Política

Puigdemont durà la retirada de la delegació de vot a Estrasburg

Presenta un recurs d’empara contra Torrent i la mesa del Parlament per la retirada acordada a instància de la justícia espanyola

JxCat ho atribueix a una qüestió tècnica perquè primer ha de passar pel TC

El president a l’exili Carles Puigdemont està disposat a arribar fins al Tribunal d’Estrasburg pel que fa a la retirada de la delegació de vot que, a instàncies de la justícia espanyola, va decidir el Parlament –amb el suport d’ERC i PSC–, en el sentit de no comptabilitzar el vot dels diputats suspesos que no havien designat un substitut. Perquè la causa arribi fins a l’alt tribunal europeu, l’expresident de la Generalitat ha presentat un recurs d’empara de 48 planes al Tribunal Constitucional contra el president del Parlament, Roger Torrent, i la mesa de la cambra. Puigdemont qüestiona la resolució de la mesa perquè, entén, va vulnerar el seu dret fonamental de participació política, recollit a la Constitució espanyola. A l’escrit recorda que abans que la mesa li retirés la possibilitat de delegar el vot, l’hi havia concedit en diverses ocasions, algunes de les quals recorregudes davant del TC –i pendents de resolució– i altres que no van ser qüestionades per cap dels actors en joc. A més, recorda que el 2 d’octubre el ple va votar per majoria absoluta no suspendre’l com a diputat. Puigdemont subratlla que aquesta resolució tampoc va ser impugnada davant del TC, i que, per això, el 4 d’octubre ell va ratificar la voluntat de delegar el vot, en aquest cas en la persona del diputat Albert Batet, diputat que havia triat mesos abans. El 9 d’octubre, en canvi, la mesa va acordar “de manera arbitrària” deixar sense efecte aquesta delegació de vot i va convidar els diputats afectats per aquesta decisió a designar un diputat per a l’exercici dels seus drets parlamentaris. És a dir, es canviava la delegació del vot per aquesta designació, un exercici semàntic que en aquell moment va ser objecte de gran polèmica. A parer de Puigdemont, aquest acord “viola” el dret fonamental de la participació política, i és per això que hi ha presentat recurs davant del TC. El portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Eduard Pujol, va afirmar en una entrevista al vespre al 3/24 que la decisió de Puigdemont de presentar recurs respon “a una qüestió tècnica necessària per a la seva defensa”, per la qual cosa va treure importància a la lectura que suposi un enfrontament entre l’expresident, el seu mateix grup parlamentari o ERC. Per JxCat aquest recurs és “imprescindible” perquè Puigdemont pugui prosseguir el recorregut legal contra el jutge Llarena als tribunals internacionals. Des d’ERC, es va declarar que respecta la decisió de Puigdemont.

D’altra banda, el TC ha admès a tràmit el recurs presentat per l’expresident contra la interlocutòria dictada pel TS que ordenava la suspensió automàtica. Aquella resolució, de fet, el va suspendre com a diputat a ell i a quatre processats més que mantenien l’acta del Parlament. Aquesta resolució va ser dictada pel jutge Llarena el 9 de juliol. Sobre la petició de Puigdemont de suspendre la resolució, el TC no hi aprecia una “urgència excepcional”, però dona tres dies per fer al·legacions. El TC ha admès a tràmit el recurs d’empara perquè hi concorre “una especial transcendència constitucional, ja que planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental” sobre el qual el tribunal no té doctrina.

L’expresident no renuncia a ser eurodiputat

acn

Puigdemont no es descarta encara com a candidat per a les eleccions europees. “Jo em vaig oferir com a número 2 d’una candidatura unitària. Per tant, si vaig dir això és perquè ja no em descartava.” En la recta final abans de la configuració de les llistes electorals tant per als comicis locals com per als europeus, Junts per Catalunya, amb la presència del president Quim Torra, es va reunir ahir a Brussel·les per continuar l’intens debat sobre candidats i aliances. El missatge era que encara no hi ha res fora de la taula.

Si bé encara no estan definides les llistes, Puigdemont va remarcar ahir que la seva formació ha de “comptar” amb l’exconseller a la presó Jordi Turull, que es va oferir per concórrer a les eleccions europees. Tot i això, no va voler confirmar el nom de Bea Talegón com a possible candidata. “Encara sortiran més noms”, va avançar amb referència a les travesses sobre els fitxatges.Pel que fa a la fórmula de partits i aliances amb altres formacions de l’Estat espanyol, Puigdemont reserva la seva estratègia fins a la presentació de la Crida, però va reivindicar la “voluntat d’articular una candidatura tan unitària com es pugui”. Així, segons ell, a partir del congrés fundacional d’aquesta plataforma, el dia 26 de gener, “s’hauran de prendre decisions” sobre com es concreten noms i pactes. Ara bé, va deixar en mans del PDeCAT el futur de la coalició amb els nacionalistes bascos. “L’únic que pot parlar d’acords que s’han subscrit és el PDeCAT”, va dir ahir.

Tot i no excloure l’opció de la candidatura europea, Puigdemont tampoc renuncia encara a la possibilitat de tornar a ser investit president de la Generalitat. Quan li van preguntar sobre les declaracions del president del Parlament, Roger Torrent, amb relació a l’escenari d’una investidura, Puigdemont va assegurar que, si la cambra catalana el volgués investir, seria president “amb tota l’efectivitat que té això”. “El problema no és aquest, és si hi ha o no la voluntat de fer-ho”, va concloure. Per la seva banda, el president Quim Torra va remarcar que tant per a ell com per a JxCat la investidura de Puigdemont continua sent “un dels objectius” de la legislatura. “No hem sortit mai d’aquest principi”, hi afegia Torra.Quan falten molt poques setmanes per a l’inici del judici a l’1-O, JxCat també ultima la seva estratègia política per afrontar el pes d’aquesta causa. Puigdemont creu que és “l’oportunitat de desemmascarar tota la construcció fal·laç d’uns crims que no s’han comès” i es va mostrar disposat a estendre la denúncia “arreu del món”. “El judici no va de rebel·lió, ni de cap ni un dels delictes de què se’ls acusen”, va criticar el president. Per contra, Puigdemont va denunciar ahir un cop més que el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes no només els afecta a ells, sinó “als milions de persones que van sortir a votar i que van ser agredides per la policia”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
NÚRIA MARÍN
ALCALDESSA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

“No hi ha cap altra opció que el diàleg, parlar no és cap delicte”

barcelona

Torra insta la comunitat internacional a recollir el clam

barcelona

Una vicepresidenta de l’eurocambra critica el vet

BARCELONA

Un mur humà a la Gran Via

BARCELONA

De la senyera a l’estelada

barcelona
la crònica

Amer fa el buit a Ciutadans

Creix el cost de la plaça de l’Estació de Figueres

FIGUERES

ERC aspira a fer 170 llistes locals el 26-M a tota la demarcació

GIRONA

A Europa, s’hi entra pagant

Brussel·les