El país vol més drets humans
Els impulsors del pla que vol marcar les futures polítiques a Catalunya es proposen combatre el neofeixisme i insten a conquerir drets “més enllà de les lleis”
Ahir es va presentar la diagnosi i ara es crearan àgores de debat
El pla pretén desenvolupar els 27 grans drets que ha identificat
Contra el reviscolament de les idees feixistes, més drets humans. És la recepta i alhora la justificació de l’oportunitat que van donar ahir, en la seva presentació en un acte a les Drassanes de Barcelona, els impulsors del pla de drets humans de Catalunya, un document pioner que ara iniciarà la fase de participació al territori per tal que es pugui culminar a l’estiu. “Els drets es conquereixen, i cal aconseguir-los més enllà de les lleis”, proclamava Rafael Ribó, síndic de greuges i president de l’Estructura de Drets Humans, un conglomerat de personalitats i entitats socials creat el 2017, arran de l’encàrrec del consell executiu per tirar endavant el document.
“S’ha acabat, això de proclamar drets sense lligar-los a una obligació”, remarcava el vicepresident i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia. A tal fi, de fet, el document final es pensa presentar al setembre al govern i al Parlament per tal que el tinguin present a l’hora de dissenyar les seves polítiques, tasca en què Ribó ja avisava que tindran “un seguiment i un balanç constants” des de l’Estructura de Drets Humans. “Fiscalitzarem l’administració fins que compleixi totes les mesures”, subratllava Bondia, que explicava que el pla no només està pensat per sancionar, sinó també per prevenir violacions de drets humans. La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ho escoltava ja ahir des de la primera fila, que compartia amb els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach. També en prenia nota des de darrere seu Lluís Llach, president del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, que està a punt de presentar el seu propi pla de treball.
Fòrums al territori
El pas següent de l’Estructura serà precisament ara la creació d’àgores i fòrums de debat al territori (les actrius Emma Vilarasau i Ariadna Gil, i l’entrenador de futbol Pep Guardiola, hi feien una crida en un vídeo inicial) que permetin “la multiplicació de molts actes en cercles concèntrics arreu de Catalunya”, hi afegia Ribó. Laia Serra, advocada especialitzada en delictes d’odi i llibertat d’expressió, destacava que el debat que es generarà ha de fer “créixer” el país, i lamentava l’avenç dels discursos d’extrema dreta, que pretenen buidar de contingut molts d’aquests drets. “Catalunya no només s’hauria de reivindicar des de la seva història, sinó també per uns valors i uns estàndards de qualitat democràtica”, proclamava.
Com a punt de partida del pla, diversos especialistes en els seus àmbits van desgranar ahir una petita diagnosi sobre com estan ara mateix els 27 drets humans identificats que cal desenvolupar, que s’han agrupat en cinc eixos, segons es relacionin amb la democràcia igualitària, plural, participativa, paritària o garantista. L’exdiputat cupaire David Fernàndez, així, va defensar el dret a la participació política, i va lamentar que “els inquisidors dels drets sempre es posen contra l’espai públic”. La filòsofa Marina Garcés va reivindicar que la relació amb la cultura “no és un dret accessori”, sinó indispensable per a l’existència de tots els altres. L’activista per la pau Arcadi Oliveres va lamentar la desigualtat en la distribució de la riquesa, i que l’estat del benestar és “precari”. Pel seu cantó, l’exsecretària d’Habitatge Carme Trilla lamentava que, tot i figurar en l’Estatut i en la Constitució, el dret a l’habitatge “no està garantit”, i que cal “un gir radical” en les polítiques, ja que Catalunya té un dels parcs públics d’habitatge més petits d’Europa.
També es van reivindicar els drets dels infants i adolescents, els de les persones amb discapacitat i el dret a la salut i a triar com es vol “viure i morir en un món més igualitari”, segons Marc Antoni Broggi, del Comitè de Bioètica de Catalunya. Va tancar la presentació la defensa dels drets de les dones “a viure sense por”, segons la periodista Ana Bernal, que lloava que s’inclogui en el pla com a “mur de contenció contra un odi creixent”.
Vintró defensa el dret a decidir dins de la Constitució
Un dels drets que es van reivindicar ahir va ser el dret a l’autogovern, que, segons el catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró, “concorda” amb el dret a l’autodeterminació definit en diversos tractats internacionals. Segons Vintró, el dret a l’autogovern es va exercir el 1979 i el 2006, quan es va votar un Estatut, i el 2013 va fer un pas més quan el Parlament va dir que volia un referèndum per exercir el “dret a decidir” sobre la independència, una denominació que Vintró creu que té el camí més obert i és més pròpia d’estats on hi ha col·lectius amb reivindicacions nacionals fortes, ja que veu “més difícil” que el dret a l’autodeterminació com a tal sigui reconegut en supòsits més enllà dels colonials.
El catedràtic, de fet, creu que ja s’han donat “supòsits de gran rellevància” a Escòcia i al Quebec d’aplicació del dret a decidir, i fins i tot subratllava que el TC va sentenciar que és “legítim” reclamar-lo dins l’ordenament jurídic espanyol, per bé que no es pot exercir sense una reforma constitucional. Vintró, en tot cas, subratllava que “no hi ha cap prohibició expressa en la Constitució” sobre la celebració d’un “referèndum consultiu”, ja que, com al Quebec i a Escòcia, es fonamenta en altres drets fonamentals recollits en la Constitució com el principi democràtic, la llibertat d’expressió i la convocatòria de consultes. “Heus ací el repte”, concloïa.
