“No puc entendre que renunciem a fer una llista unitària”

M’hi presento amb el convenciment de poder bastir un projecte i un equip guanyadors per a Barcelona. Si no n’estigués convençut, no hauria fet aquest pas. A la vida hem d’estar a les verdes i a les madures. Potser algú podria pensar que per a mi seria més còmode no implicar-me en la campanya electoral i centrar-me només en el judici. És evident que el judici és molt important per a mi i que hi dedicaré molts esforços. No he eludit mai les responsabilitats. Les he assumit sempre al llarg de la meva trajectòria política, en els meus anys de regidor a l’Ajuntament i des de la conselleria d’Interior. Ara afronto aquesta nova responsabilitat convençut que puc fer una bona aportació al debat sobre el model de ciutat i que podrem presentar una llista solvent per poder iniciar el canvi de rumb que la ciutat necessita.

Ni el PDeCAT ni Xavier Trias m’han pressionat. Des que soc a Lledoners, he parlat i m’he escrit amb moltíssima gent del PDeCAT, però també amb persones d’entitats socials i veïnals, amb treballadors de l’Ajuntament que he conegut al llarg de la meva trajectòria municipal. Moltes d’aquestes persones m’han demanat que em repensés la meva decisió d’abandonar la política. Són persones que em mereixen molta confiança, que es fan escoltar. Si em presento als comicis és per convenciment propi. Una decisió d’aquesta envergadura només es pot prendre des del convenciment, no per pressions de cap mena. Jo estic convençut i il·lusionat amb aquest repte.

És cert que he viscut una evolució personal. El mes de febrer del 2018, quan es plantejaven les primàries, vaig anunciar que no hi concorreria. En aquell moment no em veia amb prou força per fer aquest pas. Ara les circumstàncies han canviat. Estic fort, estic convençut i estic decidit a lluitar per no deixar-me apartar pels que desitjarien que abandonés els meus ideals. Presentar-me a les eleccions municipals és també una manera de defensar la meva innocència. Soc innocent i, malgrat la privació de llibertat, lliure. Presentar-me a les eleccions és una manifestació d’aquesta llibertat.

Ser a la presó i enmig del judici no és un factor irrellevant. És evident que la meva participació en la precampanya, fins que finalitzi el judici, serà més difícil. Trobarem la fórmula per poder fer arribar missatges i participar en els debats de ciutat. En aquest moment també serà important el paper que hi tindran la resta de membres de la candidatura. Crec en l’equip que presentarem; tots ells estan plenament capacitats per explicar el nostre model de ciutat i, sobretot, quan guanyem, per executar-lo.

De cap de les maneres. La meva trajectòria política a l’Ajuntament avala la meva decisió de presentar-me als comicis. No faré una campanya basada en el terreny emocional. Vull que la gent ens voti perquè comparteix el model de ciutat que li proposem, perquè confia en l’equip que l’haurà de tirar endavant, perquè sap que farem de Barcelona la capital de Catalunya i de les llibertats i que estarem al costat de la resta de municipis. Volem parlar essencialment de la ciutat i dels reptes que ens cal afrontar. ¿Algú entendria que durant la campanya no parléssim de la inseguretat, de l’accés a l’habitatge, de com recuperar el lideratge de Barcelona, de com creem riquesa per fer-ne una distribució justa entre els barris i els veïns o del model de turisme que volem per a Barcelona, entre altres coses? Aquest és el debat que ens demanen els veïns i veïnes de la nostra ciutat.

Ens presentarem a les eleccions amb la llista Junts per Catalunya. És una bona marca, tal com ho certifiquen els resultats de les eleccions del 21 de desembre. Darrere la marca Junts per Catalunya, hi ha una filosofia que és essencial i que comparteixo. Anem més enllà dels partits que hi donen suport. Hi volem aplegar gent del PDeCAT, de la Crida, d’altres partits i independents. Volem fer una veritable llista de ciutat. Hi volem aplegar el món sobiranista que vol construir un model de ciutat alternatiu a la Barcelona d’Ada Colau. Des del sobiranisme, volem oferir a Barcelona un model de transformació, de canvi, de regeneració. Volem tornar a situar Barcelona al centre de tot.

No només no ho descarto, sinó que lluitaré fins al final per aconseguir-ho. Tinc un gran respecte per les decisions estratègiques d’ERC, però vivim un moment excepcional que requereix la màxima generositat i unitat. Ser el partit més votat en unes eleccions municipals és un factor determinant. No puc entendre que renunciem a una llista unitària que ens donaria amb tota seguretat la majoria a l’Ajuntament. No hi vull renunciar. Estic disposat a seure per parlar-ne sense cap condició i intentar trobar una solució.

M’agradaria molt poder comptar amb aquestes dues persones. Són persones de gran vàlua, de procedències diferents, amb una gran experiència política i de gestió pública. Són el perfil de persones que necessita el govern de Barcelona. Hi estem parlant i no cal dir que m’agradaria molt que s’incorporessin al nostre projecte.

Molt aviat ens traslladaran a Madrid. Hi anem serens, amb el cap ben alt i determinats a continuar lluitant per la llibertat i la justícia. Veig el judici com una gran oportunitat per desmuntar els delictes de què se’ns acusa: la rebel·lió, la sedició i la malversació. I també per denunciar la vulneració de drets ciutadans de què hem estat objecte, per defensar les llibertats fonamentals i el dret a l’autodeterminació.

Jo no perdo mai l’esperança. Lluitarem per l’absolució, perquè aquesta és l’única sentència justa, l’única que es pot sostenir amb el Codi Penal a la mà. No puc deixar de recordar que alguns de nosaltres fa més de quinze mesos que estem en presó preventiva i que el tribunal haurà de justificar d’alguna manera tot aquest temps que hem estat a la presó.