“Probablement, Catalunya en Comú té dues ànimes”

No ho crec. Hi ha elements de fons. El projecte dels comuns és complex d’entendre, perquè, més que un partit, és una realitat política, és una resposta a una realitat política que vivia el país. Fins i tot hi ha gent dels comuns que no sap que és un projecte. El fet que sigui un projecte et permet avaluar-lo. He arribat a la conclusió que l’eina que representa Catalunya en Comú no ha arribat a representar el projecte pel qual va néixer. Després de deu anys de crisi econòmica, social, nacional i de confiança, quan se surti del túnel cal saber que el paisatge que veurem serà totalment diferent. Se surt en termes de construcció d’una nova època. Això implica regeneració de persones, maneres de fer, partits, solucions polítiques. Els comuns tenen més a veure amb això que amb la creació d’un partit polític. Quan vam veure que demogràficament, sociològicament, etc. hi havia aquest espai polític, perquè vam guanyar dos cops les eleccions generals, vam decidir crear Catalunya en Comú i, després, hi vam convidar partits. Un cop integrats, els partits ens van demanar temps en el desenvolupament de l’eina. Però ho vam fer tan a poc a poc que el 21-D vam obtenir uns resultats molt minsos. I alguns membres de la direcció vam arribar a la conclusió que havíem d’anar més de pressa i fer un pas endavant en la construcció del projecte si no volíem acabar desvirtuant-lo. En la renovació de la direcció, vam demanar als partits que fessin un pas enrere, però no ho van fer, i el resultat és que algun partit hi va guanyar més pes. Lamentablement, les dinàmiques i les posicions d’avui s’assemblen més a aquells partits. I la nova direcció va creure que jo no era la persona més adequada. Després de la renovació, ni el president, ni la portaveu ni el coordinador –que érem independents– ja no hi som.

La meva destitució no es va decidir en cap òrgan oficial del partit ni en cap reunió oficial del grup parlamentari. No crec que es donessin les garanties democràtiques i procedimentals de tot plegat. Té més a veure amb l’impuls de la plataforma Sobiranistes. La marxa de Domènech obre la caixa dels trons de certes dinàmiques subjacents.

Podria ser. Però quan aquest espai guanya les dues generals és perquè és fidel a uns valors determinats del país, com els valors plurals que representa Colau quan guanya a Barcelona. El projecte guanya quan s’assembla al seu país, on has d’estar a l’altura del sentiment sobiranista, de la modernització de l’agenda política i de la nova política que cal. Sortir del nou sobiranisme, la nova esquerra i la nova política et pot portar a un projecte sense capacitat guanyadora o de majories. La plataforma Sobiranistes vol ser fidel a aquests valors.

L’objectiu és redreçar el rumb perquè torni als valors originals. El diagnòstic de Sobiranistes és compartit per bona part de l’espai, però hi ha un sector que es resigna a les inèrcies de partits com ICV i, fins i tot, ens culpa de la realitat que diagnostiquem. Sent honest, en clau de territori això s’està vivint i, probablement, Catalunya en Comú té dues ànimes, una de més sobiranista i una altra que replica ICV. La sensació és que l’eina pot deixar de ser útil i l’espai es pot partir en dos. Ens podrem trobar ciutats on hi haurà dues candidatures sorgides dels comuns competint entre si.

La principal funció d’un projecte polític és ser útil. Hauria d’arremangar-se al màxim per tirar endavant uns pressupostos que retornin a la ciutadania l’esforç que ha fet durant anys.