguts i 77 ferits, 35 dels quals eren membres de la policia autonòmica. Les manifestacions també deixaven una imatge nova a causa del zel amb què actuaven molts ciutadans per evitar aldarulls greus. Així, per primera vegada en el si d’una manifestació es podien observar fortes discrepàncies entre els participants, entre aquells que intensificaven la protesta amb el llançament de llaunes, vidres, pintura i els que intentaven aturar-les. No en va, ahir Ciutadans, abans que s’iniciessin les mobilitzacions, ja va registrar una querella contra tot el govern de Torra –l’havia anunciat dimecres, però no la va formalitzat fins ahir– abans fins i tot que succeís cap disturbi perquè, al seu entendre, la Generalitat tenia “obligacions” que ha incomplert davant “informació certa i verídica de delictes que es cometrien”. La líder de la formació taronja acompanyada pel president Albert Rivera al Parlament no descartava ampliar la querella amb els últims esdeveniments que, apuntava, es produirien al final de la jornada.
Però no hi va haver incidents greus, i sí que es va viure un nova jornada excepcional amb un acte, el Consell de Ministres, que no es va inscriure en la “normalitat” que de forma reiterada defensaven fonts de La Moncloa davant dels periodistes congregats a la planta baixa de la Llotja mentre a la part noble de dalt els ministres aprovaven les dues mesures estel·lars: un increment d’un 22% del salari mínim interprofessional fins a situar-lo en els 900 euros i una puja salarial d’un 2,25% per als dos milions de treballadors públics de les administracions estatals, autonòmiques i locals que s’aplicarà a partir de l’1 de gener, quantitats que no dependran de l’aprovació dels comptes.
Mesures simbòliques
Amb aquestes mesures ja anunciades amb anterioritat a l’acte de Barcelona, el Consell de Ministres mostrava la seva cara més social per seguidament picar l’ullet a la societat catalana amb dues propostes de caire simbòlic que van ser rebudes primer amb sorpresa i després amb certa fredor i un fort escepticisme tant per part de la ciutadania que ahir es va manifestar al carrer com pel govern català.
La primera va sobrevolar com un rumor tan bon punt s’iniciava el Consell de Ministres: l’aeroport del Prat passava a denominar-se aeroport Josep Tarradellas, “el primer president en democràcia”, confirmava més tard la ministra Celaá tot admetent que la decisió tenia el vistiplau de la família i només s’havia “notificat” a la Generalitat i als ajuntaments.
Però no va ser Tarradellas l’únic expresident de la Generalitat al qual el govern de Sánchez ahir atorgava protagonisme. Encara no s’havia acabat el Consell de Ministres que una altra filtració irrompia de forma poc clara en l’ambient. S’apuntava una anul·lació del judici contra Companys que, finalment, però, només va quedar concretada en una declaració política a través de la qual el Consell de Ministre reconeixia el rebuig al consell de guerra que el 1940 va ordenar l’afusellament del president de la Generalitat, i assumia la reparació i la restitució de la seva figura. La ministra Meritxell Batet assenyalava que perquè l’anul·lació fos efectiva jurídicament requeria una nova llei que a hores d’ara ja s’està tramitant al Congrés dels Diputats i que, en el cas de ser aprovada, implicaria, llavors sí, l’anul·lació amb efectes jurídics de la causa contra Companys.
Espera de deu anys
El següent paquet de mesures que va aprovar el Consell de Ministres amb l’ull posat en Catalunya té a veure amb infraestructures. Concretament amb obres de millora i conservació de carreteres que s’esperen des de fa deu anys. Algunes d’aquestes actuacions es faran a les carreteres entre Tarragona i Montblanc, Tordera i Maçanet i, finalment, a l’AP-7 al Baix Llobregat, al tram de Castellbisbal.
La portaveu del govern català, Elsa Artadi, després de conèixer els acords de govern va carregar durament contra la decisió del president Sánchez, i va acusar-lo de provocar un desplegament de mesures de seguretat amb forts “inconvenients” per a la ciutadania a canvi només d’anuncis que, al seu parer, només són “estètics”, criticava la portaveu del govern català.
Sánchez, satisfet
La valoració de la portaveu Elsa Artadi no va coincidir gens amb la del president Sánchez, que per boca de la seva portaveu va reiterar que la reunió d’ahir amb el president Torra havia estat “molt positiva” i, el que era més important, permetia assegurar la via de diàleg en el futur amb la cita del gener. “És l’única forma de “canalitzar políticament les relacions amb Catalunya i la sortida del conflicte”, assegurava la portaveu i ministra d’Educació després del Consell de Ministres.
Constitució i Estatut
Sí que la ministra va voler recalcar i recordar, després que ahir en el document de mínims acordat entre els dos govern no es fes explícita la paraula Constitució i només s’apel·lés a la “seguretat jurídica”, la qual cosa va provocar exacerbades crítiques del PP i Ciutadans, que precisament la seguretat jurídica “no existeix sense el respecte a l’ordenament jurídic que conformen el text constitucional, els estatuts d’autonomia i la resta de lleis i normes”. No existeix cap altra recepta, “ni discursos emocionals ni aplicació perpètua del 155”, afegia en un clar retret al líder del PP, Pablo Casado, i al de Ciutadans, Albert Rivera, que estan demanant un 155 “perpetu”, una sol·licitud que no dona resposta política al problema català i amaga un “afany de recentralització” de les competències de Catalunya, va lamentar.
