El judici, a la televisió

Tothom podrà veure per televisió i en directe el judici contra els independentistes catalans a la sala penal del Tribunal Suprem, a Madrid. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) té els mitjans tècnics per realitzar-ho i el seu gabinet de comunicació ja ha confirmat que oferirà el senyal institucional a qualsevol mitjà de comunicació que el vulgui emetre en temps real o en diferit. El Punt Avui Televisió el retransmetrà en directe. La vista del 18 de desembre passat, en què es discutia la competència del Suprem, sense la presència dels divuit acusats, ja va ser retransmesa.

Tots els judicis se celebren en audiència pública. És a dir, pot entrar-hi tothom de públic si no hi ha cap excepció, com ara menors víctimes, la declaració dels quals s’acostuma a fer a porta tancada, segons el delicte. A mesura que ha avançat la tecnologia i l’interès mediàtic de certs casos, els tribunals han acceptat que s’emetin els judicis per televisió. Actualment, a Catalunya no totes les sales de vistes estan dotades per oferir el senyal institucional de televisió. Per exemple, a l’Audiència de Barcelona només estan dotades tres sales de les onze seccions penals, i al TSJC només n’hi ha una, amb càmeres. Per això, quan no hi ha càmeres instal·lades a les sales, l’oficina de comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ofereix el que en l’argot periodístic s’anomena un mut: uns minuts en què fotògrafs i càmeres de televisió prenen imatges de la vista i dels acusats. El senyal televisiu institucional, segons les responsables de l’oficina de comunicació, compleix dos objectius: garantir el principi de publicitat dels judicis i no pertorbar les sessions, ja que les càmeres funcionen per control remot i passen a ser com una part més del mobiliari de la sala de vistes. El canvi d’imatges s’executa des d’una taula de realització que està en una altra sala, i, per exemple, pot enfocar el tribunal quan a un testimoni que declara no se’l pot identificar.

A Catalunya, el primer judici mediàtic en què es va oferir senyal institucional va ser el del segrest de la farmacèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu. L’any 2002 es va fer el judici, amb uns 252 periodistes acreditats, indiquen fonts del TSJC. El cas de L’Oca de Banyoles, amb 21 morts a l’estany, que va aplegar 133 periodistes, molts d’ells francesos (nacionalitat de les víctimes), també va tenir senyal institucional.

El primer judici que es va poder veure en directe a les televisions va ser un cas corrupció política: el dels vestits de l’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps (PP), l’abril del 2013. Un tribunal popular va absoldre Camps de suborn impropi en acceptar roba d’un implicat en la trama Gürtel. Per qüestions tècniques, en el judici de Camps hi havia un decalatge de deu minuts. El va seguir l’Audiència de Palma, amb el cas Nóos, amb la infanta Cristina i el seu marit Iñaki Urdangarin a la banqueta dels acusats. Urdangarin ja compleix la condemna de 6 anys per malversació, prevaricació i tràfic d’influències a la presó de dones de Brieva (Àvila), en un mòdul especial i tot sol.

L’any passat, el judici al TSJC contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l’organització de la consulta del 9-N, també es va poder seguir en directe. Qui ho va decidir? Les dues professionals de l’oficina de comunicació van traslladar als tres magistrats que amb la gran expectació aixecada, amb 342 periodistes acreditats, seria bo oferir-los la connexió directa del judici. El tribunal –presidit per Jesús María Barrientos, president del TSJC– no hi va posar cap pega, sostenen. Més difícil va ser obtenir els mitjans tècnics. Indiquen que a darrera hora el Departament de Justícia els va comunicar que no podia fer la despesa del lloguer de tres càmeres i una taula de realització, i el CGPJ va fer portar les seves des de Madrid.