Tarragona homenatja a les víctimes de l’Holocaust perquè no caiguin en l’oblit

Tarragona homenatja les víctimes de l’Holocaust amb la projecció de la pel·lícula El fotógrafo de Mauthausen aquest dissabte al matí al Col·legi d’Advocats i de Farmacèutics de la ciutat. La seva directora, Mar Targarona, afirma que espera que “no es torni a produir una salvatjada com aquella”. “No pot ser que siguem tan salvatges els éssers humans”, afegeix.

L’acte, organitzat per la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, també ha celebrat un col·loqui i s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que té lloc cada 27 de gener.

La directora Mar Targarona recorda que va ser molt feixuc i dur documentar-se per rodar la pel·lícula sobre el fotògraf català Francesc Boix, que va salvar els negatius fotogràfics del camp de concentració de Mauthausen. “Em va semblar una història molt interessant, l’heroïcitat d’aquest noi”, ha subratllat.

Davant de l’auge dels partits de l’extrema dreta a Europa, considera que no s’haurien d’utilitzar tan a la lleugera expressions sobre els nazis. I en aquest sentit, expressa que s’ha d’aprendre a conviure amb tothom i que s’esgarrifa quan escolta declaracions com les del ministre italià Salvini, en les que “diu allò d’un vaixell carregat de carn humana, em fa tremolar, són expressions molt nazis”.

Coincideix amb ella, l’organitzador del cinefòrum i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega. Pel seu parer, recordar l’efemèride de l’holocaust entre els joves sempre és positiu. De fet, l’avi de Descarrega va arribar a Mauthausen el 13 de desembre del 1940 i s’hi va estar durant quatre anys. Tot just quan el portaven a un altre camp per exterminar-lo perquè havia caigut malalt els americans van alliberar el camp i en va poder sortir viu, explica Descarrega.

Tot i això, tenen poca informació del seu pas pels camps de concentració atès que el seu avi mai va voler parlar-ne. “Només va escriure un foli del seu recorregut pels camps i alguna penúria d’alimentació però no en va voler parlar mai”, ha precisat Descarrega. Un fet que demostra, diu, que a vegades viure “experiències tan traumàtiques” et fa incapaç de “posar-hi paraules”.