Lluís Puig protagonitza per sorpresa un acte a Perpinyà
L’exconseller de Cultura s’hi va plantar ahir a la tarda per presentar el Consell per la República en la primera compareixença pública d’un exiliat a l’Estat francès
Ja avança que hi haurà més visites
Petit cop d’efecte de l’exili català. L’exconseller de Cultura Lluís Puig, que viu a Brussel·les des de fa 14 mesos, va aparèixer ahir a la tarda per sorpresa a la presentació del Consell per la República que estava programada al Casal de Perpinyà, organitzada per l’ANC de la Catalunya del Nord. És el primer acte públic a l’Estat francès en què participa un dels membres del govern a l’exili, i és més significatiu encara tenint en compte que és en terres catalanes, i a pocs quilòmetres de la frontera amb l’Estat espanyol. Visiblement emocionat i amb llàgrimes als ulls, Puig va afirmar que la visita és una “forma d’intentar portar l’agraïment del president Puigdemont i de la resta del govern” a la Catalunya del Nord, territori de qui va voler reivindicar el paper que ha tingut al llarg del procés. No en va, per exemple, d’allà van sortir les urnes de l’1-O. Segons ell, la seva incursió ha estat “molt meditada” i feia temps que amb els altres companys a l’exili parlaven sobre la “necessitat de tornar a trepitjar terres catalanes”. “Ens devíem una visita”, afegia en la seva intervenció. L’exconseller Toni Comín, un dels responsables del Consell per la República juntament amb Puigdemont, va ser al vespre dels primers a destacar la notícia en un tuit. L’ANC havia anunciat la intervenció per videoconferència de Puig a Perpinyà, però molt poca gent sabia que hi aniria en persona, ja que s’havia guardat el secret. Segons l’agència ACN, l’exconseller de Cultura va arribar a la ciutat a primera hora del matí d’ahir provinent de Waterloo, en un viatge per carretera que va durar tota la nit.
Puig va admetre, davant la possibilitat d’una reacció de l’Estat francès, que no saben com pot actuar, però va recordar que tots els exiliats són “ciutadans europeus lliures”, que s’han presentat davant la justícia dels països en què es troben quan se’ls ha requerit i que, per tant, no esperen que hagi de passar res. “França és una república democràtica i té les seves maneres d’actuar. No hi ha en aquests moments cap reclamació en contra nostra”, subratllava. En aquest sentit, Puig va constatar que tots viatgen per Europa i per la resta del món “no per fer turisme” sinó per “seguir el procés lliure i democràtic”. Per això de fet ja va avançar que després d’aquesta “segurament” hi haurà noves aparicions.
El Consell, la prioritat
Durant l’acte de presentació, Puig va refermar que el seu compromís és ara centrar tots els esforços a “arrencar amb força el Consell per la República”, i que aquest és el principal objectiu per al 2019. En aquest sentit, parafrasejant l’exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí, recordava que “és l’única institució catalana no sotmesa a les urpes de l’Estat espanyol”, i per això volen que “hi sigui tothom”. La previsió és que en un termini d’onze mesos es pugui fer l’assemblea constituent i que “tothom pugui exercir el seu primer dret a vot” per triar els responsables. L’exconseller admetia que el procés “no té cap manual d’instruccions” perquè “no s’havia fet mai” i que, per tant, “ningú sap exactament què cal fer després de cada pas”. Amb tot, volen ser “plurals”, encara que això sovint comporta “una necessària lentitud per tal de remar i avançar per arrencar aquest tren amb prou velocitat perquè ningú quedi al marge”.
A l’acte també van parlar el professor nord-català Alà Baylac Ferrer i el responsable d’operacions del web Republicat Jaume Cabani, que detallava els aspectes més tècnics per registrar-se al Consell i avançava que estan treballant en una aplicació mòbil que permetrà fer votacions.
LES FRASES DE LLUÍS PUIG
Puigdemont, Puigneró i el zel de la gendarmeria francesa
Òscar palauEl 25 de gener farà sis mesos, just després que la justícia alemanya l’alliberés del tot, que Carles Puigdemont va comparèixer davant la premsa a Berlín i va declarar: “No sé si trigaré vint anys a trepitjar sòl espanyol, però no trigaré vint anys a trepitjar sòl català.” El president a l’exili aclaria que ho deia perquè, un cop retirada l’euroordre del jutge Llarena, ja era ben lliure d’anar quan volgués a la Catalunya del Nord, per exemple. Arran d’això es va especular molt en les setmanes següents sobre la possible presència de Puigdemont a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Tanta va ser la psicosi, de fet, que la gendarmeria va confondre els noms quan s’hi va anunciar la visita del conseller Puigneró, i no contenta de trucar a la direcció per certificar si l’expresident hi anava, després s’hi va presentar in situ a comprovar que no hi era. Una anècdota que reflecteix tanmateix el zel de l’administració francesa amb el procés i que també explica les reserves dels exiliats a posar els peus a l’estat veí. Puig ho devia sospesar bé abans d’aparèixer a Perpinyà ahir, en un gest de valentia que serveix per tornar a posar en relleu el valor, almenys moral, de la feina dels exiliats. Com deia ell, de fet, ningú els pot fer res, i segurament vindran més visites, tret que el Suprem reactivi a corre-cuita l’euroordre, com ja li va passar a Puigdemont al març quan era a Finlàndia. Per si de cas ahir va marxar abans que es fes pública la visita. Fan bé de no fiar-se’n...
