Política

Forcadell creu que se la “criminalitza” per haver presidit l’ANC

La defensa de l’expresidenta del Parlament assegura en l’escrit presentat davant el TS que la seva conducta “es va adequar en tot moment” al Reglament

Remarca que “no va organitzar, ni promoure ni convocar cap acte”

La defensa de l’expresidenta del Parlament, exercida per l’advocada Olga Arderiu, assegura en l’escrit presentat davant del Tribunal Suprem que la conducta de la seva representada “es va adequar en tot moment” al Reglament del Parlament i que la Mesa no podia decidir sobre el contingut de l’activitat legislativa. En l’escrit, la defensa remarca que Forcadell “no va organitzar, ni promoure ni convocar cap acte” i que no participava en la presa de decisions del Govern. A més, assenyala la diferència amb la resta de la Mesa, que finalment seran jutjats pel TSJC, i ho atribueix a un “intent de criminalitzar” Forcadell “exclusivament per haver estat president de l’ANC”. Forcadell demana declarar en català durant el judici.

En dos escrits de defensa que sumen unes 240 pàgines, l’advocada sosté que no se l’hauria d’acusat de rebel·lió i sedició, ja que la seva actuació “no es diferencia en absolut de la de la resta de membres de la Mesa”. L’advocada remarca que haver presidit l’ANC no és constitutiu dels delictes que se li imputen i que “totes” les mobilitzacions convocades per l’ANC mentre Forcadell la va presidir van ser “exclusivament pacífiques”.

L’escrit de Forcadell inicia el seu relat en el debat sobre l’Estatut i en la “judicialització de la política i la politització de la justícia” que al seu entendre va suposar, amb modificacions dins del Tribunal Constitucional (TC), en el moment de debatre el recurs presentat pel PP, que van afectar la “independència i imparcialitat” del tribunal. La defensa considera que la resolució del TC del 2010 “va ser el producte d’un activisme judicial en el que el criteri polític es va sobreposar al criteri judicial fent una ideològica interpretació” del contingut de la Constitució “basat en un centralisme durament unitari per imposar un determinat model d’Estat”.

La defensa de Forcadell veu en la sentència del 2010 “l’antecedent inicial de l’ús dels òrgans judicial i del TC per imposar un model polític d’estat determinat” i “negar mitjançant resolucions judicials qualsevol opció d’introduir canvis”.

El TC, “actor polític”

En l’escrit, també s’argumenta que, en les eleccions al Parlament del 2012, “el 80% dels representants” defensaven el dret a decidir, però que el govern espanyol no va acceptar “iniciar un diàleg en termes polítics”, sinó que va optar per “judicialitzar qualsevol tipus de postura política” contrària als postulats del PP. També denuncia que es va habilitar el TC com un “actor polític en el conflicte català”, modificant la seva doctrina “per adaptar-la a les iniciatives iniciades pel Parlament” i “sota un principi d’oportunitat política”. De fet, denuncia que el govern espanyol va decidir “substituir la negociació política” per la “judicialització” i “repressió” de les iniciatives polítiques del Parlament i el Govern.

La defensa recorda resolucions aprovades pels parlaments català i basc, algunes d’elles als anys 80, a favor del dret a l’autodeterminació, i per això sosté que el Constitucional ha modificat la seva doctrina. Tot citant diverses decisions del TC, com ara amb el 9-N, Arderiu conclou que el tribunal “es coordinava per actuar de manera sincronitzada amb el govern estatal del PP”, fet que demostra la seva “falta d’independència”.

Arderiu també recorda un discurs del president del CGPJ, Carlos Lesmes, del setembre del 2017, per afirmar que els tribunals han “avantposat” la unitat d’Espanya a “altres principis i valors superiors que formen i vertebren la pròpia democràcia”, i que això ha justificat “la vulneració dels drets fonamentals” de Forcadell.

“Vulneració de la inviolabilitat parlamentària”

La defensa considera que els “requeriments insòlits” del TC als membres de la Mesa van comportar “una prohibició en relació a la capacitat de debat parlamentari dels diputats”, “conculcant el dret fonamental dels representants polítics vinculats a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica”. “El TC decidia sobre què es podia i què no es podia debatre”, afegeix, “en una actuació absolutament impròpia de l’Estat”. A més, també considera que es vulnerava “la garantia de la inviolabilitat parlamentària”.

