Jordi Pina: “Aquest és un judici contra les urnes, la democràcia i els drets elementals”
L’advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez presenta l’escrit de defensa, on rebutja els arguments de les acusacions i demana l’absolució dels acusats
Assegura que tots tres estan “ferms” i no s’avergonyeixen d’haver intentant donar veu a la ciutadania
“Aquest és un judici contra les urnes, la democràcia i els drets elementals dels ciutadans d’un país que pretén ser demòcrata i occidental”.
Així ha valorat la causa contra el referèndum de l’1 d’octubre Jordi Pina, l’advocat dels consellers Jordi Turull i Josep Rull i de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. Pina, que aquest dimarts ha presentat els escrits de defensa, ha asseverat que els fets dels quals s’acusa els tres dirigents independentistes “no són constitutius de cap delicte penal” i ha avançat que en demanaran l’absolució.
En una roda de premsa on ha exposat les línies mestres de la defensa, l’advocat ha avançat que les seves conclusions provisionals són una esmena a la totalitat dels escrits d’acusació.
Pina ha apuntat que el judici serà polític i la defensa també tindrà un fort contingut polític. I és que segons ha dit el mateix advocat, a les conclusions provisionals busquen “explicar a la premsa, al tribunal i als ciutadans” que els fets que es van produir fins al 27 d’octubre de 2017 “són fruit del desenvolupament de circumstàncies al país que han portat uns homes i dones a determinar que la voluntat del poble era arribar a un referèndum per decidir el dret d’autodeterminació de Catalunya”. De fet, ha reconegut que fins que no va començar a escriure els arguments de la defensa “no era conscient” de la velocitat amb que s’han produït els esdeveniments al país d’ençà de la sentència contra l’Estatut.
El lletrat també ha volgut subratllar que els seus representats estan “ferms” i les seves “idees independentistes estan intactes”. “No s’avergonyeixen de res”, ha assegurat.
L’advocat ha remarcat que “posar veu a la ciutadania, posar unes urnes al servei de la ciutadania, mai pot ser motiu d’empresonament” i s’ha mostrat confiat que el Tribunal Suprem (TS) “entengui que el que expliquem és motiu per dictar una sentència absolutòria”.
D’altra banda, ha confirmat que la defensa ha demanat el testimoni del rei Felip VI, l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i el president Carles Puigdemont.
Pina ha justificat que quan a algú li demanen tants anys de presó “té el dret a fer venir qualsevol persona. I no hi ha d’haver privilegis”. No obstant això, ha admès que el rei està “exempt” de comparèixer al tribunal, i per aquest motiu, han posat com a alternativa la declaració cap de la Casa Reial. Pel que fa a Rajoy, ha opinat que l’ex-primer ministre espanyol “ha d’explicar moltes coses i és legítim que meus clients puguin tenir resposta”
Finalment, ha assenyalat que aquest judici “no es pot entendre” sense la declaració de Puigdemont i és per això que han demanat que ho faci “per videoconferència des dels jutjats de Bèlgica”.
El lletrat ha avisat que si el Suprem no admet el testimoni del president denunciarà davant la justícia europea que “s’ha privat accés a un testimoni cabdal”. “I no perquè ho diu jo, sinó perquè ho va dir el mateix Llarena en el seu moment”, ha reblat.
Pina ha avançat que una de les proves que aportaran serà una memòria digital amb més de sis hores d’imatges de l’1-O per contraposar-les a les de l’informe de la Guàrdia Civil que vol demostrar que hi va haver violència en la jornada del referèndum. L’advocat ha ironitzat que té moltes ganes “d’ensenyar-li a l’autor de l’informe policial totes les imatges de l’1-O”.
Caps de turc
La defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez nega els delictes de rebel·lió i sedició en els escrits presentats davant del Tribunal Suprem.
“Curiosa rebel·lió o sedició aquesta en la qual els ciutadans presumptament rebels o sediciosos, brandant com a major arma un simple paper per dipositar en una urna, a l’acabar la votació tornen pacíficament a casa seva”, assenyala l’escrit. L’advocat afegeix que aquesta és la “primera rebel·lió de la història de la humanitat que té caps principals però no mers participants”, i per això es pregunta si “es pot imaginar un tumult format només per nou persones”. Les defenses creuen que s’està buscant “escarmentar líders polítics pacífics simplement perquè no es comparteixen les seves idees”.
En la roda de premsa, Pina ha posat com a exemple que milers de ciutadans van sortir al carrers indignats el 20 de setembre de 2017 però “s’han agafat dos caps de turc perquè no poden empresonar tots els manifestants”.
