Grups d’ultradreta han fet més de 320 atacs en dos anys
L’Oficina de Drets Civils i Polítics detecta una vintena de grups organitzats d’extrema dreta que actuen de manera coordinada a Catalunya
Atempten contra la llibertat ideològica dels ciutadans
L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) del govern va confirmar ahir l’existència d’una vintena de grups organitzats d’ultradreta que funcionen de manera coordinada a Catalunya amb l’objectiu d’atemptar contra la llibertat ideològica i d’expressió dels ciutadans, que haurien comès 328 agressions els últims dos anys a Catalunya. Aquestes són algunes de les dades que recull el primer balanç d’activitat de l’ODCP des que va ser creada el mes d’octubre per defensar els drets civils i polítics, independentment de la seva tendència i adscripció ideològica. L’estadística recull els atacs realitzats des del gener del 2017 fins a l’actualitat.
Així, l’ODCP ha detectat que aquests grups d’ultradreta s’organitzen de manera paramilitar i actuen en municipis de majoria social independentista, amb la voluntat d’intimidar la població i realitzar ocasionalment robatoris de material reivindicatiu a la via pública (estelades i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics, entre d’altres) o atacs en monuments i plaques commemoratives o de suport a la independència, i en seus d’entitats i cases particulars. Entre aquests grups hi hauria els anomenats Tabàrnia, GDR Cataluña, Democracia Unidad Española, Resistencia Alta Tabarnia i Legión Urbana, entre d’altres.
En una roda de premsa, el director de l’ODCP, organisme que depèn del Departament de la Vicepresidència i d’Economia de la Generalitat, Adam Majó, va explicar que aquests grups “estan molt ben organitzats i responen a la mateixa consigna”, i que actuen amb “formes paramilitars”, segons recull l’agència EFE.
“Busquen forçar enfrontaments i violència”, va indicar Majó, que va dir que, encara que representin “una minoria molt petita”, aquestes organitzacions d’ultradreta “no deixen de ser perilloses”.
La gran majoria dels atacs de l’ultradreta s’han produït a Barcelona, amb 267 casos registrats, mentre que Girona figura en segon lloc, amb 40 reclamacions, i Tarragona en suma 15. Lleida tanca la llista amb 6 atacs.
Ultradreta i cossos policials
Des de la posada en marxa de l’organisme, el juny de l’any passat, l’Oficina de Drets Civils i Polítics ha atès 30 reclamacions amb relació a incidents comesos per grups d’ultradreta (36,7% dels casos); reclamacions sobre drets de participació política (30,1%); vulneracions contra el dret a l’honor (6,6%), i protestes per les actuacions dels cossos i forces de seguretat (6,6%).
De fet, en la roda de premsa d’ahir, el director de l’oficina, Adam Majó, va reconèixer que existeixen “vincles directes i identificables” entre membres dels grups d’extrema dreta i alguns partits polítics, encara que va admetre que són “puntuals”, i va denunciar que existeix una “evident connivència ideològica” entre aquestes organitzacions i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Per Majó, l’extrema dreta “comença pintant i amenaçant i acaba matant”, i va demanar tallar d’arrel aquest fenomen.