Arderiu afegeix que són els grups parlamentaris i el Govern els qui tenen la titularitat de la “iniciativa legislativa”, de manera que ni la Mesa ni la presidenta “poden ni presentar ni decidir sobre el contingut de l’activitat legislativa”, essent la Junta de Portaveus qui defineix l’ordre del dia i el contingut dels debats parlamentaris.

A més, destaca que les funcions de la Mesa “s’exerceixen sempre de manera reglada, sense que es pugui actuar sota criteris d’oportunitat”. “Les facultats dels membres de la Mesa s’han exercit sempre per possibilitar que es faci el debat parlamentari propi de la tramitació d’iniciatives legislatives”, afegeix. Així, conclou que Forcadell “sempre va optar” per complir “amb la seva obligació de preservar els drets a la llibertat d’expressió i representació política dels diputats, així com al seu deure de facilitar el debat polític en l’àmbit parlamentari”. També assenyala que Forcadell no va tenir mai “vot decisori” per l’admissió a tràmit de les propostes.

La defensa cita doctrina del TC que ha determinat que “la potestat qualificadora de les meses ha de cenyir-se a una mera comprovació dels requisits formals dels escrits i documents que s’han d’admetre a tràmit”, i assenyala que la Mesa no pot fer de “filtre” ni “impedir el debat legislatiu”, perquè s’estaria “limitant el dret de participació política”.

“No va organitzar ni promoure ni convocar cap acte”

Com a presidenta del Parlament, la defensa remarca que “mai va participar” en la presa de decisions del Govern, tampoc la de convocar el referèndum de l’1-O, ni en la seva “direcció, promoció, preparació i/o execució”. L’advocada defensa que Forcadell “no va organitzar ni promoure ni convocar cap acte” i que tampoc va fer cap crida a “mobilitzacions violentes ni no violentes” un cop va deixar l’ANC per presidir el Parlament.

Arderiu carrega contra l’acusació per “tergiversar els fets” en els seus escrits, “introduint de manera reiterada aspectes manifestament falsos”. Així, nega que Forcadell participés “de cap manera en provocar que hi hagués violència, donat que, a més, no n’hi va haver”. De fet, assegura que Forcadell “abandonaria les seves idees” abans que permetre cap acte violent. Per aquests motius, nega que hi hagi el delicte de rebel·lió, ja que “no es descriu cap alçament violent i públic”.

Puigdemont, Rovira i càrrecs del Parlament com a testimonis

En l’apartat de sol·licitud de proves i testimonis de l’extens escrit, la defensa de Forcadell demana, entre altres, Carles Puigdemont, els expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert, els exmembres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, que seran jutjats al TSJC, diversos lletrats de la cambra catalana, la secretària general d’ERC Marta Rovira.

També sol·licita la traducció del català al castellà de mig centenar de documents, així com de nombroses proves i diligències policials i judicials, notícies periodístiques, i documents d’organismes oficials catalans, perquè els magistrats els comprenguin millor tot i que la llei no ho exigeix.

Per últim, també impugna diverses proves sol·licitades per les acusacions, sobretot documentals, així com atestats de la Guàrdia Civil signats pel tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Barcelona, pels seus tuits contra el procés sobiranista. També demana retirar com a prova pericial un informe d’investigadors de la Guàrdia Civil, diversos vídeos aportats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Poble Lliure s’incorpora a l’executiva del Consell per la República i participa en la primera reunió a Waterloo

Waterloo

Lorena Roldán substituirà Inés Arrimadas al capdavant de Cs a Catalunya

Barcelona

Torra: “Si renunciem a la nostra llibertat Catalunya deixarà de tenir rostre”

Ulldecona

Arrimadas, cap de llista de Cs per Barcelona: “Em deixaré la pell perquè Rivera sigui president d’Espanya”

Madrid

Mas, sobre el judici de l’1-O: “Em sento directament corresponsable”

Barcelona

Arrimadas salta a Madrid fent una escala a Waterloo

madrid

El dia dels cotxes danyats

Barcelona

Violència i tensió a Veneçuela

Buenos Aires

El POUM de Blanes preveu doblar el nombre de places d’hotel

blanes