L’AN activa el judici als Mossos

L’Audiencia Nacional activa la recta final cap al judici a la cúpula dels Mossos d’Esquadra, acusats de rebel·lió per la manifestació del 20-S i el referèndum de l’1-O, després d’un mes i escaig d’aturada, amb la presentació dels escrits d’acusació per part de la fiscalia. La secció primera de la sala penal encarregada de jutjar els quatre acusats va fixar ahir que el proper 5 de febrer sigui la vista per debatre la seva competència per jutjar el delicte de rebel·lió, qüestió de previ pronunciament plantejada per Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, presentada a finals de novembre.

Tot i aquesta reactivació, la majoria de juristes consultats pronostiquen que el judici al major Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari general no s’iniciarà fins que gairebé hagi acabat el judici als independentistes catalans al Tribunal Suprem. És a dir, s’espera que la vista a l’Audiencia Nacional no comenci fins a l’abril o el maig vinent. Els juristes exposen que l’Audiencia no es pot arriscar que el Suprem (que és el màxim tribunal i que, al final, en recursos corregirà l’excés o la mancança) no vegi el delicte de rebel·lió per enlloc, com esperen totes les defenses, i ella sí.

Després de la vista del febrer, les defenses han de presentar els seus escrits, i al tribunal només li quedarà seleccionar els testimonis i les proves sol·licitades per les parts i posar data de judici. Però, com que l’Audiencia Nacional, a diferència del Suprem, sí que té força judicis i causes amb pres, que són prioritàries, podrà dissimular millor l’endarreriment de posar la data del judici als Mossos, mentre el que realment espera és que el Suprem estigui a les portes de dictar sentència als independentistes i que no l’enxampi amb el pas canviat, segons els juristes.

La data del 5 de febrer, a més, sembla que també serà l’escollida pel Suprem per iniciar el judici als impulsors del procés. El paper de la policia catalana el setembre i octubre del 2017 serà analitzat a fons en el judici, i fins i tot la majoria de defenses (com la del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i la de l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez) han demanat que el major Josep Lluís Trapero declari com a testimoni.

L’excap policial, apartat de les seves funcions als Mossos, va ser consultat i va acceptar donar explicacions al tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena. L’acusació popular exercida pel partit d’ultradreta Vox també sol·licita Trapero com a testimoni, mentre que la fiscalia, sorprenentment, el descarta. Amb tot, Trapero i tots els testimonis que finalment aprovi el Suprem, i que estiguin imputats per una causa relacionada amb l’1-O, tal com marca la llei tindran la dispensa de poder declarar com a encausats, i es podran negar a contestar preguntes si consideren que els pot afectar en el seu procés. Així ho podran fer els treballadors de la Generalitat, sol·licitats per la fiscalia com a testimonis i investigats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que cerca els organitzadors del referèndum d’autodeterminació.

Pel que fa a la competència de l’Audiencia Nacional, Alonso-Cuevillas –que també és advocat de l’expresident Carles Puigdemont– exposa en el seu escrit que aquest tribunal mai ha tingut la competència per jutjar el delicte de rebel·lió, tot exposant jurisprudència, a més de “la laberíntica” legislació en democràcia vers aquest tribunal. Hi afegeix que la instructora, la magistrada Carmen Lamela, ha instruït tota la causa per sedició i no ha estat fins a l’escrit d’acusació que la fiscalia ha canviat el delicte pel de rebel·lió, per tal de no contradir-se amb la causa del Suprem. Hi precisa també que cap dels fets de què s’acusa els Mossos ha passat a l’estranger, que seria un motiu per donar-li la competència.

Pel que fa a la competència del Suprem, el tribunal va desestimar ahir els recursos de súplica presentats pels lletrats de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull, a més de la de Carme Forcadell i de Santi Vila perquè enviï la causa a un tribunal català. També el de Vox, que volia els seus acusats derivats al TSJC, al Suprem. En la resolució, el magistrat Manuel Marchena replica al penalista Jordi Pina, que l’acusava de crear una competència ad hoc per quedar-se la causa contra els independentistes. El jutge assegura que la defensa comet un “doble error” en no considerar que en el delicte de rebel·lió “la comissió col·lectiva no implica que tots els acusats facin el mateix”, i que aquest delicte, com plantegen les acusacions “no és de simple activitat sinó de resultat tallat”. Amb tot, el president de la sala insisteix que el tribunal fins al final del judici no resoldrà si realment s’ha produït la rebel·lió.