Política

Arxiven les querelles contra el cos dels Mossos per suposat espionatge

Un jutge afirma que les investigacions a polítics i advocats, documentació que s’anava a cremar, van ser per “protegir l’ordre públic”

Descarta un motiu polític

El titular del jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, el magistrat Emili Vilà Mayo, ha arxivat les distintes querelles i denúncies que hi havia contra el cos dels Mossos d’Esquadra, al qual acusaven d’investigar persones contràries a la independència, per motius polítics, ara descartat. La documentació sobre aquestes investigacions va ser intervinguda per la policia espanyola, quan l’anaven a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, en un procés que és habitual.

La magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela va autoritzar, el 26 d’octubre del 2017, que es comissés la documentació als Mossos sota la sospita que es volien destruir proves sobre l’actuació de l’1-O. Una falsa acusació que també exposarà la defensa del major Josep Lluís Trapero i de l’anterior cúpula dels Mossos en el judici que es farà aquest any a Madrid. L’advocat José María Fuster-Fabra ja va anunciar ahir que han presentat recurs contra l’arxivament.

En la resolució, coneguda ahir, el magistrat de Barcelona exposa que “en un moment social d’especial vulnerabilitat”, els Mossos van dur una investigació que “afectava persones de diferent orientació sociopolítica”. Hi afegeix que “totes buscaven el màxim d’informació sobre l’actuació de persones que per la seva significació social pogués derivar en incidents, amb afectació de l’ordre públic, o poguessin ser víctimes d’aquests incidents”.

El jutge precisa que el llavors responsable de la Comissaria General d’Informació, el comissari Manel Castellví, va donar detalls de totes les actuacions, i que quan la informació no era rellevant, cessava la investigació, i si es continuava era amb peticions d’autoritzacions a la fiscalia o al jutjat.

Pel jutge, aquestes investigacions “van afectar la intimitat dels investigats” però estan emparades per la llei per “protegir l’ordre públic”. Alhora sosté que no es van intervenir comunicacions ni es van usar càmeres de videovigilància. “No hi va haver cap desviació de poder i ningú va al·legar un ús per a fins polítics”, clou el magistrat. Per això dona carpetada a les acusacions de malversació de fons i contra la intimitat de les persones.

La direcció general de la policia i la prefectura dels Mossos d’Esquadra van emetre ahir un comunicat en què asseguren: “S’ha mantingut sempre que tots els procediments per part del cos s’han basat només en criteris policials, negant de manera taxativa qualsevol tipus de motivació política.” L’acció de la policia espanyola va generar una forta polèmica, pocs dies abans d’aplicar-se el 155.

LA DATA

26.10.17
El dia que els Mossos van ser aturats per la policia espanyola, que els va agafar els papers que volien cremar.

LA FRASE

Van afectar la seva intimitat però no va incloure intervencions de comunicacions ni videovigilància
Emili Vilà Mayo
magistrat instrucc. 22 barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’alcalde de Sabadell, primer imputat per la cessió de locals per l’1-O

Sabadell

Toc d’ERC i Podem a Sánchez, que perd el decret del lloguer

madrid

May s’hi juga la unitat del país

Londres

La CUP, CExF, MES, Som Alternativa i La Forja, junts a Figueres

FIGUERES
L’APUNT

Els kurds, un poble abandonat

El recurs de Puigdemont reobre la ferida amb ERC

barcelona

Merkel i Macron perpetuen l’eix francoalemany en temps de feblesa a la UE

Berlín

Cunillera justifica les detencions per les protestes de l’1-O a Girona

barcelona

Bolsonaro vaticina que “l’esquerra no prevaldrà”

DAVOS